Behbeit el-Hagar
Behbeit el-Hagar és un llogaret egipcíaca situat a pocs quilómetros al sur de Samannud (Sebennitos), al suroest de la ciutat de al-Mansurah, cap al centre del delta del Nilo. El topònim àrap del poble, Behbeit, amaga el seu nom faraònic, Per-Hebet, que significa Lloc del festival de la deesa, en referència a Isis: "Senyora de Hebet"; les seues festes estaven dedicades a esta deesa i als ritos funeraris associats.
El temple de Isis
Destaquen en este jaciment els restants d'un temple consagrat a Isis conegut en l'antiguetat clàssica com Iseum o Isidis Oppidum. Construït en granit, ocupa una superfície de 80 x 55 metros, i es troba circundado per una muralla construïda en atobós (rajoles fabricades en fanc del Nilo sense còure). Este temple provablement va estar vinculat al temple de Sebennitos, sèu de la dinastia XXX, i en la capital del nomo XXII, Afroditópolis.
L'emplaçament cobrix una superfície de més de sèt hectàrees i queden restants dels murs nort i sur. El temple, del periodo Saita, va ser construït o parcialment reconstruït per Nectanebo I Jeperkare (s'ha trobat el seu nom inscrit en una estàtua de Harsiese, el visir de Nectanebo II) i Nectanebo II Senedyemibra, que va erigir la capella d'Osiris-Hemag, i provablement també un dromos en esfinges, situat front a l'entrada principal.
El temple va ser reformat per Ptolomeo II Filadelfo, i en la frontera hi ha una inscripció que proclama: "Isis la gran, la mare divina"; despuix d'esta frontera, hi ha indicis de l'existència d'una gran sala hipóstila. El santuari de Isis va ser la part més gran del temple i estava rodejat de capelles al nort, est i sur; atres capelles varen ser dedicades a Osiris. Ptolomeo III Evergetes provablement va construir l'entrada principal i s'han trobat uns cartuchos en dedicatòries del rei i de la seua germana i esposa Berenice II; l'entrada estava dedicada pel rei a Osiris-Andyety, i per la reina a Isis.
No se sap la causa de la seua destrucció, que va ocórrer en temps de Diocleciano. S'ha sugerit un terremot. Moltes de les pedres varen ser reutilisades, incloent un bloc per a un temple de Isis i Serapis en Roma, en el I.
Explorada per alguns viagers en el XVIII, i copiades les inscripcions en el XIX i XX per Pierre Montet, Édouard Naville i uns atres. En 1991, la francesa Christine Favard-Meeks va publicar una proposta per a la reconstrucció del temple estudiant els blocs preservats.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Behbeit el-Hagar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.