Blackjack

Blackjack

El blackjack, també cridat veintiuno, és un joc de cartes, propi dels cassinos en una o més baralles angleses de 52 cartes sense els comodins, que consistix en sumar un valor lo més pròxim a 21 pero sense passar-se. En un cassino cada jugador de la taula juga únicament contra el crupier, intentant conseguir una millor jugada que est. El crupier està subjecte a regles fixes que li impedixen prendre decisions sobre el joc. Per eixemple, està obligat a demanar carta sempre que la seua puntuació sumix 16 o menys, i obligat a plantar-se si suma 17 o més. Les cartes numèriques sumen el seu valor, les figures sumen 10 i l'as val 11 o 1, a elecció del jugador. En el cas del crupier, els asos valen 11 mentres no es passe de 21, i 1 en cas contrari. La millor jugada és conseguir 21 en sol dos cartes, açò és en un As més carta de valor 10. Esta jugada es coneix com Blackjack o 21 natural. Un blackjack guanya sobre un 21 conseguit en més de dos cartes.

Es juga en una taula semicircular en capacitat normalment de 4 a 7 jugadors, cada u dels quals dispon d'un caseller marcat en el tapet per a realisar la seua aposta abans de rebre les 2 cartes inicials de cada mà. Esta aposta deu ser realisada en cada mà, necessàriament ans que es pose en joc la primera carta.

Història

La vintiuna, joc d'orige desconegut, és el precursor del blackjack. La primera referència escrita sobre este joc està continguda en l'obra picaresca de Miguel de Cervantes, Rinconete i Cortadillo. En ella es presenta a dos fulleros que malviven en la ciutat espanyola de Sevilla jugant a la vintiuna. El text descriu que l'objectiu del joc és sumar vintiun punts sense passar-se, i que l'as val un o onze punts. ya que este conte va ser escrit entre 1601 i 1602, es deduïx que es jugava en Castella a la vintiuna des de principis de el XVII o inclús abans. El joc en Estats Units, va ser popularisat pels #colon francesos, els qui cap a 1820 es varen assentar en el surest del país en la ciutat de Nova Orleans en a on el joc era llegal. Cap a 1849, en la febra de l'or, el joc es va incorporar en els salons de l'oest nortamericà, alguns cassinos es varen inventar una aposta especial, el “black jack”, consistent en pagar a dèu voltes lo apostat pel jugador si es guanyava en la J (Jack) de trébol o piques (els pals negres), imponent-se el nom de la mà blackjack al del jugue veintiuno. Ya en el XX, en els cassinos nortamericans, el joc va adquirir el seu actual format en el que s'inclouen premis especials (bonus també cridats apostes independents).

En el blackjack actual, la ventaja del cassino residix que el jugador demana primer, tenint la possibilitat de passar-se. En el cas de que es passe, automàticament pert l'aposta, eliminant la possibilitat d'empat. Encara que el crupier es passara també, el jugador ya hauria perdut anteriorment, en lo que el cassino ya hauria cobrat l'aposta.

La ventaja per al cassino queda reduïda per la possibilitat que té el jugador de vore una de les cartes del crupier i prendre decisions sobre ella. Aixina un jugador pot plantar-se en 16 o menys, esperant que el crupier es passe, alguna cosa que no li està permés al crupier. Igualment pot duplicar l'aposta quan crea que les seues cartes són favorables sobre la carta visible del crupier, o pot desdoblar les cartes quan tinga dos iguals i jugar per tant vàries mans contra el crupier en una mà que considere desfavorable per a est. En una estratègia de joc adequada, s'aumenta significamente les possibilitats de guanyar al crupier. No obstant els estudis mostren que encara jugant sempre el jugador de la manera més favorable, el cassino seguix tenint una chicoteta ventaja sobre que el jugador es termine passant o quede per baix del crupier, perdent per tant la seua aposta.

Una tècnica utilisada per alguns jugadors consistix en el reconte de cartes. La tècnica més senzilla consistix en sumar +1 per cada carta baixa (2 a 6) que aplegue a la taula, lo que beneficia al jugador per a les següents rondes en haver més possibilitats d'obtindre cartes i puntuacions altes, o restar -1 per cada As o carta en valor de 10 que aplegue a la taula, lo que perjudica al jugador per a les següents rondes. Les cartes intermiges (7 a 9) no sumen ni resten. Quan s'està en puntuació positiva, hi ha més possibilitats de que el jugador obtinga una bona jugada, per lo que es pot apostar més forta. En canvi en puntuació negativa les possibilitats d'obtindre una bona mà són pijors, per lo que les apostes deurien ser menors.

Hi ha hagut contadors de cartes molt hàbils, que varen obtindre grans fortunes en esta tècnica en els cassinos, pero este joc és més beneficiós en joc en equip que en joc individual. Encara que tots els jugadors en la taula solament tenen competència contra el crupier, la distribució de cartes pot ser suficientment a l'encert i impredictible jugant solament contra el crupier. Ken Uston ha segut considerat per molts experts com el millor punteador del joc de ventaja de l'història.

Els punteadores de cartes no estan ben vists en els cassinos, i si el cassino detecta, o simplement sospita que un jugador està contant, li invitaran a canviar de joc, o senzillament ho expulsaran del cassino amparant-se en el dret d'admissió.

No obstant este joc no deixarà de ser determinista contra generadors de números, simulacions computarizadas i barajadoras contínues perque és inevitable que el jugador tinga 55 mans inicials possibles en dos cartes: 10 mans dures, 10 mans suaus, 10 parells, 10 mans en carta dèu possibles, 553 combinacions possibles versus carta visible del dealer, i el dealer sempre tindrà inevitablement 10 cartes inicials visibles per mà i 45 totals finals possibles per mà.

El valor de les cartes

Com ya hauran deduït, el valor de les cartes en el Blackjack és molt important degut a que devem saber en tot moment la suma de la nostra mà i la del crupier per a saber que decisió prendre. Si no sabem quant val la nostra mà, mai podrem aplicar una estratègia que nos permeta guanyar. Els valors que prenen les cartes són els següents: de la carta dos(2) fins a la carta dèu(10), el valor de la carta és el seu propi número. Les figures valen dèu(10). Els Asos poden valdre un(1) o onze(11) i serà el jugador qui decidixca qué valor prenen els Asos en cada moment de la partida.

Desenroll del joc

El crupier repartix dos cartes visibles a cada jugador. El valor de l'As és 11 o +1, les figures valen 10, i les cartes numèriques el seu valor original. El valor de l'As pot canviar-se segons la necessitat de no passar-se del número 21. Si a un jugador li ix un As junt en una carta de valor 10, obté blackjack automàticament, guanyant l'aposta llevat que el crupier obtinga també blackjack. En terminar de repartir les dos primeres cartes a cada jugador, el crupier posarà després la seua primera carta boca dalt de manera que siga visible per al restant de jugadors, els qui podran prendre les seues decisions en funció d'eixa carta, mentres que el crupier tindrà una segona carta boca avall en espera de la seua tanda. Cada jugador competix únicament contra el crupier, sent indiferent a les cartes que tinguen el restant dels demés jugadors.

Cada jugador té la possibilitat de plantar-se i quedar-se en qualsevol puntuació, o de demanar més cartes fins a alcançar els 21 punts. Alcançar els 21 punts en més d'una carta extra no es considera blackjack, sent per tant eixa jugada inferior al blackjack en dos cartes. Si en demanar una nova carta es passa de 21, el jugador pert automàticament la partida i les seues cartes i aposta seran retirades pel crupier. Quan tots els jugadors hagen demanat les seues cartes, el crupier mostrarà la seua segona carta boca avall i traurà més cartes si fora necessari fins a sumar 17 o més punts per a alcançar el número 21, moment en el que es plantarà.

Entre el crupier i cada jugador, gana finalment quí obtinga blackjack (As+10) o qui tinga la puntuació més alta sense passar-se dels 21 punts, havent la possibilitat d'empat i recuperar lo apostat.

Valor de la mà	Provabilitat de passar-se demanant una atra carta
21	100 %
20	92 %
19	85 %
18	77 %
17	69 %
16	62 %
15	54 %
14	46 %
13	38 %
12	31 %
11 o menys	0 %

Regles de joc en els cassinos

Segons el cassino en que es jugue, el blackjack pot tindre distintes variants. En general hi ha dos versions de blackjack, l'europeu i l'americà. La diferència entre ells és que en el cas del nortamericà, el crupier, despuix de posar la seua primera carta visible, traurà la seua segona carta que estarà tapada, pero en el cas de que en la carta visible hi haja possibilitat de conseguir blackjack (un As o una carta de valor 10 visible), comprovarà la segona carta abans de continuar per a vore si té blackjack. En el cas de tindre blackjack, ho comunicarà al moment finalisant la mà, en lo que en cas que continue el joc per no tindre blackjack, sabrem que no estem jugant contra un blackjack del crupier. No obstant en el cas del blackjack europeu, la segona carta del crupier no es trau fins que tots els jugadors hagen jugat la seua mà, traent la seua segona carta al final. En este cas cap la possibilitat de que despuix d'aumentar la nostra aposta, el crupier obtinga blackjack. Per al jugador, és més ventajós el blackjack americà que l'europeu.

El joc bàsic consta d'una taula en capacitat para fins a 7 jugadors, i un crupier, qui serà el permanent oponent dels jugadors en representació del cassino. Cada jugador té per dret a una casella a on rebrà dos cartes i podrà fer l'aposta que li plaga, sempre i quan s'acople als montos màxims i mínims que tinga cada cassino. En cada taula trobarà els montos màxims i mínims que es poden jugar. Depenent del cassino o inclús la taula, es jugarà en cartes barallades manualment pel crupier, jugant entre 4 a 8 baralles, usant una sabata del que traurà les cartes conforme alvance el joc; o en cartes barallades per una màquina automàtica a on la cantitat de baralles varia. Les regles bàsiques d'este joc estan plantejades fa varis anys, pero a mida que ha passat el temps, han anat sorgint certes modificacions que fan que jugar al blackjack siga cada volta siga una miqueta més complex i requerixca més atenció.

Les regles comunes són que normalment el blackjack directe del jugador es paga 3 a 2, llevat que crupier també tinga blackjack i empat. Si la carta visible del crupier és un As, s'oferirà la possibilitat a cada jugador de comprar un segur per si el crupier té blackjack. El segur consistix en posar la mitat de lo apostat inicialment per a cobrir la possible perduda. Si el crupier tinguera blackjack, arreplegarà totes les apostes que no tingueren blackjack i pagarà els segurs a raó de 2 a 1, mentres que si no té blackjack, retirarà l'import dels segurs. El cas del blackjack americà, també és habitual que si el jugador té blackjack i el crupier té un As visible, se li oferixca la possibilitat de cobrar el blackjack en un 2 a 1 (en lloc del 3 a 2 habitual) com a alternativa a la compra del segur. Esta decisió la té que prendre ans que el crupier comprove si té blackjack, ya que en cas que el crupier tinguera blackjack, hi hauria un empat entre el crupier i el jugador i este últim solament recuperaria la seua aposta inicial sense guanys. En general els experts no recomanen la compra del segur, ya que estadísticament la possibilitat de que en un As visible el crupier tinga blackjack, és inferior a la possibilitat de que no ho tinga.

Un jugador té la possibilitat de duplicar la seua aposta despuix de rebre les seues dos primeres cartes, pero açò significa demanar obligatòriament una nova carta i plantar-se despuix d'eixa carta siga com siga la puntuació que tinga. En alguns cassinos la possibilitat de doblar l'aposta està llimitada a que el jugador tinga inicialment 9, 10 o 11 punts en les dos primeres cartes.

Quan al jugador li ixquen les dos primeres cartes del mateix valor, té opció a separar abdós cartes en dos apostes diferents, duplicant també l'aposta realisada. En este cas cada aposta juga de manera separada contra el crupier. Si les cartes que se separen corresponen a dos asos, solament se li permetrà traure una carta adicional en cada una de les dos apostes separades. En cas que en separar l'aposta en dos cartes es conseguira en alguna d'elles 21 punts en sol dos cartes, en este cas no es considerarà blackjack.

Terminologia

• Doblar: posant una aposta adicional a l'inicial, el crupier li servix al jugador una sola carta sobre les dos inicials. Cada cassino del món té diferents regles per a esta jugada; uns permeten doblar sempre, siguen cuales siguen les dos primeres cartes, uns atres només permeten doblar si les dos primeres cartes sumen 9, 10 o inclús 11.
• Separar: si les dos primeres cartes són del mateix valor numèric, el jugador pot separar-les, posant una aposta adicional. Sobre cada una de les cartes separades se li servix una més, constituint cada joc de dos cartes una jugada independent. Si la segona carta servida sobre cada jugada és igual a la primera, pot tornar a separar eixa jugada posant una atra aposta adicional, i aixina successivament.
• Assegurar/segur: jugada que consistix en apostar a que el crupier obtindrà Blackjack, quan la seua primera carta és un As. No es pot apostar en esta jugada per damunt de la mitat de l'aposta inicial. Si el crupier obté un Blackjack paga al jugador dos voltes l'aposta del segur. L'estratègia bàsica diu que no es deu apostar al segur, per les baixes provabilitats de guanyar-li al crupier.
• Rendir-se: si considera que els seus dos primeres cartes no seran capaces de véncer al crupier, rendint-se solament li serà cobrada al jugador la mitat de la seua aposta inicial. Dita regla no existix en molts cassinos del món, principalment els països europeus.

Encara que les regles varien subtilment entre cassinos, existixen dos principals variants del joc: el Blackjack americà i l'europeu.<!R2> La diferència residix que mentres que en el Blackjack europeu el crupier es dona solament una carta descoberta abans de cedir la tanda als jugadors, en l'americà es dona dos cartes, la segona tapada. En el cas de que la carta descoberta siga un As o una carta que valga 10 el crupier comprova el valor de la carta tapada abans de passar la tanda, si esta li permeta fer Blackjack, no passa la tanda als jugadors, el crupier descobrix la carta, els jugadors que tenen Blackjack empaten en el crupier, és dir no guanyen pero tampoc perden res i els jugadors que no tenen Blackjack perden la seua aposta.

La diferència en el repartiment de cartes al crupier en les modalitats del Blackjack americà i l'europeu afecta a la ventaja del cassino. El cassino té major ventaja en el Blackjack americà per varis motius: quan la carta descoberta del crupier senyale que este pot conseguir Blackjack, comprovarà el valor de la carta tapada, si té Blackjack el crupier no dona tanda als jugadors i la partida s'acaba, si no té Blackjack el crupier dona tanda als jugadors que jugaran en la certea de que el crupier no té la jugada màxima, informació molt valiosa per a saber si separar o doblar. En el Blackjack europeu els jugadors sempre juguen abans que el crupier desconeixent si el crupier conseguirà Blackjack o no, podent doblar o separar; si el crupier conseguix Blackjack els jugadors que varen doblar o varen separar perdran totes les apostes realisades.

Per tant, quan es juga al Blackjack europeu i la carta del crupier mostra que hi ha possibilitats de que el crupier conseguixca Blackjack és recomanable no arriscar doblant o separant. Una atra ventaja del Blackjack americà per al jugador és l'opció de cobrar diners d'empat en una mà Blackjack per lo mateix que es va apostar, és dir quan jugador tinga 21 natural i dealer tinga un As visible, el jugador pot cobrar 1:1 i no assegurar i el dealer no continua en segona carta lo que no és beneficiós, és dir cobrar a raó d'1 a 1 i no a raó de 3 a 2. Quan la carta descoberta del crupier és un As, en este cas, els jugadors en Blackjack podran cobrar-ho per una cantitat igual a l'apostada ans que el crupier comprove el valor de la carta tapada.

Passos durant una partida de blackjack

Una partida de blackjack s'inicia quan el crupier comença a repartir les cartes als jugadors. Segons la modalitat, seran repartida una o dos cartes a cada jugador. Recorda que una d'eixes cartes es troba tapada. Acte seguit, pot donar-se el cas en el que la banca disponga de blackjack d'eixida, encara que si no és el cas, cada jugador decidix la seua següent acció durant la tanda de joc.

A continuació, donem pas a la tanda de la banca, a on cada jugador deu mostrar la carta amagada o be, rebre una nova si el modo de joc és americà o europeu. Les pròpies regles del blackjack obliguen al crupier a demanar carta si té menys de 16 punts i plantar-se si conta en entre 17 i 21 punts. Açò es coneix com "tanda de la banca".

Finalment, aplega la tanda de "pagament", a on s'acaba la mà. Si la banca no conseguix el blackjack, es paga 3 a 2 (2.5 unitats per cada apostada). Si la banca conseguix el blackjack, el pagament és 1 a 1. Si resulta en empat s'anulen les apostes i es torna lo apostat a cada jugador.

Modalitats alternatives del Blackjack

Dins del Blackjack existixen distints tipos de modalitats. Encara que la típica és la ya explicada ací, hi ha distintes varietats que aporten riquea al joc:

• Blackjack Multimano: A diferència del Blackjack tradicional, el jugador pot jugar vàries mans al mateix temps, fins a cinc.
• Blackjack espanyol: Es juga en 6 o 8 malls en 48 cartes cada u, traent els dieces, i té vàries regles específiques distintes de la versió tradicional.
• Blackjack de doble exposició: El crupier mostra les seues dos cartes des de l'inici, donant eixa ventaja al jugador.
• Blackjack Super Fun 21: En la mateixa mecànica del blackjack clàssic, pero en distintes opcions a l'hora de plantar-se, demanar, doblar i inclús apostar i arreplegar guanys.

Vore també

• 51 (joc de naïps)
• Pòquer