Constant (matemàtica)
En general, una constant és un valor de tipo permanent, ya que no pot modificar-se, a lo manco no dins del context o situació per al qual està: geometria aritmètica.[1][2][3][4].
- En cièncias, especialment en física, es denomina constant a aquella magnitut el valor de la qual no varia en el temps.
- En matemàtiques, una constant és un valor fix, encara que a voltes no determinat.
- Una Funció constant és una funció matemàtica que per a cada valor del seu domini hi ha un únic valor del seu codominio. Eixemple, , la seua gràfica és una recta paralela a l'eix Ox.
- En àlgebra són els coeficients d'un monomi o una atra fòrmula.
- En resoldre diferencials ordinàries, s'obté una solució general en constant (o constants), si és de primer orde comporta una constant arbitrària o constant d'integració.[5] Per a la constant d'integració, donant les condicions inicials, es determina un únic valor.
- Constant com a element utilisat en llenguages de programació.
- En el cas de l'equació que representa una família de circumferències en centre en la bisectriz del primer i tercer quadrants, de radi 5; x, i són variables, k és un paràmetro i 25 és una constant.
- En resoldre la equació diferencial s'obté la solució general i = Cekx, en este cas i és la variable depenent; x, variable independent; C , constant d'integració; i finalment, k constant de proporcionalitat entre la rapidea de canvi instantàneu i' i la massa i .
Per eixemple, una funció quadràtica general s'escriu comunament com:
a on a, b i c són constants (o paràmetros), i x una variable-un marcador de posició per al argumente de la funció que s'està estudiant. Una forma més explícita de denotar esta funció és
lo que fa que la condició de funció-argumente de x (i per extensió la constància de a, b i c) clar. En este eixemple a, b i c són coeficients del polinomi. Com c apareix en un terme que no implica a x, es diu terme constant del polinomi i pot considerar-se com el coeficient de x0. En térmens més generals, qualsevol terme o expressió polinòmica de grau zero (sense variable) és una constant.[6]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
Funció constant
[editar | editar còdic]Una constant pot usar-se per a definir una funció constant que ignora els seus arguments i dona sempre el mateix valor.[7] Una funció constant d'una sola variable, com , té una gràfica d'una recta horisontal paralela a l'eix x.[8] Una funció d'este tipo sempre pren el mateix valor (en este cas 5), perque la variable no apareix en l'expressió que definix la funció.
Dependència del context
[editar | editar còdic]La dependència contextual del concepte de "constant" es pot observar en este eixemple de càlcul elemental:
- Erro al representar (erro de sintaxis): {\displaystyle �egin{align} �rac{d}{dx} 2^x & = lim_{h o 0} �rac{2^{x+h} - 2^x} h = lim_{h o 0} 2^x�rac{2^h - 1} h [8pt] & = 2^x lim_{h o 0} �rac{2^h - 1} h & & ext{donat } x ext{ és constant (o siga no depén de } h ext{)} [8pt] & = 2^x La [[integració]] d'una funció d'una variable a sovint implica una constant d'integració. Açò sorgix degut a que l'operador integral és l'invers del [[operador diferencial]], lo que significa que l'objectiu de l'integració és recuperar la funció original abans de la diferenciació. El diferencial d'una funció constant és zero, com es va senyalar anteriorment, i l'operador diferencial és un [[operador llineal]], per lo que les funcions que solament es diferencien per un terme constant tenen la mateixa derivada. Per a reconéixer açò, s'agrega una constant d'integració a una integral indefinida; açò assegura que s'incloguen totes les solucions possibles. La constant d'integració generalment s'escriu com a 'c' i representa una constant en un valor fix pero indefinit. ===Eixemple=== Si {{math|''f''}} és una funció constant tal que <math>f(x) = 72} per a tot x llavors
- Erro al representar (erro de sintaxis): {\displaystyle �egin{align} f'(x) &= 0 int f(x) ,dx &= 72x + c end{align}}
Campos a on les constants són variables
[editar | editar còdic]En medicina les constants meges inclouen pols, temperatura, glucosa i molts atres components en sanc, atres components en orina i atres secrecions, i atres més que varien en el temps, pero que tenen uns rancs de valors considerats normals.[9]
En Llei de Murphy i programació: "Les constants són sempre variables". Açò també ocorre en Pascal quan es passa un objecte com a paràmetro 'constant' a una funció. En este cas, en realitat es passa un punter a l'objecte, que pot ser modificat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Constant (Gran Diccionari Enciclopèdic), 1993.
- ↑ Manturov O. V. et al, Matemàtiques en conceptes, definicions i térmens, part. 1, 1978.
- ↑ Константа (БСЭ), 1973.
- ↑ [1][2] archivat en Wayback Machine. Constant // Mega Enciclopèdia de Cirilo i Metodio
- ↑ Kells: Equacions diferencials elementals
- ↑ Foerster, Paul A. (2006). Algebra and Trigonometry: Funcions i aplicacions, Edició per al professor, Clàssics edició, Upper Saddle River, NJ: Prentice Hall. ISBN 0-13-165711-9.
- ↑ Tanton, James. org/oclc/56057904 Enciclopèdia de les matemàtiques, Nova York: Facts on File. OCLC 56057904. ISBN 0-8160-5124-0.
- ↑ «Algebra».
- ↑ «a-els-adults.acp1895 Constants vitals normals per als adults». Consultat el 30 d'abril de 2025.
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Alexandrov N. I., Bogdanov A. I., Kostin K. I. et al. Fonaments de la teoria de processos tèrmics i màquines. Partix I / Ed. N. I. Prokopenko. - 5ª ed. (electrònic). - M. : Binom. Laboratori del Coneiximent, 2015. - 561 p. — ISBN 978-5-9963-2612-9 .
- Belokon N. I. Termodinàmica . — M.: Gosenergoizdat , 1954. — 416 p.
- Zhukovsky V. S. Termodinàmica Tècnica . - 2ª ed., revisada. — M .: Gostekhizdat , 1940. — 336 p.
- Constant // Gran Enciclopèdia Russa . - Gran Enciclopèdia Russa , 2010. - T. 15 . - S. 82 .
- Constant // Gran Diccionari Enciclopèdic . - Enciclopèdia soviètica , 1993 . - Número de pàgina = 621 .
- Constant // Gran Enciclopèdia Soviètica . - Enciclopèdia soviètica , 1973. - T. 13 . - art. 44 .
- Litvin A. M. Termodinàmica tècnica . — 2ª ed., revisada i suplementària. — M.: Gosenergoizdat , 1947. — 388 p.
- Manturov O. V. , Solntsev Yu. K., Sorkin Yu. I., Fedin N. G. Matemàtiques en conceptes, definicions i térmens. Partix I / Ed. L. V. Sabinina . - M. : Educació , 1978. - 320 p. — (Biblioteca del professor de matemàtiques).
- Panov VK Fonaments físics de l'ingenieria tèrmica . Partix I: Termodinàmica . - * Petropavlovsk-Kamchatsky: KamchatGTU, 2007. - 208 p. - ISBN 978-5-328-00166-3 .
- Rips SM Fonaments de termodinàmica i ingenieria tèrmica . - M. : Escola superior , 1967. - 344 p.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Constante (matemática)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.