Pedra de Tjängvide
La pedra de Tjängvide, llistada en Rundata com a G 110, és una estela decorada en imàgens de l'Era vikinga descoberta en 1844 en una granja de Tjängvide Gotland, Suècia pero que actualment està exposta en el Museu Nacional d'Antiguetats d'Estocolm.[1] És una llosa plana de pedra calcàrea que medix 1,7 metros d'altura, 1,2 metros d'ample i 30 cm de gruixa. La pedra és provablement d'orige pagà a la vista que no hi ha elements de Cristianisme en cap de les figures expostes. Una de les imàgens ha segut triada com a logo per a representar el Museu Nacional d'Antiguetats de Suècia i una de les més popularment conegudes entre aficionats de distint talant.[2]
Detalls
La pedra està decorada en moltes figures en dos camps, superior i inferior, els quals estan separats per una trama trenada que semblen valknuts. En el camp superior, hi ha un gran cavall de huit pates i un chicotet ginet a qui una dòna oferix una beguda en una banya, hi ha també un animal cuadrúpedo i atres imàgens menys perceptibles.
El ginet normalment s'identifica en el deu Odín sobre el seu cavall de huit pates Sleipnir, o potser un difunt aplegant al Valhalla sobre el corcel d'Odín[3] La figura femenina està identificada com una valquiria.
Teories
Existixen atres interpretacions sobre l'image. Una d'elles es basa en la Saga Volsunga, a on el ginet se supon que és Sigurd cavalcant sobre Grane (un descendent de Sleipnir) i que la figura femenina correspon a Brunilda[4] o ben Grimhilde que dona la benvinguda a Sigurd a la cort de Gjukungs. Esta història va ser molt popular durant l'Era vikinga i representada en atres esteles rúniques conegudes com les ___protected_title_5___. També pot ser possible que les huit pates representen la rapidea del cavall i que el ginet és un home senzill que és rebut per la seua esposa. El home despuix de la figura femenina sembla dur un arc, pot ser un caçador i el cuadrúpedo que li acompanya pot ser el seu gos. La figura horisontal damunt del ginet sembla un home mort.
Cal resaltar que la pedra té forma fàlica, i que les combinacions de mort i simbologia eròtica és abundant en les runas de Gotland i atres pedres similars.[5]
Vore també
Referències
- ↑ Vore artícul online Tjängvidestenen en Nordisk familjebok (1919).
- ↑ Presentació del logo del Museu Nacional d'Antiguetats de Suècia, 9 de març de 2008.
- ↑ Schön, Ebbe. (2004). Torra-Tors hammare, Gudar och jättar i tro och tradition. Fält & Hässler, Värnamo. p. 86.
- ↑ Staecker, Jörn (2006). «Heroes, Kings and Gods», Old Norse Religion in Long-Term Perspectives: Origins, Changes, and Interactions, Lund: Nordic Academic Press, pp. 365. ISBN 91-89116-81-X.
- ↑ Sundqvist, Olof (2005). «Aspects of Rulership Ideology in Early Scandinavia - With Particular References to the Skaldic Poem Ynglingatal», Dones Frühmittelalterliche Königtum: Ideelle und Religiöse Grundlagen, Walter de Gruyter, pp. 111–112. ISBN 3-11-018886-4.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Piedra de Tjängvide» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.