Batalla de Bubierca
Plantilla:Campanya Guerra de l'Independència Espanyola La batalla de Bubierca o combat de Bubierca va ser un enfrontament de la guerra de l'Independència espanyola entre tropes espanyoles i franceses en 1808, en victòria de les segones.
Context
La victòria espanyola del general Castanys en la batalla de Bailén de juliol de 1808 havia supost el colapse del control napoleònic d'Espanya. José Bonaparte va evacuar Madrit i les forces franceses es varen replegar al nort. A mida que s'estenien les notícies de la derrota francesa, els contingents francesos varen abandonar atres accions com el primer lloc de Saragossa mentres les milícies espanyols es coordinaven en la Junta Suprema Central.
El 2 de novembre, Napoleón estava en Bayona per a encapçalar personalment el contraatac. Bilbao pronte va ser assegurada despuix de varis enfrontaments i, encara que el general espanyol Joaquín Blake va aglutinar les forces de Galícia i el nort i va conseguir èxits menors en l'acció de Valmaseda, despuix de la batalla d'Espinosa dels Monteros d'11 de novembre el mariscal francés Claude-Victor Perrin va tindre cobert el flanc dret.
Per la seua banda Castanys, al mando del Eixèrcit del Centre, va rebre reforços de les forces d'Aragó manades per José de Palafox mentres marchava a assegurar i reprendre Logronyo i Calahorra, en el flanc esquerre napoleònic. Aixina i tot, va haver importants disensiones entre els generals espanyols sobre la possibilitat de defendre una llínea alvançada en la zona de La Rioja, Tudela i Tarazona en les forces disponibles.
Mentres Napoleón alvançava i prenia Burgos el 18 de novembre seguint la ruta cap a Madrit, va encomanar al mariscal Jean Lannes guardar el seu flanc este i repelir a les forces espanyoles que s'organisaven en l'alt Ebre. Aixina el 22-23 de novembre varen tindre lloc les paraleles batalles de Tudela i Cascante a on els mariscals Lannes i Ney varen posar en fuga als espanyols.
Mentres les forces aragoneses enviades per Palafox, junt a voluntaris enviats des de Valéncia i Múrcia i els restants d'unitats locals navarreses es retiraven cap a Saragossa, a on es va organisar una enconada resistència contra Lannes, Castanyers es va retirar en l'eixèrcit del Centre per a tractar de cobrir Madrit en una ruta que va passar per Tarazona, Borja i des d'allí enllaçava en l'entanque del Xaló en Plasencia de Xaló per a seguir per Ricla i Calatayut cap al centre de la península.
El general Mathieu perseguia a les forces espanyoles sense donar-los descans per lo que Castanys va encomanar a Venegas organisar una defensa que permetera la retirada. La retirada subsegüent cap a Sigüenza va ser llenta i laboriosa, pese a l'insistència de Venegas en accelerar-la, i va dur a un combat dilatorio en el port d'El Frasno el 27 de novembre. Castanyers va apremiar a Venegas a fer un sacrifici[1] que permetera la retirada del cos principal de l'eixèrcit del Centre i el 29 de novembre Venegas va tractar d'organisar una posició defensiva en Bubierca, en el tram del Xaló en la frontera entre Aragó i Castella.
Forces i disposició
Venegas contava entre atres forces, en el batalló de voluntaris de Salamanca (actual Arapiles nº 62),[2] el regiment de Burgos,[3] el regiment d'Órdens Militars,[3] el batalló de Camp Major,[3] el regiment Navas de Tolosa[3] i el regiment Irlanda.[3] No obstant va decidir prescindir de l'artilleria al no ser el terreny propici i ralentisar la possible retirada de les seues forces. En l'artilleria es va retirar com a escolta el Regiment de Cavalleria «Espanya», deixant-li solament en 600 efectius de cavalleria (principalment del regiment de Borbón). En total Venegas contava en poc més de 3100 soldats.[4]
Venegas es va organisar en una altura rodejada pel riu Xaló, disponent a la majoria dels seus efectius a lo llarc de la molga. Esta força suponia la seua ala esquerra, a on era esperable el principal atac francés. El poble de Bubierca, en el centre, i el riu en la dreta, varen ser més llaugerament guardats.[5]
Front a ell, Mathieu s'aproximava en casi 8000 soldats francesos dels regiments de llínea 25 i 27 (1ª Brigada) i 50 i 59 (2ª Brigada) i del primer regiment de lanceros del Vístula.[6] Estes forces estaven compostes fonamentalment d'infanteria, sent els números de la seua cavalleria molt similar a la de Venegas.
Referències
- ↑ Sañudo Bayón, 2000, p. 84.
- ↑ Historial del regiment.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Sañudo Bayón, 2000, p. 87.
- ↑ Sañudo Bayón, 2000, p. 90.
- ↑ Sañudo Bayón, 2000, p. 87-88.
- ↑ Sañudo Bayón, 2000, p. 91.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Batalla de Bubierca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.