Barbotina

Barbotina

Vasija de ceràmica vidriada, en escamas de barbotina -s. III- (Jaciment del Camí de Albalate, Calanda).

Tassa de 6,5 cm d'alt decorada en barbotina. Asuán, época romana d'Egipte, I-II.

La barbotina (del francés «barbotine»), és un tipo d'engobe, papilla o mescla d'argila i aigua en una consistència barrosa o casi líquida, usada en alfarería per a unir parts d'una peça ceràmica prèviament elaborades, ya siguen produïdes al torne o a mà, i per a crear dibuixos sobre la superfície de les peces en una decoració en relleu. També s'ha utilisat, des de el XIX, per a ornamentar les porcelanes, en el método conegut com a «decoració a la barbotina». El DLE confirma el galicisme i relaciona la papilla arcillosa en el caolín, per a ser licuada o usada com a pegament i en la decoració, a mà, en pinzell o en mòle.

També es diu barbotina a la mescla d'aigua i argila que va formant-se en el fondo de la vasija, i en la que el alfarero mulla una i una atra volta les seues mans per a disminuir la fricció en el procés de tornejat. Eixe barrillo ha rebut diversos noms en funció de la geografia: limarcha en Navarra, alimoja en el Llevant espanyol, fanc de limoha en Màlaga, lemoxa en Almeria, llamosa en Valéncia, "llamuga" en Eivissa, "llemuja" en Quart i palpasa en Andujar.

Algunes fonts daten el seu us més antic cap al sigle iii abans de Crist, en la ceràmica renana substituint la decoració molejada i usant ya un tipo de mànega «per a decorar les vores de recipients plans en chicotetes flors i atres dissenys».

Evolució industrial

L'introducció de la ceràmica en l'indústria i el colat de les peces ha impost la tècnica d'agregar a la barbotina (argila dissolta en aigua) atres components per a lligar el fanc i induir la dispersió de partícules de la pasta d'argila (o engobe) formant una emulsió, i que esta es mantinga per molt temps. Per a lligar (‘levigar’ o ‘deflocular’) s'agrega a la mescla un electrolito (o defloculante) com el silicat de sodi soluble, el carbonat de sodi (també conegut com ‘Darvon’) o l'àcit tánico. En el cas particular de l'indústria ceràmica i del colat de peces, la barbotina mai deu contindre grums, i la seua densitat dependrà de l'us al com estiga destinada, per lo que s'utilisen métodos precisos de medició d'esta, depenent de la gruixa de la paret de la peça, del tamany d'esta, del temps de colat, del tipo de pasta ceràmica, i atres factors.^{cita requerida}

Fòrmules

D'entre les molt diverses formular per a l'obtenció de barbotinas, pot preparar-se –per a una temperatura de cocció a 1040 °C–, el següent compost: 80 % argila; 10 % de carbonat de calcio Ca (CaCO₃); 10 % cuarzo; 0,15 % silicat de sodi (Na₂SiO₂); i 0,15 % carbonat de sodi (Na₂CO₃). O expressat en el seu pes en grams: 800 g d'argila; 100 g de carbonat de calcio; 100 g de cuarzo; 1,5 g silicat de sodi; i 1,5 g carbonat de sodi. És important que l'aigua afegida mentres es fa la mescla no reglote el 45 % del pes dels productes secs.