Biaix mediàtic
El biaix mediàtic o informatiu és el biaix o biaix percebut de periodistes i productors de notícies dins dels mijos de comunicació en la selecció d'events i històries que s'informen i cóm es cobrixen. El terme «biaixe dels mijos» implica un biaix generalisat que contravé els estàndars del periodisme, en lloc de la perspectiva d'un periodiste o artícul individual.[1] La direcció i el grau de biaix dels mijos en varis països és àmpliament discutit.
Algunes formes comunes de biaix mediàtic inclouen la presentació de l'informació de forma poc o res equilibrada, és dir, deformant, distorsionant o inclús directament mentint, en funció habitualment d'interessos polítics o econòmics vinculats al mig en qüestió.
Existixen llimitacions pràctiques a la neutralitat dels mijos, incloent l'incapacitat dels periodistes per a informar totes les històries i fets disponibles, i el requisit de que els fets seleccionats es vinculen en una narrativa coherent.
Tipos
[editar | editar còdic]- Biaix polític o ideològic: Biaix a favor o en contra d'una postura ideològica o d'un partit polític. És el tipo de biaix més habitual en els mijos d'informació generalistes, i està molt relacionat en lo que es coneix com a llínea editorial de cada mig.[2]
Biaix sensacionaliste: Elegir notícies específiques per a la seua publicació, aixina com informacions sense contrastar, basant-se en la seua capacitat per a sorprendre a la societat o cridar l'atenció de l'audiència, i no tant en el seu valor informatiu, com a tal. Quan un mig de comunicació fa us abusiu d'este biaix es considera que és prensa groga.
- Biaix corporatiu: Informar de manera que complaga als amos del mig informatiu o als seus interessos.
Biaix publicitari: Donar notícies que satisfacen als anunciants del mig en qüestió.
- Biaix d'informació científica: Publicar (aixina com negar o passar per alt) determinats resultats de l'investigació científica en funció de certs interessos creats.
- Biaix de negatividadː És una tendència, habitual en els mijos de notícies, a publicar informacions de conflictes o desgràcies en proporció molt major que les coses de caràcter positiu.
Els biaix mediàtics tenen una llarga història en els mijos de masses. Només en temps recents les nocions de punt de vista neutral i informació equilibrada han constituït una part integral del periodisme. Inclús, hui en dia, els periodistes més objectius no poden evitar totalment els biaix d'un o un atre tipo.
Història i orígens del concepte
[editar | editar còdic]El concepte de biaix mediàtic es va crear en Europa a partir de la segona mitat de el XX, coincidint en una etapa de desenroll de la sociologia de la comunicació. Esta ciència va escomençar a analisar el sistema informatiu i, principalment, cóm la prensa selecciona i presenta l'informació.[3]
En el context posterior a la Segona Guerra Mundial i, especialment, per la Guerra Freda; sorgixen els debats sobre quin devia ser l'us de la propaganda i la seua capacitat d'influenciar en l'opinió pública. l'Escola de Frankfurt —liderada per autors com Theodor W. Adorn i Max Horkheimer— presenten les seues teories crítiques anti propagandístiques que varen acabar influint a la percepció pública de l'indústria cultural. Ara, la població era conscient de cóm eixa indústria podia distorsionar els mensages mediàtics en ideologies.[4]
Al mateix temps, atres investigacions de la comunicació varen desenrollar conceptes com la agenda setting (McCombs i Shaw)[5] i el framing (Goffman, Entman), que varen profundisar i varen definir el biaix mediàtic com el resultat de varis processos que influïen en l'elecció dels temes d'importància mediàtica, la jerarquisació de l'informació i les interpretacions temàtiques.[6]
En Espanya, l'estudi del biaix mediàtic es va consolidar a partir de la transició democràtica, quan el sistema de mijos va experimentar una reconfiguración profunda i la prensa escrita va començar a adoptar llínees editorials diferenciades i definides. Espanya es va tornar eixemple del model "pluralista polarisat" propost per Daniel C. Hallin i Paolo Mancini. Este model es caracterisa per una relació estreta entre actors polítics i estructures comunicatives. Llavors, la població passaria a afiliar-se a aquells diaris que els reafirmen ideològicament.[7]
Miquel Rodrigo Alsina, autor de La construcció de la notícia (1989),[8] va profundisar en la producció informativa, és dir, les decisions que influïxen en la creació de notícies. En eixa época varen aplegar a Espanya les idees d'Edward Herman i Noam Chomsky sobre el “model de propaganda”, que mostraven cóm factors com l'economia, la publicitat o l'estructura dels mijos poden influir en lo que es publica i en cóm es publica.[9]
A partir de l'any 2000, els estudis de comunicació política han passat a analisar casos concrets com la propaganda en mijos durant periodos electorals o l'influència de propietat mediàtica per a l'enfocament dels periodistes.[7]
Vore també
[editar | editar còdic]- Autocensura
- Autorregulación periodística
- Desinformació
- Fake news
- Mijos de comunicació dominants
- Model de propaganda
- Prejuí cognitiu
- Silenci informatiu
- Bombeta de filtres
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Framing Bias: Mija in the Distribution of Power».Journal of Communication.57(1)
- 163–173.ISSN 0021-9916.doi:10.1111/j.1460-2466.2006.00336.x.Consultat el 4 de juliol de 2019.
- ↑ «One Bias Fits All? Three Types of Media Bias and Their Effects on Party Preferences».Communication Research.44(8)
- 1125–1148.ISSN 0093-6502.doi:10.1177/0093650215614364.Consultat el 4 de juliol de 2019.
- ↑ «McQuail's Mass Communication Theory».Consultat el 2025-12-13.
- ↑ «The Frankfurt School». pages.gseis.ucla.edu. Archivat des d'el original, el 2025-08-15. Consultat el 2025-12-13.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. poq.oxfordjournals.org. Consultat el 2025-12-13.
- ↑ «Framing: Toward Clarification of a Fractured Paradigm».Journal of Communication.43(4)
- 51–58.ISSN 0021-9916.doi:10.1111/j.1460-2466.1993.tb01304.x.Consultat el 2025-12-13.
- ↑ 7,0 7,1 Hallin, Daniel C.; Mancini, Paolo (2004-04-12). Comparing Mija Systems: Three Models of Media and Politics, 1 edició, Cambridge University Press. doi:10.1017/cbo9780511790867. ISBN 978-0-521-54308-8.
- ↑ «53008037-Rodrigo-Alsina-Miquel-La-Construccion-de-la-Notícia-pdf».Consultat el 2025-12-13.
- ↑ «Manufacturing Consent».American Journal of Islam and Society.7(1)
- 91–94.ISSN 2690-3741.doi:10.35632/ajis.v7i1.2671.Consultat el 2025-12-13.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sesgo mediático» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.