Anar al contingut

Belgica primera i Belgica secunda

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Belgica primera i Belgica secunda
Belgica prima

Belgica prima i Belgica secunda són dos antigues províncies romanes creades per l'emperador Diocleciano, ubicades sobre els territoris actuals de França, Bèlgica, Luxemburc i Alemània.

Història

En un context de reorganisació territorial, Diocleciano crea, en 297, noves estructures administratives, militars i econòmiques en l'imperi romà.[1] Dividix el territori en diòcesis, estes mateixos subdivididas en províncies. La diòcesis de les Galias (Diocesis Galliae) conta llavors huit províncies en Tréveris com a capital.[2]

Lo antiga província Gàlia Bèlgica està dividida en dos:

  • Belgica primera (Bèlgica primera), la capital de la qual és Tréveris;[3]
  • Belgica secunda (Bèlgica segona) en Reims de capital.[4]

Geografia

Belgica prima s'ubica al sur de Belgica secunda. S'estén sobre els territoris actuals dels departaments francesos de Vosges, del nort d'Alt Marne, de Mosa, de Meurthe i Mosela, de Mosela, la partix sur de Luxemburc, l'extrem sur de la província belga de Luxemburc, una gran partix nort del land alemà Renania-Palatinado i una chicoteta partix sur oest del land Hesse.

Belgica secunda és la província més al nort. Més estesa, reagrupa els territoris actuals dels departaments francesos d'Ardenas, de Marne, del nort d'Aube, d'Aisne, d'Oise, de la Somme, de Pas-de-Calais, de Nort, les províncies belgues d'Henao, de Namur, de Flandes-Occidental, de Flandes-Oriental, de Brabante valón i la partix oest del Brabante flamenc i la regió de Brusseles-Capital.

Belgica secunda

Notes i referències


Referències