Anar al contingut

Banya per a beure

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Banya per a beure
Colecció de banyes per a beure del Renaixença.

Una banya per a beure és un recipient utilisat des de l'antiguetat, originalment tallat de banyes d'animals (bisonts o uros) i despuix, en la refinada cultura dels grecs, de ceràmica i metal. En algunes cultures, el seu us coincidia en el del ritón que, a diferència de les banyes per a beure, es duya a la boca per l'extrem més chicotet (com una palla), no pel més gran.

Vestigis prehistòrics

Bajorrelieve de la Venus de Laussel (Paleolític Superior), sostenint una banya per a beure en la seua mà dreta.
Banya per a beure de la Cultura de Hallstatt (entre el 800 i el 400 a. C.)

Provablement la representació més antiga d'una banya per a beure és la Venus de Laussel, una estatuilla de calcàrea tallada en França fa 25 000 anys. Hui en dia és difícil certificar que es tractava efectivament d'un utensili per a beure, ya que les banyes també s'utilisaven per a transportar aliments i pigments; pero el gest d'esta dòna, que es du la copa a la boca, sembla justificar que es tracta d'un recipient per a beure.

Els restants arqueològics de banyes utilisades per a beure són adorns metàlics, torres o peus que es remonten a l'Edat del Bronze. En la sepultura de Hochdorf es va trobar una impressionant colecció de nou banyes decorades en pergamís de bronze i or.[1][2]

Igualment notables són les banyes per a beure de Sutton Hoo i Taplow, que daten del VII Pero també es conserven sorprenents banyes de vidre de la primera mitat del primer mileni, que es varen estendre des del vall del Rin fins a Escandinavia. Pel seu fastuosa decoració, en la que es varen amprar materials preciosos, les banyes per a beure varen ser artículs de prestigi, utilisats en ocasions solemnes com a discursos de benvinguda o cerimònies religioses. Una cambra funerària del VII excavada en 2003 en Prittlewell, que es creu3 que és la tomba del rei Saeberto de Essex, contenia banyes per a beure i atres utensilis de cuina.

Pero l'us de banyes per a beure no es va llimitar a Europa. S'han trobat numeroses banyes d'or en tot lo món escita i la seua representació en plaques d'or gravades4. 4 Es coneixen atres proves del seu us en Àfrica i en l'Amèrica precolombina.[3]

En les civilisacions històriques

En el Tapís de Bayeux, varis personages del campament d'Harold Godwinson brinden en una banya abans de creuar el Canal de la Mancha.
Banya islandesa per a beure (1598).

Les banyes per a beure es troben representats en el Tapís de Bayeux i en les pedres pintades de Gotland (especialment la pedra de Tjängvide). Per a l'història de les cultures materials, estes imàgens són de gran importància perque s'assegura que varen ser contemporànees a l'artiste que les va produir, i no una reconstrucció a posteriori.


Entre els testimonis lliteraris, cal mencionar en primer lloc les sagues nòrdiques, en les que les banyes per a beure eixerciten a sovint un paper narratiu o inclús simbòlic.[4] La banya Grímr inn góði (Grim el bo), descrit en la saga de Thorstein-en-la-granja (Þorsteins Þáttr bæjarmagns), una de les antigues sagues,ref>Simpson, Jacqueline(1963).Études Celtiques.(2): 489–515.(en anglés)</ref>[5] és un bon eixemple: es tracta d'una banya màgica en una figura humana, que per un costat afirma el poder del seu amo pero per un atre anuncia acontenyiments per vindre.[6] Este tipo de personificació és únic en la lliteratura nòrdica, encara que les copes són un accessori freqüent. Aixina, segons Bernhard Maier, «la vora d'agonia de Ragnar Lodbrok revela en la 25ª estrofa que els héroes morts en el Valhalla beuen la seua cervesa en banyes o cràneus de fusta». La paraula utilisada, bjúgviðanar “hausa”, és un kenning que només pot significar, segons este investigador,[7] una banya per a beure.

Juliol César aporta proves de l'us de banyes per a beure (cornu urii) fora del món germànic:

Vore també

Referències

  1. ↑ Cf. Hoops, Johannes (1999). «Greifvögel–Hardeknut», Reallexikon der germanischen Altertumskunde (vol. 13) (en alemà), Berlín/ Boston, Mass.: De Gruyter, p. 300. ISBN 3-11-016315-2.
  2. ↑ Cf. Kraußi, Dirk (1996). Hochdorf III. Dones Trink- und Speiseservice aus dem späthallstattzeitlichen Fürstengrab von Eberdingen-Hochdorf (Kr. Ludwigsburg) (en alemà), Stuttgart.
  3. ↑ Cf. Wieland, Anja. «Die Gefäßi», Skythisches Gold in griechischem Stil (en alemà), Universitat de Bonn.
  4. ↑ Cf. Ellmers, Detlev(1964-65).Offa.(21/22): 21–43.(en alemà)
  5. ↑ «Þorsteins Þáttr bæjarmagns : 8. Frá drykkju ok vaig voreðræðo þeira Þorsteins.» (en noruec). snerpa.is. Consultat el 23 de març de 2021.
  6. ↑ «Þorsteins þáttr bæjarmagns – Thorstein Mansion-Might.» (en anglés). notendur.hi.is. Archivat des de l'original, el 12 de juny de 2012. Consultat el 23 de març de 2021.
  7. ↑ Segons Maier, Bernhard (2003). Die Religion der Germanen. Götter – Mythen – Weltbild (en alemà), Munich: Beck, p. 140. ISBN 3-406-50280-6.

Bibliografia

  • Evison, Vora I.(1975).Of Glass Studies.(17): 74–87.(en anglés)
  • Grüß, J.(1931).Prähistorische Zeitschrift.(22): 180–191.(en alemà)
  • Kraußi, Dirk(1993).Germania.(1): 188–197.(en alemà)
  • Redlich, Clara(1977).«Zur Trinkhornsitte bei donen Germanen der älteren Kaiserzeit.».Prähistorische Zeitschrift.(52): 61–120.(en alemà)
  • Carol Neumann de Vegvar (1995). «Drinking Horns in Ireland and Wales: Documentary Sources», From the Isles of the North. Early Medieval Art in Ireland and Britain. Proc. of the 3rd International Conference on Insular Art held in the Ulster Museum, 7–11 avril 1994. (en anglés), Belfast, pp. 81–87. ISBN 0-337-11201-0.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Banya_per_a_beure&oldid=1579704»