Anar al contingut

Tergito

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Tergitos (en paranota lateral visible) d'un polidésmido.

Un tergito o terguito, escrit també tergum (del llatí "l'esquena"; pl. terga, adjectiu associat tergal) és la porció dorsal ("superior") d'un segment dels artròpode posterior al cap. La vora anterior es diu "base" i la vora posterior es diu "àpiç" o "marge". Un tergo determinat pot dividir-se en plaques endurides o escleritos comunament també denominats tergitos.[1]

En un segment toràcic, el tergum pot dividir-se en un notum anterior i un escutelo posterior. Les extensions laterals d'un tergito es definixen com paranota (del grec, "a lo llarc de l'esquena") o carinae (del llatí, "quilla"), ejemplificadas pels milpiés d'esquena plana de l'orde Polydesmida .

Els kinorrincos marins també tenen plaques tergales i esternales, encara que aparentment no són homòlogues a les dels artròpodes.[2]

El Tergo-tergal és un mecanisme estridulador en el que les fines espines dels tergitos abdominals es freguen entre sí per a produir sò.[3] Este procés es coneix com a telescopi abdominal.[3]

Eixemples

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. McCafferty, W. Patrick (1983). Aquatic entomology: the fishermen's and ecologists' illustrated guide to insects and their relatives, Jones and Bartlett, p. 20. ISBN 9780867200171.
  2. «Phylogeny of Kinorhyncha based on morphology and two molecular loci».PLOS ONE.10(7)
    i0133440.doi:10.1371/journal.posa.0133440.
  3. 3,0 3,1 «Novell use of hair sensilla in acoustic stridulation by New Zealand giant wetas (Orthoptera: Anostostomatidae)».Arthropod Structure & Development.31(4)
    287–296.doi:10.1016/S1467-8039(03)00005-7.