Anar al contingut

Berkeley Open Infrastructure for Network Computing

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Berkeley Open Infrastructure for Network Computing

La Infraestructura Oberta de Berkeley per a la Computació en Ret (en anglés Berkeley Open Infrastructure for Network Computing), o BOINC per les seues sigles en anglés, és una infraestructura per a la computació distribuïda, desenrollada originalment per al proyecte Seti@home, pero que actualment s'utilisa per a diversos camps com física, medicina nuclear, climatologia, etc. L'intenció d'este proyecte és obtindre una capacitat de computació enorme utilisant computadors personals al voltant del món. Els proyectes en els que treballa este software tenen un denominador comú, i és que requerixen una gran capacitat de càlcul.[1]

BOINC ha segut desenrollat per un equip ubicat en Space Sciences Laboratory en l'Universitat de Califòrnia en Berkeley, liderat per David P. Anderson, que també liderava Seti@home. Com una plataforma "cuasi-supercomputador", BOINC té, al 9 de juny de 2018, al voltant de 311.742 participants actius en 834.343 computadores (hosts) al voltant del món, que processen un promig de 26,43 PetaFLOPS,[2] lo que ho ubicaria com el quint sistema més potent del món comparat en les supercomputadoras de la llista TOP 500. El Llibre Guinness dels récorts classifica a BOINC com la ret de computadores més gran del món.[3]

La plataforma pot córrer baix varis sistemes operatius, incloent Microsoft Windows i varis sistemes Unix-like incloent Mac VOS X, Linux i FreeBSD. BOINC és software lliure i disponible baix la llicència GNU LGPL.

Història

BOINC va ser originalment desenrollat per a administrar el proyecte Seti@home.

El client de SETI original era un programa dissenyat exclusivament per a Seti@home. Com un dels primers proyectes de computació distribuïda, mai va ser dissenyat en nivells alts de seguritat. Alguns membres intentaven enganyar al proyecte per a guanyar més "crèdits", mentres uns atres simplement enviaven resultats totalment falsos. BOINC va ser dissenyat, en part, per a combatre esta brecha en la seguritat.[4]

El proyecte BOINC va escomençar en febrer de 2002 i la seua primera versió va ser publicada el 10 d'abril de 2002. El primer proyecte basat en BOINC va ser Predictor@home (Artícul en anglés), llançat el 9 de juny de 2004.

BOINC va ser finançat per l'agència governamental National Science Foundation a través de beques des de 2002 fins a 2015.[5][6][7] Actualment no conta en finançament extern i depén de voluntaris.[8]

Disseny i estructura

Artícul principal → Tecnologia client-servidor BOINC.
BOINC corrent Climateprediction. net i Rosetta@home.

BOINC està dissenyat per a ser una plataforma lliure per a qualsevol que vullga crear un proyecte de computació distribuïda.

En essència, BOINC és un software que pot utilisar els cicles que no s'ocupen de la CPU o GPU d'un computador per a fer còmput científics - lo que un individu no ocupa del seu computador, BOINC ho utilisa. A finals del 2008, el lloc web oficial de BOINC va anunciar que NVIDIA (un fabricant important de GPUs) havia desenrollat un sistema cridat CUDA que ocupa les GPUs per al còmput científic. En l'ajuda de NVIDIA, alguns proyectes basats en BOINC (com Seti@home, Milkyway@home) ara tenen aplicacions que corren en les GPUs de NVIDIA ocupant CUDA. En octubre del 2009, BOINC va agregar soport per a la família de GPUs ATI/AMD. Estes aplicacions corren des de 2x a 10x més ràpit que les aplicacions que corren solament en la CPU.

BOINC consistix en un servidor i un client que es comuniquen per a distribuir, processar, i retornar unitats de treball (millor conegudes en anglés com workunits).

Estructura

En terminologia de BOINC, un proyecte és una entitat,organisació o grup d'investigació que utilisa BOINC per a realisar els seus còmput. Cada proyecte és autònom i independent i conta en un servidor encarregat de distribuir treballs a dispositius voluntaris. El software del servidor és proporcionat per BOINC. El complex de servidors d'un proyecte BOINC gira entorn a una base de senyes relacional que almagasena descripcions d'aplicacions, plataformes, versions, unitats de treball, resultats,contes, equips i més. En resposta a la vasta heterogeneïtat dels dispositius que poden participar en un proyecte, BOINC proveïx un marc de treball per a la construcció de programes destinats per a combinacions específiques de software i hardware. A estos se'ls coneix com a versions d'aplicacions. La colecció d'estes versions per a un programa en particular es coneix com a aplicació. Els proyectes poden associar-se a un lloc web dedicat al públic. El software de BOINC facilita scripts web per al registre i autenticació de voluntaris, taulers de mensages,perfils, taulers de líders, medalles, i atres funcions comunitàries i incentius. Un proyecte s'identifica per l'URL del seu lloc web.

Interfaç d'usuari

Vista de BOINC ocupant l'apariència "GUI Simplificada".

BOINC pot ser controlat a distància per mig de cridades a procediment remot (RPC), des de la llínea de comandos, o des del administrador de contes de BOINC.

El Mánager de BOINC actualment conta en 2 modos de "vista": La Vista Alvançada (Advanced View) i la GUI Simplificada (Simplified GUI). La Vista Grid va ser borrada des de la versió 6.6. x per ser redundante. L'apariència de la GUI Simplificada pot ser personalizable per mig de skins i cada usuari pot fer el seu propi disseny.

Administradors de contes

Un administrador de conte de BOINC és una aplicació que administra múltiples contes de proyectes BOINC a través de múltiples computadors i sistemes operatius.

Els administradors de conte (Account managers en anglés) han segut dissenyats per als que són nous en BOINC o tenen varis computadors treballant per a varis contes. El concepte d'administrador de contes va ser ideat i desenrollat per GridRepublic junt en BOINC. Entre els administradors actuals es troben:

Sistema de crèdits

Artícul principal → Sistema de crèdits de BOINC.


El sistema de crèdits està dissenyat per a evitar les trampes en la validació de resultats per a la posterior entrega de crèdits falsos. Existixen vàries raons per la que és necessari un sistema fiable de crèdits:

  • El sistema de crèdits servix per a assegurar-se que els resultats obtinguts són tant científicament com estadísticament vàlits.
  • Els proyectes de computació distribuïda són casi enterament un esforç voluntari. Per esta raó els proyectes són depenents d'un conjunt mesclat de variables complexes de nous usuaris, usuaris veterans, i usuaris retirats.

Referències

  1. ↑ «BOINC: A System for Public-Resource Computing and Storage».BOINC: A System for Public-Resource Computing and Storage.Consultat el 04/06/2023.
  2. ↑ «BOINC». Boinc. berkeley. edu. Consultat el 9 de juny de 2018.
  3. ↑ «Largest computing grid». Consultat el 4 de giner de 2016.
  4. ↑ «Public Computing: Reconnecting People to Science». Archivat des d'el original, el 15 de maig de 2007. Consultat el 13 de juny de 2007.
  5. ↑ «NSF Award Search: Award#0221529 - Research and Infrastructure Development for Public-Resource Scientific Computing». www. nsf. gov. Consultat el 30 de giner de 2017.
  6. ↑ «NSF Award Search: Award#0438443 - SCI: NMI Development for Public-Resource Computing and Storage». www. nsf. gov. Consultat el 30 de giner de 2017.
  7. ↑ «NSF Award Search: Award#0721124 - SDCI NMI Improvement: Middleware for Volunteer Computing». www. nsf. gov. Consultat el 30 de giner de 2017.
  8. ↑ «New governance model» (en en). boinc. berkeley. edu. Consultat el 30 de giner de 2017.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Berkeley_Open_Infrastructure_for_Network_Computing&oldid=1396934»