Bastió Groc
El Bastió Groc (en bosnio: Žuta Tabija) va ser part d'una fortalea defensiva construïda entre 1727 i 1739 en Sarajevo (hui Bòsnia i Hercegovina), en l'antiga ciutat de Vratnik, en la zona coneguda com Jekovac, molt prop del centre històric de l'actual capital i de l'antic barri Baščaršija. Els restants de la seua torre es mantenen en peu com un dels punts panoràmics des d'a on es pot observar Sarajevo des de les altures.[1][2][3]
Ya en l'Edat Mija, fonts otomanes es referixen a l'existència d'una fortalea en Vratnik, posteriorment amurallada (i més vesprada coneguda com a Ciutat Vella de Vratnik; en bosnio: Stari Grad Vratnik), que després fora integrada a la capital com un dels seus barris, ya sense bona part de les muralles.[4][1]
Fins a la conquista de Sarajevo en mans del príncip Eugenio de Savoya, en 1697, la ciutat no va necessitar una fortificació per a protegir-se de les invasions, pero després de que el monarca ordenara saquejar i incendiar Sarajevo el governador Gazi Ahmed Pasha Rustempašić Skopljak va fer construir en 1727 una muralla defensiva en les altures de Vratnik.[4][5][1][3]
Cinc arquitectes de Dubrovnik varen supervisar la construcció, completada en 1739 (durant el regnat d'Hekimoglu Ali-paši), la qual incloïa cinc bastions i cinc portones d'ingrés.[4][5]
El Bastió Groc va ser dissenyat en una gruixa de 35 centímetros i sèt costats exteriors de 10 metros d'alt i un octau cap al nort, de 27,5 metros. Ubicat sobre el penya-segat Jekovac, va dur originalment el nom de Bastió de Jekovački, pero els pobladors ho varen cridar Bastió Groc per la coloració de la pedra en que va ser construït.[4][1][3]
Tota la fortificació va servir com a defensa fins a 1878, quan es va produir la conquista del Imperi austrohúngaro i l'ocupació de la ciutat. Des de llavors l'eixèrcit de l'emperador Francisco José I va fer us de les instalacions pero va permetre als musulmans continuar disparant el canó per al Ramadà.[4][5]
El Bastió Groc va resultar danyat en vàries oportunitats i reconstruït en 1883, 1903 i 1998.[5][1]
Ademés d'este baluart, en la zona de Vratnik permaneixen actualment en peu el Bastió Blanco (Bijela tabija) i la Porta de Visegrad (Vaig vorešegradska kapija). El Bastió Groc és un dels punts turístics més visitats de la ciutat per la seua privilegiada posició que permet apreciar bona part de Sarajevo des de les altures, i és especialment freqüentat per musulmans en els dies del Ramadà. Des del baluart pot observar-se molt prop el cementeri Kovači, una necròpolis musulmana a on yacer els restants d'Alija Izetbegović, president de Bòsnia durant el lloc de Sarajevo.[4][1][2][3]
En 2005 va ser proclamat com Monument Nacional de Bòsnia i Hercegovina.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Patrimoni Cultural del Cantó de Sarajevo. «Stari grad Vratnik» (en bosnio). Kulturno Nasljeđi Kantona Sarajevo. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 24 d'abril de 2018.
- ↑ 2,0 2,1 Ariana. «Sunset Over Sarajevo at the Zuta Tabija Fortress» (en anglés). The Bosnian Aussie.com. Archivat des d'el original, el 26 d'abril de 2018. Consultat el 24 d'abril de 2018.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Destination Sarajevo. «Yellow Fortress» (en anglés). Destination Sarajevo. Consultat el 24 d'abril de 2018.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Furaj.ba. «Žuta Tabija» (en bosnio). Furaj.ba. Consultat el 24 d'abril de 2018.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Tourism Association of Sarajevo Canton. «Vratnik town walls with tower-gates» (en anglés). Sarajevo Tourism.com. Consultat el 24 d'abril de 2018.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bastión Amarillo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.