Base (exponenciación)

En funciones exponencials, la base és el número b en una expressió de la forma bⁿ.

Térmens relacionats

El número n es diu exponent i l'expressió es coneix formalment com exponenciación de grau n i de base b, o exponencial de grau n en base b. S'expressa més comunament com "la potència n de b", "b elevat a l'exponent n" o "b elevat a la potència n". Per eixemple, la quarta potència de 10 és 10.000 perque 10⁴ = 10 × 10 × 10 × 10 = 10,000. El terme "potència" o "exponencial" es referix estrictament a l'expressió completa, pero a voltes s'utilisa per a referir-se a l'exponent.

La paraula base en aritmètica també és el terme tradicionalment utilisat per a expressar la cantitat que definix l'orde de magnitut en que es veu incrementada cada una de les sifres successives que componen un número, com per eixemple decimal (10), binaria (2), hexadecimal (16) o sexagesimal (60). Quan es varen distinguir els conceptes de variable i constant, es va vore que el procés de exponenciación transcendia a les funcions algebraiques.

En la seua obra de 1748 Introductio in analysin infinitorum, Leonhard Euler es va referir a "base a = 10" en un eixemple. Es va referir a "a" com un "número constant" en una consideració extensa de la funció F(z) = a^z. A continuació, considera que z pot ser primer un número entero positiu, després negatiu, i per últim una fracció o un número racional.

Raïls

Quan la potència n de b és igual a un número a o aNCR. = bⁿ, llavors b es denomina "nraïl enèsima" de a. Per eixemple, 10 és la raïl quarta de 10.000. =