Anar al contingut

Barbaresco (vi)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Barbaresco (vi)
Vinyes i ales prop de la comuna de Barbaresco.

El Barbaresco és un va vindre italià elaborat en raïm Nebbiolo. El Barbaresco es produïx en la regió de Piemont en un àrea de Langhe a l'est d'Alba i específicament en les comunes de Barbaresco, Treiso i Neive, i en l'àrea de la fracció de Sant Rocco Sen d'Elvio que una volta va ser part de la comuna de Barbaresco i ara pertany al municipi d'Alba.

Se li va otorgar l'estatus de Denominazione di origine controllata (DOC) en 1966 i l'estatus de Denominazione di Origine Controllata i Garantita (DOCG) en 1980. A nivell internacional, conta en registre com a denominació d'orige, conforme al Sistema de Lisboa, davant l'Organisació Mundial de la Propietat Intelectual, des del 16 de juny de 2009.[1]

Història

La data de naiximent més acceptada per al Barbaresco és 1894, quan es va fundar la productora de vi Cantina Sociale vaig donar Barbaresco per Domizio Cavazza, ya que abans d'eixa data, els raïms Nebbiolo de la zona de Barbaresco es venien principalment als productors de Barolo.[2][3] Cavazza, un jove agrònom naixcut en Mòdena, va ser nomenat director fundador de la Real Escola Enológica d'Alba en 1881, en lo que va escomençar a desenrollar la seua passió per Barbaresco, lo que ho va dur a comprar una finca i una vinya en 1886 en el que va cultivar Nebbiolo. En un grup de nou viticultores va fundar la Cantina Sociale, equipada en barriques i equips de vinificació per a produir els que es consideren els primers vins cridats oficialment Barbaresco. Despuix d'un bon començ, Barbaresco va caure en temps difícils en la Primera Guerra Mundial i la mort prematura de Cavazza en 1915.[3]

No va ser sino fins a finals de la década de 1950 que el Barbaresco va tornar a cobrar vida gràcies a una nova generació de enòlecs dinàmics, inclosos Bruno Giacosa i Angelo Gaja. Ademés, el retor local, Don Fiorino Marengo, va fundar el celler cooperatiu Produttori del Barbaresco, la successora de la visió original de Cavazza de fer un vi excepcional i detindre l'èxodo de jóvens agricultors que abandonaven el camp.

A fins de la década de 1960, els cellers Gaja i Bruno Giacosa varen escomençar a comercialisar Barbaresco internacionalment en cert èxit.[4] La cooperativa Produttori es va convertir en una dels cellers més respectats d'Itàlia i va inspirar a més propietaris en Barbaresco a tornar a les seues vinyes i fer vi de calitat.

Regions vinícoles

Els sols de la zona del Barbaresco estan composts majoritàriament per margas calcáreas que daten de l'época Tortoniense. L'àrea generalment es dividix en tres regions segons les principals ciutats de l'àrea: Barbaresco, Neive i Treiso.[4] El sol i el clima de les tres zones són molt uniformes, lo que crea una major coherència general que la que es troba entre les 11 comunitats de la zona de Barolo.[5]

Barbaresco

Les vinyes al voltant de la ciutat de Barbaresco representen el 45 per cent de la producció de Barbaresco en moltes dels cellers més grans de l'àrea ubicades en la ciutat. Els vins d'esta zona solen ser de color i cos relativament llaugers, pero molt ben estructurats i aromàtics.[5]

En Neive, el raïm Nebbiolo ocupa el quart lloc en plantacions darrere del cultiu de Barbera, Dolcetto i Moscato, pero esta regió és coneguda per produir algunes de les expressions més poderoses i tániques de Barbaresco. La zona també alberga les apreciades vinyes de Nebbiolo de Sant Stefano i Bricco vaig donar Neive, els noms del qual estan escomençant a aparéixer en alguns embotellats d'una sola vinya.[4] Ubicada a l'est de Barbaresco, Neive és responsable del 31 per cent de la producció de Barbaresco i produïx alguns dels eixemples més tànics i en més cos del vi.[5]

Treiso

Una vinya en Treiso

Ubicats al sur de Barbaresco, en vinyes en els tossals més alts de la zona, els vins de Treiso tendixen a ser els de cos més llauger i són coneguts principalment per la seua delicadea. Treiso representa el 20% de la producció de la zona de Barbaresco.[5]

Classificacions de vinyes

A partir de finals del XIX, hi ha hagut intents de classificar les vinyes de la zona en crus similars a els de Borgoña en funció de les àrees que produïxen els millors vins. El crític de vins italià Luigi Veronelli va crear una d'eixes llistes en la década de 1960; mentres que atres escritors i viticultores varen intentar crear la seua pròpia en la década de 1970. Hui en dia, molts seguixen les llistes compiladas pel négociant en funció de quins raïms tenen un preu més alt conforme al seu rendiment. Estes llistes solen incloure les vinyes de Asili, Martinenga, Montefico, Montestefano i Rabajà en Barbaresco, les vinyes de Albesani, Sant Stefano, Bricco vaig donar Neive i Gallina en Neive, i la vinya de Pajorè en Treiso.[4]

En 2007, Barbaresco Consorzio va ser el primer en introduir Menzioni Geografiche Aggiuntive (mencions geogràfiques adicionals), també conegudes com MEGA o subzonas; va haver 65 subzonas aprovades oficialment, a les que despuix se sumaria una més aprovada en 2010, la qual va elevar el número final a 66. L'objectiu principal era posar llímits oficials a alguns dels crus en més història per a protegir-los d'una expansió i explotació injustificades.[3] Despuix de l'introducció de subzonas, el terme "Vigna" (en italià, vinya) es pot utilisar en les etiquetes despuix del seu respectiu MEGA i solament si la vinya es troba dins d'un dels MEGA aprovats.[3]

Referències

  1. ↑ Organisació Mundial de la Propietat Intelectual. «Lisbon Express - (AO 888) BARBARESCO». Lisbon Express. Consultat el 2023-08-08.
  2. ↑ «Produttori del Barbaresco: la nostra storia.» (en it). Produttori del Barbaresco. Consultat el 2023-08-04.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Kerin O'Keefe, Barolo and Barbaresco: the King and Queen of Italian Wine, Califòrnia University Press, 2014, ISBN 9780520273269
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Jancis Robinson (ed), "The Oxford Companion to Wine", Third Edition, pg 62, Oxford University Press, 2006, ISBN 0-19-860990-6
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Mary Ewing-Mulligan & Ed McCarthy, Italian Wines for Dummies, pg 48-49, Hungry Minds, 2001, ISBN 0-7645-5355-0