Anar al contingut

Banu Razín

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els Banu Razín (fills de Razín en àrap) és una branca de la tribu bereber hawwara que es va establir en la zona de la serra de Albarracín.

Eren numerosos i tenien més riquea que uns atres bereberes en la península ibèrica. Ocupaven varis castells en el sur de l'actual província de Terol en un territori entre les marques (Tugur) i l'alce peninsular (Xarq).[1] L'alt Jiloca els pertanyia, cridant a la zona Sahla (la planura) d'a on deriva Cella. La seua zona d'influència aplegava provablement tan al nort com Calamocha.[2]

La primera menció de la família Banu Razín en eixes zones data d'Abderramán III, quan despuix d'una expedició mampresa el 24 de juliol de 935, passa pels castells de Salis i al-Riyahim, duent en ell al seu regrés 5000 caps de cristians.[3] Citen a un tal Meruán, fill de Hudail ben Razín.

Despuix de la mort del líder del clan i del seu germà Yahya Ben Hudail, al voltant de l'any 972, els fills varen viajar a Còrdova per a ser confirmats per al-Hákam II com a senyors dels dominis dels que eren usufructuaris (tal i com consta per la confirmacions dels seus privilegis feta pel califa en 967-968). Tenien una notable autonomia en estar aïllats entre serres, obedint nominalment al poder central i pagant part dels imposts recaptats a canvi.

No obstant, varen aprofitar la crisis del califato de Còrdova en 1012-1014 per a independisar-se. Jálaf ben Razín es va proclamar independent en el seu castell (hisn) i varen fer de Santa Mariya al-Xarc la capital d'un regne taifa.

La subsegüent taifa de Albarracín apareix en el Poema de Meu Cid com a aliada d'este famós mercenari cristià i va sobreviure fins a les campanyes almorávides que varen sometre els regnes de taifas del-Ándalus.

Reis de la Taifa de Albarracín

Artícul principal → Taifa de Albarracín.


Els reis de la dinastia Banu Razín que varen governar en Albarracín varen ser:

Referències

  1. ↑ «Banu Razin». Gran Enciclopèdia Aragonesa. Archivat des d'el original, el 24 d'abril de 2019. Consultat el 18 de novembre de 2018.
  2. ↑ «Banu Razin». Gran Enciclopèdia Aragonesa. Archivat des d'el original, el 24 d'abril de 2019. Consultat el 18 de novembre de 2018.
  3. ↑ (1999).«El nom de Sahla. El seu possible orige i el regne d'as-Sahla.».Xiloca.(23)

Bibliografia

3513-3521.