Bobigny
Bobigny és un municipi (commune) francés, situat en el departament de Sena-Saint Denis i en la regió d'Illa de França. Els seus habitants es diuen, en francés, Balbyniens.
Antigament la ortografia del nom era Baubigny.
Geografia
[editar | editar còdic]
La ciutat forma part de l'àrea metropolitana de París. Se situa junt al canal del Ourcq. El municipi està unit a París físicament i per numerosos sistemes de comunicació: llínea 5 del metro de París, diverses llínees d'autobusos urbans, autovies A3 (radial) i A86 (circular). Bobigny és una les poblacions eixemple de la banlieue de París.
Economia
[editar | editar còdic]Segons el cense de 1999, la distribució de la població activa per sectors era:
Història
[editar | editar còdic]
Bobigny va rebre el seu nom de Balbinius, un antic general romà que va construir una vila en el bosc de Bondy. El nom va evolucionar a Balbiniacum i més vesprada a Baubigny i Bobigny.
De la presència humana en este lloc des de l'época gala donen fe els descobriments del jaciment arqueològic de la Vache à l'Aise. S'ha trobat una estàtua gala de el IV
En la Edat Mija, el territori pertanyia en part als senyors de Livry i a l'abadia de Saint-Denis. La població es componia d'un castell, una iglésia i d'algunes modestes vivendes llauradores. Vàries grans famílies nobles es varen succeir en el curs dels sigles: els Perdriel en els sigles XVI i XVII, els Jacquier de Vieumaison en el XVIII, posseïdors d'un castell.
En 1789, Bobigny és un chicotet municipi de 200 ànimes, dedicat essencialment al cultiu cerealista. En 1870, durant el lloc de París, la comuna és totalment destruïda. La població es refugia en París, mentres que els prusianos invadixen les ruïnes del llogaret.
L'arribada del ferrocarril, a finals de el XIX, aporta un nou espente al municipi ; de llogaret llauradora passa a ciutat obrera en l'instalació d'empreses que atrauen a molta mà d'obra. La falta de vivendes promou la construcció d'edificis.
Bobigny és un feu del Partit Comuniste, que ostenta l'alcaldia des de 1920. Entre 2014-2020 va ser elegit un alcalde de centre dreta.
En 1933, Bobigny es fa famosa per l'alta torre de les imprentes del periòdic L'Illustration, instalades en mig dels camps de cultiu. La vila era encara una de les poques de l'época que tenia un cert caràcter llaurador.
El 22 de març de 1935 es va inaugurar l'Hospital Franc-Musulmà (actualment Hospital Avicenne), aixina com el cementeri musulmà, dedicats abdós al servici de la comunitat musulmana que va permanéixer en França despuix de la Primera Guerra Mundial.
Durant la Segona Guerra Mundial, 15.000 judeus varen partir de l'estació de Bobigny cap al camp d'Auschwitz. El lloc seria posteriorment un memorial a este fet.
Entre 1954 i 1964, la població de Bobigny es duplica, passant de 18 500 a 37 000 habitants. Este aument ràpit obliga a la posada en pràctica d'un vast programa de construcció d'equipaments i de vivendes socials. Va ser en una d'estes vivendes socials a on, en 1959, Albert Uderzo i René Goscinny varen concebre Astérix.
L'Any Nou de 1968, Bobigny va passar a ser la capital del nou departament de Sena-Sant Denis. L'edifici de la prefectura va ser construït en 1971.
En octubre i novembre de 1972 va tindre lloc el cridat procés de Bobigny, a on es jujava a una menor que hi havia abortat despuix d'haver segut violada ; procés que va supondre una fita en el moviment de despenalisació de l'abort.
Jacques Brel va fallir en Bobigny el 9 d'octubre de 1978.
El metro va aplegar a Bobigny en 1985, el tramvia el 6 de juliol de 1992 i l'autopista francesa A86 es va inaugurar en 1998 per Jean-Claude Gayssot, antic diputat per Bobigny i en aquell moment ministre d'Equipament, Transport i Vivenda.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Bobigny» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.