Bocchoris
Bocchoris (també coneguda com Bocchorum, Bocchor o Oppidum Bochoritanum[1]) va ser una antiga ciutat al nort de Mallorca (Illes Balears, Espanya), que es remonta a época prerromana, c. 1400 a. C.cita requerida. Constituïx un dels assentaments més antics de Mallorca,[2] centre portuari i aplegant a ser una ciutat federada de Roma, segons Plinio el Vell.
Ubicació
Bocchoris queda prop de l'actual localitat de Port de Pollensa, sobre un tossal a la dreta de la carretera que va a Pollensa, en el Valle de Bóquer.
Encara són visibles restants de la ciutat, com un curt tram de la muralla romana i la porta d'entrada, sobre lo que ara és una terra plana cultivada. També materials i estructures talayótiques i romanes com a fragments de ceràmica d'época imperial romana.[3]
Historiografia
Bocchoris junt a Ebusus varen ser les dos ciutats federades a Roma de l'archipèlec balear. La civitas bocchoritana, és dir, Bocchoris, constituïx un cas singular en l'illa de Mallorca. L'evidència de que va aplegar a ser una ciutat federada està confirmada per l'epigrafia jurídica, en forma de dos tabulae patronatus diferents. Plinio el Vell també va registrar a Bocchoris entre les ciutats federades, en el seu llibre Naturalis Història, III, 77-78 en el I:
Prop de les ruïnes de Bocchoris, es varen trobar dos inscripcions de bronze que daten dels anys 10 a. C. i 6. La primera, que es va trobar en la Baïa de Pollensa en 1951, establia que el patró de Bocchoris era Marco Licinio Craso Frugi, cònsul romà en el 14 a. C.. El text complet en llatí, com està escrit en l'inscripció, és el següent:
- (Iullo Ant)onio Fabio Africà | a(nte) d(iem) XVII k(alendas) Apriles | Civitas Bochoritana ex | insula Baliarum Maiorum | patronum cooptavit M. | Crassum Frugi leiberos | posterosque eius. | M. Crassus Frugi eos in | suam suorumque | clientelam recepit. Egerunt C. Coelius C. F. et | C. Caecilius T. F. legati.
La segona tabula patronatus va ser descoberta molt abans, en 1765.[5] Segons esta inscripció de bronze, que data de l'any 6, el senat i el poble de Bocchoris varen seleccionar de mutu acort al senador romà Marcus Atilius Vernus com el seu patró. En llatí:
- M. Aemilio Lepido, L. Arruntio | co(n)s(ulibus) k(alendis) Mais. | Ex insula Baliarum Maiore senatus | populusque Bocchoritanus M. Atilium M. F. Gal(eria) Vernum patronum coopata|verunt | M. Atilius M. F. Gal(eria) Vernus senatum | populusque Bochoritanum in fidem | clientelamque suam suorumque recepit. | Egerunt Q. Caecilius Quintus | C. Valerius Icesta praetores.
Etimologia
Poc es coneix sobre l'orige de la paraula Bocchoris i si el nom de la ciutat era realment Bocchor, Bocchoris o Bocchorum. El nom encara es conserva en mallorquí, com Bóquer, que denomina l'àrea al voltant de l'actual vall de Bóquer, al nort de l'illa.
El poeta mallorquí Miguel Costa i Llobera va sostindre en el seu poema épico sobre la llegenda de Nuredduna, titulat La deixa del geni grec, que Bocchoris va estar baix el control dels egipcíacs fa milenis, i que el seu nom estaria relacionat en Bakenrenef, també conegut com Bokkoris.
Referències
- ↑ «Oppidum Bochoritanum». The Princeton Encyclopedia of Classical Sites. Consultat el 27 de decembre de 2017.
- ↑ «La civitas Bocchoritana: una qüestió oberta». García Riaza, E. Revista d'Arqueologia de Ponent, 9, 1999, 75-81. Consultat el 27 de decembre de 2017.
- ↑ M. Elena Vallés. «». Consultat el 27 de decembre de 2017.
- ↑ Baliares funda bellicosas Graeci Gymnasias dixere. maior C
p. est longitudine, circuitu vero CCCCLXXV.
ppa habet civium Romanorum Palmam et Pollentiam,
Llatina Guium et Tucim, et foederatum Bocchorum fuit. XXX - ↑ "Dissertació Històrica sobre una Inscripció Romana del poble Bocchoritano trobada en Mallorca en el Territori de la Vila de Pollensa en l'any de 1765", S. Ferragut (1766).
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bocchoris» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.