Batalla de Alalia

Batalla de Alalia

La batalla de Alalia (cap a 537 a. C.) va ser un combat naval entre cartagineses, aliats en els etruscs, contra els grecs de la colónia focense de Alalia (actual Aleria), situada a l'est de Còrsega.

Causes

La pressió del Imperi aqueménida sobre el regne de Brega havia desviat els interessos grecs cap al Mediterrànea Occidental, a on florien les seues colónies comercials com Emporion o Massalia (fundada cap a 600 a. C.). En l'est de Sicília i el sur d'Itàlia (coneguda com Magna Grècia) assegurades, els grecs varen decidir assegurar la ruta entre l'estret de Mesina i el golf de León establint la colónia de Alalia en Còrsega. En l'any 547 a. C., molts dels grecs de Focea (Àsia Menor) que fugien de les tropes perses que acabaven de conquistar la seua ciutat varen emigrar cap a les colónies occidentals, recalant en la seua major part precisament en Alalia.

Per la seua banda, els cartagineses, a les órdens de la família dels magónidas, es trobaven aixina mateix en un procés d'expansió. Varen crear autèntiques ciutats en Ispanim o Hispania, a on abans només hi havia factories fenicias (com Gadir, Sexi o Malaka), si be existixen teories que parlen de que els cartagineses agranaren Tartessos per aliar-se en els grecs;^{cita requerida} i obrint noves rutes comercials cap al Atlàntic. Els cartagineses també estaven presents en l'oest de Sicília (en creixent competència en els grecs) i en l'illa de Cerdenya, per lo que varen interpretar la presència grega en Còrsega com una amenaça per als seus interessos. Els etruscs, assentats en el nort d'Itàlia, també recelaban del tràfic grec front a les seues costes i pronte varen sagellar una aliança en Cartago.

La batalla

La flota etrusc-cartaginesa (estimada entre 100 i 120 naus) es va dirigir a Alalia en l'intenció de destruir-la, baix el pretext de que es tractava en realitat d'un niu de pirates. A ella es va enfrontar una esquadra focense d'a penes 60 naus (provablement penteconteras, proveïdes de 48 rems i 2 timons, ya que la trirreme encara no estava molt estesa). Els grecs varen conseguir suplir l'inferioritat numèrica en la seua superioritat tàctica, per lo que varen conseguir destruir la sura enemiga.

No obstant, este resultat va ser en realitat una derrota vergonyosa per als grecs, les pèrdues dels quals varen ser tan quantioses que varen haver de renunciar a la seua política expansionista. Segons Heródoto, quaranta de les xixanta naus focenses varen ser destruïdes, i de les restants moltes varen quedar danyades. Les pèrdues etrusc-cartaginesas no es mencionen.

ἐπείτε δὲ ἐς τὴν Κύρνον ἀπίκοντο, οἴκεον κοινῇ μετὰ τῶν πρότερον ἀπικομένων ἐπ᾽ ἔτεα πέντε, καὶ ἱρὰ ἐνιδρύσαντο. καὶ ἦγον γὰρ δὴ καὶ ἔφερον τοὺς περιοίκους ἅπαντας, στρατεύονται ὦν ἐπ᾽ αὐτοὺς κοινῷ λόγω χρησάμενοι Τυρσηνοὶ καὶ Καρχηδόνιοι, νηυσὶ ἑκάτεροι ἑξήκόντα. οἱ δὲ Φωκαιέες πληρώσαντες καὶ αὐτοὶ τὰ πλοῖα, ἐόντα ἀριθμὸν ἑξήκοντα, ἀντίαζον ἐς τὸ Σαρδόνιον καλεόμενον πέλαγος. συμμισγόντων δὲ τῇ ναυμαχίῃ Καδμείη τις νίκη τοῖσι Φωκαιεῦσι ἐγένετο: αἱ μὲν γὰρ τεσσεράκοντά σφι νέες διεφθάρησαν, αἱ δὲ εἴκοσι αἱ περιεοῦσαι ἦσαν ἄχρηστοι: ἀπεστράφατο γὰρ τοὺς ἐμβόλους. καταπλώσαντες δὲ ἐς τὴν Ἀλαλίην ἀνέλαβον τὰ τέκνα καὶ τὰς γυναῖκας καὶ τὴν ἄλλην κτῆσιν ὅσην οἷαι τε ἐγίνοντο αἱ νέες σφι ἄγειν, καὶ ἔπειτα ἀπέντες τὴν Κύρνον ἔπλεον ἐς Ῥήγιον.

I despuix varen vindre a Còrsega, a on varen viure durant cinc anys com a comunitat junt a aquells que havien aplegat abans, i varen fundar allí temples. Pero varen assaltar i varen saquejar a tots els seus veïns, com a resultat de la qual cosa els tirrenos i els cartagineses varen fer causa comuna contra ells, i varen salpar en contra seua en xixanta naus cada u. Els focenses també varen armar les seues naus, xixanta en total, i es varen enfrontar a l'enemic en l'aixina cridat Mar Sardonio. Varen combatre i els focenses varen véncer, pero va anar només una victòria cadmea, puix varen perdre quaranta de les seues naus, i les vint restants varen quedar inutilisades, en les seues espolones retortillats. Varen navegar despuix cap a Alalia, varen embarcar a les seues dònes i fills aixina com totes les possessions que els seus barcos podien estajar, i deixant Còrsega varen navegar fins a Regio.

Heródoto, Històries 1.166

Referències

Bibliografia

• BLAZQUEZ, J.M., Fenicios, grecs i cartagineses en Occident, Madrit, 1992.
• Casson, Lionel (1991). The Ancient Mariners, 2ª edició, Princeton University Press. ISBN 0-8154-1005-0.
• GARCIA I BELLIDO, A., "Fenicios i cartagineses en Espanya", 1942.
• Moscati, Sabatino (2001). The Phoenicians, Londres: I.B.Tauris. ISBN 9781850435334.
• Schulten, Adolf (2006). Tartessos: contribució a el història més antiga d'Occident, Sevilla: Renaixença. ISBN 9788484722403.