Bassipterus
El Bassipterus («ala de Bass») és un gènero d'euriptéridos, un grup extint d'artròpodes aquàtics. El Bassipterus està classificat com a part de la família Adelophthalmidae, l'únic clado dins de la superfamilia derivada («alvançada») Adelophthalmoidea dels euriptéridos. S'han descobert fòssils de l'espècie única i tipo, B. virgnicus, en jaciments del Silúrico Tardà de Virginia Occidental i Maryland (Estats Units). El gènero du el nom de Bass, a on s'han recuperat la majoria dels fòssils.
El Bassipterus era un conegut gènero basal («primitiu») que es distinguia dels adelftálmidos més derivats per l'especialisació de la seua opèrcul genital (un segment en forma de placa que conté l'obertura genital) i els seus ulls llarcs i estrets, sent el parent més propenc de Pittsfordipterus.
Descripció
[editar | editar còdic]
El Bassipterus es coneix casi per complet, sent el primer al quint parell d'extremitats i l'apèndix genital de tipo B les úniques parts del cos desconegudes. El cos tenia forma lanceolada i aerodinàmica. El prosoma («cap») era llarc, redonejat i en forma de font. La closca (placa dorsal del cap) estava rodejat per una estreta vora marginal, en els ulls situats frontalment, colocats intramarginalment (dins del marge) i inusualment llarcs. El PE 6139, una closca de 15,2 milímetros (0,6 polzades) de llarc, tenia ulls de 4,5 mm (2 polzades) de llarc i 2,2 mm (0,1 polzades) d'ample. Els ocelos es conserven i estaven situats en el centre de la closca, immediatament darrere dels ulls. El metasoma (una gran placa que forma part de l'abdomen) era llarc, truncat (acurtat com en tallar-ho) en la base i cordado (en forma de cor) en la part anterior (frontal). Un espècimen conserva un metastoma de 8,3 mm (0,3 polzades) de llongitut i 5 mm (0,2 polzades) d'esgambi.[1]
Dels apèndixs (extremitats), les pates natatorias (sext parell d'apèndixs) són les úniques conegudes. Estes eren de tipo Hughmilleria (en els segments sèptim i octau de la pata engrandits i el nové molt menut),[2] pero en esta espècie estava serrat a lo llarc de la vora anterior de les articulacions sexta a sèptima. L'articulació terminal era un espolón esmolat. El mesosoma (que comprén els segments corporals 1 a 6) era cònic, en el primer tergito (part dorsal del segment) considerablement més estret que el restant. El metasoma (que comprén els segments 7 a 12) seguia l'estretament del mesosoma i terminava en un llarc tèlson (la divisió més posterior del cos). El tèlson era pla en la part ventral, pero carenat (en una quilla) dorsalment cap a l'extrem, que era una punta molt esmolada. L'espècimen PE 6208 tenia un tèlson de 32,5 mm (1,3 polzades) de llarc. L'ornamentació en Bassipterus és ben coneguda i desenrollada. La closca estava coberta d'escamas triangulars. Els tergitos i les plaques abdominals tenien mucrones (puntes esmolades) típics de Adelophthalmidae, pero estos eren considerablement més grans i prominents que en els gèneros emparentats. En alguns llocs, les mucronas es tocaven entre sí i formaven una ornamentació ròmbica, mentres que en uns atres, eren tan allargades que s'assemblaven a les estrías llineals presents en el gènero més derivat («alvançat») Adelophthalmus.[1]
La morfologia del opèrcul genital (un segment en forma de placa que conté l'obertura genital) permet diferenciar fàcilment a Bassipterus dels demés adelftálmidos. L'apèndix genital de tipo A (que se supon representa a les femelles) era llarc, alcançava el segon parell de plaques abdominals i estava dividit en tres articulacions. La primera tenia una porció curta, triangular i hastada (en lòbuls eixints) seguida d'un eix tubular que terminava en dos proyeccions triangulars laterals en el punt d'unió en l'articulació següent. La segona articulació era més curta i estava composta per tres zones diferents. A abdós costats de l'eix central, dos escleritos (parts endurides) llarcs i estrets, possiblement plaques, s'allargaven en els seus extrems. La tercera articulació era molt curta i terminava en dos llargues puntes que recordaven a Eurypterus, un gènero més basal. L'apèndix en la seua totalitat estava cobert per mucronas triangulars que apuntaven cap a fòra.[1] L'opèrcul genital diferència a Bassipterus d'atres gèneros de euriptéridos i sugerix una estreta relació en Pittsfordipterus.[3]
Antecedents de l'investigació
[editar | editar còdic]El Bassipterus virginicus va ser descrit pels paleontòlecs Erik Norman Kjellesvig-Waering i Kenneth Edward Caster basant-se en el holotip (PE 6201, un espècimen casi complet), sèt paratipos i dotzenes de fragments. La majoria dels fòssils es varen trobar en la Formació Wills Creek de Bass, Virginia Occidental, aixina com en una closca aïllada de la mateixa formació en Cumberland, Maryland (anteriorment referit a Hughmilleria).[1] El nom Bassipterus es traduïx com a «ala de Bass», en la primera paraula del nom referint-se a la comunitat no incorporada de Bass, en Virginia Occidental, i l'última paraula composta de la paraula grega πτερόν (pteron, ala).[3] Encara que Kjellesvig-Waering i Caster varen classificar inicialment Bassipterus en la família Hughmilleriidae,[1] Victor P. Tollerton, Jr. va traslladar el gènero junt en uns atres a la nova família Adelophthalmidae.[2]
En 2004, el paleontòlec Odd Erik Tetlie va concloure que Bassipterus era sinònim de Parahughmilleria bellistriata i del més basal Stoermeropterus nodosus.[4] Encara que autors posteriors han seguit este estudi,[5] la classificació filogenético més acceptada situa a Bassipterus junt en Pittsfordipterus, formant un clado basal.[3]
Classificació
[editar | editar còdic]El Bassipterus es classifica com a part de la família Adelophthalmidae, l'únic clado («grup») dins de la superfamilia Adelophthalmoidea.[6] Originalment es va descriure com un hughmilleriido, pero des de llavors es considera més propenc a Adelophthalmus que a Hughmilleria.[2]
El Bassipterus es classifica com a part de la família Adelophthalmidae, l'únic clado («grup») dins de la superfamilia Adelophthalmoidea.[6] Originalment es va descriure com un hughmilleriido, pero des de llavors es considera més propenc a Adelophthalmus que a Hughmilleria.[2]
El Bassipterus i el Pittsfordipterus formen un grup basal («primitiu») que els diferència dels demés adelftálmidos. Este clado està respalat per un parell de sinapomorfías (característiques compartides diferents de les del seu últim ancestro comú); ulls relativament llarcs i estrets i una complexa terminació de l'apèndix genital. Per lo tant, el Pittsfordipterus és el grup germà (parent més propenc) de Bassipterus.[3] El Bassipterus també era similar a Parahughmilleria, un adelftálmido derivat que el seu metastoma, tèlson i cos estaven llaugerament diferenciats.[7] Açò ha dut a alguns autors a sinonimizar Bassipterus en Parahughmilleria,[4] encara que actualment açò no està respalat.[3]
El següent cladograma presenta les posicions filogenético inferidas de la majoria dels gèneros inclosos en les tres superfamilias més derivades del infraorden Diploperculata dels euriptéridos (Adelophthalmoidea, Pterygotioidea i els waeringopteroidea), segons ho inferido per Odd Erik Tetlie i Markus Poschmann en 2008, basant-se en els resultats d'un anàlisis de 2008 específic dels Adelophthalmoidea i un anàlisis anterior de 2004.[3]
Paleoecología
[editar | editar còdic]S'han recuperat fòssils de Bassipterus en depòsits silúricos de les époques Ludlow tardana (Ludfordiano) i Pridoli primerenca de la formació Wills Creek de Virginia Occidental i Maryland, Estats Units. En la part de Maryland de la formació s'han trobat fòssils d'atres euriptéridos, com Eurypterus remipes o Waeringopterus cumberlandicus junt en una espècie indeterminada del ostrácodo Leperditia.[8] Per una atra part, en la secció de Virginia Occidental s'han trobat restants de W. cumberlandicus, Erettopterus exophthalmus, Parahughmilleria bellistriata i Stoermeropterus nodosus, aixina com braquiópodos i bivalvats sense classificar.[9] El Bassipterus vivia en un ambient lagunar o submareal restringit i poc profunt (la zona a on la llum solar aplega al fondo de l'oceà). La litologia (descripció de les característiques físiques de les roques) de la zona estava composta per calcàrea arcillosa (composta per materials similars a l'argila) i esquisto calcáreo (que conté calcio).[8][9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Journal of Paleontology.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Journal of Paleontology.ISSN 0022-3360.doi:10.1017/S0022336000041275.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Phylogeny and palaeoecology of the Adelophthalmoidea (Arthropoda; Chelicerata; Eurypterida) | Request PDF» (en en). ResearchGate. Archivat des d'el original, el 5 d'octubre de 2018. Consultat el 2025-01-18.
- ↑ 4,0 4,1 «British Library EThOS: Eurypterid phylogeny with remarks on the origin of arachnids». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 30 de juliol de 2021. Consultat el 2025-01-18.
- ↑ Bulletin de l'Institut Royal dones Sciences Naturelles de Belgique..
- ↑ 6,0 6,1 World Spider Catalog. Natural History Museum Bern..
- ↑ Palaeontology.49(1)
- 67–82.ISSN 1475-4983.doi:10.1111/j.1475-4983.2005.00528.x.Consultat el 2025-01-18.
- ↑ 8,0 8,1 «"Eurypterid-associated biota of the Wills Creek Fmn., Maryland and W. Virginia: Ludlow - Pridoli, Maryland"». paleobiodb.org. Consultat el 2025-01-18.
- ↑ 9,0 9,1 «"Eurypterid-associated biota of the Wills Creek Fm., Bass, W. Virginia.: Ludlow - Pridoli, West Virginia"». paleobiodb.org. Consultat el 2025-01-18.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bassipterus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.