Anar al contingut

Batey

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Batey (desambiguació).
Ingenie Consol, República Dominicana
Batey en Cuba

Un batey (veu taína) o bat és una unitat de vivendes en les Antilles espanyoles naixcudes a partir d'un ingeni azucarero, és dir, de les fàbriques o instalacions industrials dedicades a la molienda i processament de la canya de sucre. En orige, en Cuba, Puerto Rico i República Dominicana, el batey es referia al conjunt de la casa de sucre, la de l'amo i les barraques dels esclaus.[1]

Erro al crear miniatura:
Batey de 1880

Segons Esteban Pichardo en Diccionari Provincial casi raonat de veus i frases cubanes, la paraula batey prové del taíno i es referix a la plaça entre les cases o bohíos, en les quals es jugava batú.[2]

Época colonial

[editar | editar còdic]

El terme va canviar de significat quan es varen extinguir els taínos, i es varen importar mils d'esclaus des d'Àfrica entre els sigles XVI i XIX a les plantacions de canya de sucre. Estes persones vivien en una situació equivalent a una presó a cel obert, oprimides en tortura física, sense llibertats ni drets de cap tipo i restringides a la producció constant de canya de sucre.

Independència

[editar | editar còdic]

Quan aplega el fi de l'esclavitut en República Dominicana (1822),[3] Puerto Rico (1873),[4][5] Cuba (1880),[6] els bateyes varen coexistir en el camp en les noves explotacions agrícoles de llauradors «lliures» (els guajiros, montunos o jíbaros).

Per regió

[editar | editar còdic]

En Cuba, particularment en el Centre i l'Orient de l'illa, la formació de grans bateyes azucareros a finals del XIX i principis del XX té que vore en les grans inversions de capital dels Estats Units. Empreses com United Fruit Company, que varen ser expulsades despuix de la Revolució de 1959, varen instalar nous bateyes contractant grans cantitats de braceros (jornaleros).[1]

República Dominicana

[editar | editar còdic]

Els bateyes són comunitats rurals històricament lligades a la pobrea.[7] Ser del batey (bateyero) està associat a la marginalitat.[1]

Segons el Programa de les Nacions Unides per al Desenroll, existixen aproximadament 200.000 persones vivint en un total de 425 bateyes en tota la República.[8] En la majoria de bateyes, es mesclen a parts iguals els haitianos i els dominicans. Encara en l'actualitat, les condicions de vida i de treball dels braceros amprats en la collita de la canya de sucre són semblades a les que sofrien els seus antepassats esclavizados durant els temps colonials. Segons la lliteratura científica, i aixina com evidenciat per numeroses ONG’s internacionals, la majoria dels picadores haitianos i haitiano-descendents resulten somesos a la que es definix com a “esclavitut per deute”.[9]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 «El paper dels bateyes en els processos culturals en Cuba. Algunes consideracions històric-antropològiques.».Revista Cubana d'Antropologia Sociocultural.Consultat el 2021-06-22.
  2. Pichardo i Tàpia (1875). Diccionari provincial casi-raonat de vozes i frases cubanes, Imprenta El Treball de L. F. Dediot.
  3. «La conquista oblidada. L'abolició de l'esclavitut i la seua importància per a història dominicana».Caribes.Ed. Ciutat Autònoma de Buenos Aires.(3)Consultat el 2021-06-22.
  4. A., Hernández Arvizu, Juan (1869). Proyecte de llei sobre abolicion de l'esclavitut en l'illa de Port-Ric, Impr. á càrrec de T. Alonso. OCLC 81647871.
  5. «L'abolició de l'esclavitut en Puerto Rico: Introducció a l'estudi de les mentalitat anti-esclavistes».Quint centenari.(14)
    27–42.ISSN 0211-6111.Consultat el 2021-06-22.
  6. «Censos clapixc sensu. L'abolició de l'esclavitut i el número d'esclaus en Cuba».Revista d'Índies.71(251)
    193–230.ISSN 1988-3188.doi:10.3989/revindias.2011.008.Consultat el 2021-06-22.
  7. «Els bateyes de República Dominicana. Cooperació cultural per a l'educació.».Universitat d'Huelva.Consultat el 2021-06-22.
  8. «Reporte d'estudi de llínea base: Bateyes | PNUD en República Dominicana» (en és). Programa de les Nacions Unides per al Desenroll. Consultat el 2021-06-22.
  9. «Treballe, deute i chantage: Els braceros haitianos en els canyars de la República Dominicana.».Latin American Research Review.Consultat el 2022-01-05.