Anar al contingut

Basílica de Sant Pedro i Sant Pablo (Praga)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Basílica de Sant Pedro i Sant Pablo (Praga)

La basílica de Sant Pedro i Sant Pablo () és una iglésia neogótica erigida en la fortalea de Vyšehrad en Praga, República Checa. Fundada en 1070-1080 pel rei chec Bratislao II en un capítul colegiat, la primitiva iglésia romànica va sofrir un incendi en l'any 1249 i va ser reconstruïda primer en estil gòtic en l'época de Carlos IV i més tarde alt barroc a principis del XVIII. L'apariència de hui és el resultat d'una reconstrucció radical neogótica de finals del XIX i principis del XX. La basílica presenta un impressionant mosaic de pedra sobre la seua entrada, i les seues torres bessones de 58 m es poden vore en el cim d'un tossal al sur a lo llarc del riu Vltava en el centre de Praga.[1] L'iglésia és un important monument religiós i cultural, part del monument Vyšehrad (ref. 11740/1-1273), i completa un dels panorames característics de la ciutat, contrapeso del castell de Praga.

Darrere de l'iglésia es troba un gran parc i el cementeri de Vyšehrad, lloc de repòs final de molts checs famosos, inclós l'autor Karel Čapek i el compositor Antonín Dvorák, que es va transformar en un cementeri nacional en el XIX

En 2003 l'iglésia capitular va ser elevada a basílica menor pel papa Juan Pablo II.[2]

Història

La basílica sobre Vysehrad

L'iglésia local va ser fundada pel rei Bratislao II de Bohèmia en els anys 1070-1080, en l'establiment d'un capítul en Vyšehrad. En eixe moment era una basílica de tres naus construïda en estil romànic. Va ser reconstruïda i ampliada per primera volta en 1129 durant el regnat del príncip Soběslav I. En 1249, l'edifici va ser severament danyat pel fòc, després va ser restaurat en estil gòtic. En 1369, durant el regnat del emperador Carlos IV. per a construir un nou temple.

En els anys 1576 a 1576, l'iglésia va ser reconstruïda novament, esta volta en l'estil renaixentiste; i en els anys 1707-1729 va tindre lloc una atra reconstrucció barroca.

L'iglésia va ser reconstruïda en la seua forma actual en l'estil neogótico per Josef Mocker en 1885-1887 i la frontera va ser dissenyada per František Mikš en 1902-1903.[3] Ademés de la seua inusual decoració interior d'estil Art Nouveau, l'iglésia també va rebre les seues dos torres característiques de 58 metros d'altura, que hui formen un de les fites distintives de la capital. En els anys 1981-1987, l'iglésia va ser generalment reconstruïda i reparada, i es va realisar un estudi arqueològic allí.

En 2003, el papa Juan Pablo II va distinguir a l'iglésia en la condició de basílica menor.

Exterior

Erro al crear miniatura:
Front de la basílica
Erro al crear miniatura:
Pintura barroca que representa l'idea de l'iglésia original i la llegenda de la Columna del Diable

L'edifici actual en sí és una basílica neogótica. Va ser construït entre 1887 i 1903. El primer mestre d'obres va ser Josef Mocker, pero va morir a mitat de la construcció. Va ser terminada pel seu companyer František Mikš, qui va modificar el disseny de la frontera i de la torre dels plans originals de Mocker. La part principal de l'iglésia consistix en una nau central en dos naus laterals; un gran cor, santuari i àbsit; i dos sales laterals en una sacristia i una capella per a Panna Maria Šancovská Nostra Senyora de les Muralles.


No hi ha transepto. Estructuralment, l'edifici és prou vertical, el seu sostre té voltes d'aresta i les finestres en arc apuntat deixen entrar la llum del sol a través de vidrieres. A pocs metros a l'est d'a on es troba l'iglésia ara estan els murs del cementeri, a on es varen excavar els fonaments originals de l'àbsit de l'antiga iglésia gòtica. L'àbsit antic i el nou àbsit estan dissenyats de la mateixa manera; abdós tenen el mateix número de contraforts.[4]

La frontera occidental presenta tres portals —decorada en emblemes provincials i capitulars, relleus en tímpans i mosaics moderns en motius α i ω de L. Šindeláři—, dos torres i un frontón triangular de coronació entre les torres. El tímpan del portal principal està decorat per Jesús parat en els seus apòstols. Baix ells, l'arcàngel Miguel s'interpon entre les persones que els àngels duen al cel i les persones paralisades pel sofriment del pecat. En el frontón s'alcen escultures dels sants homònims de la basílica Pedro i Pablo en àngels i Jesús.

Una atra característica interessant de la basílica dels Sants Pablo i Pedro són les agulles, que són huecas. Tenen prims forats que fan que la part superior de les torres siga llaugera i elegant, lo que recorda la formació cònica de les flors de castanyer que es poden trobar florint en els arbres a lo llarc de les passejades en el complex de Vyšehrad. Les agulles (i, de fet, el frontón triangular de la frontera entre elles) estan adornades en pedals com a fines protuberàncies a lo llarc de la seua llongitut i en la seua part superior, conectant encara més la seua semblança en la flor.

Referències

  1. ↑ «Kostel sv. Petra a Pavla na Vyšehradě». Archivat des d'el original, el 27 d'abril de 2015. Consultat el 29 de juliol de 2020.
  2. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 5 de novembre de 2019. Consultat el 29 de juliol de 2020.
  3. ↑ Emanuel Poche: Prahou krok za krokem. Orbis, Praha 1958. pag. 139.
  4. ↑ The Goticky Sklep exhibition, Vyšehrad, Czech Republic.

Bibliografia

  • EKERT, František. Posvátná místa král. hl. města Prahy: dějiny a popsání chrámů, kaplí, posvátných soch, klášterů i jiných pomníků katolické víry a nábožnosti v hlavním městě království Českého. Svazek II. V Praze: Dědictví sv. Jana Nepomuckého, 1884. 539, xiii s., [1] s. obr. příl. Podíl údů na rok 1884 / Dědictví sv. Jana Nepomuckého; Čís. 71. S. 243–284. Dostupné online.
  • KOVAŘÍK, Petr. Klíč k pražským hřbitovům. Praha: NLN, Nakladatelství Lidové noviny, 2001. 369 s. ISBN 80-7106-486-6.
  • R. Baťková a kol., Umělecké památky Prahy. Nové Město a Vyšehrad . Praha: Acadèmia 1998, ISBN 80-200-0627-3. S. 724–729


Referències