Bandera de Bolívia
La bandera de Bolívia —denominada oficialment com la Tricolor— és un dels símbols nacionals de Bolívia. Va ser adoptada el 31 d'octubre de 1851 durant el govern del president Manuel Isidoro Belzu. Consta de tres franges horisontals d'igual esgambi i dimensions, sent la franja superior de color roig, la central de color groc i l'inferior de color vert.
Segons la reglamentació pel Decret Suprem N.º 0241, de 5 d'agost de 2009:
la bandera de la Reivindicació Marítima, que conté a la Tricolor i la Wiphala, és també el pabelló de guerra (o de l'Armada Boliviana).
El 17 d'agost se celebra el «Dia de la Bandera» com a festa nacional des del 30 de juliol de 1924 determinat per decret suprem[4] en commemoració de l'aniversari de creació de la primera bandera boliviana en 1825.[4] Con motivo de esta gran celebración se realizan actos conmemorativos como desfiles y ceremonias, en los cuales se le rinde tributo a la bandera de Bolivia.
Diseño y dimensiones
La bandera nacional de Bolivia se describe como un rectángulo en tribanda rojo, amarillo y verde. Las dimensiones de la bandera no habían sido definidas desde su adopción en 1851. Con la adopción de la Constitución Política del Estado, del 7 de febrero de 2009 que incluía nuevos símbolos patrios del Estado Plurinacional de Bolivia (como la flor de patujú y la bandera Wiphala), se emitió el Decreto Supremo N.º 0241, de 5 de agosto de 2009, que describe a la bandera nacional de la siguiente manera:
Artículo 5°: La Bandera del Estado Plurinacional de Bolivia consta de tres franjas horizontales de iguales dimensiones, colocadas en este orden: color rojo en la parte superior, amarillo en el centro y verde en la parte inferior. Artículo 8°: Para uniformar el uso de la Bandera Tricolor, se establecen las siguientes proporciones: Alto 7.5 C (Cada franja tiene un alto de 2.5 C) Ancho 11 C
El término C (inicial de la palabra "cuadrado") corresponde a la unidad de medida mínima que establece en la tabla de construcción, que permite ampliar y reducir proporcionalmente la imagen a escala.Colores y simbolismo
La primera descripción de los colores que posee la bandera de Bolivia, así como la interpretación del significado de los mismos, fue establecida en el Decreto Supremo del 14 de julio de 1888 durante el gobierno de Gregorio Pacheco.[4] Con el establecimiento del Estado Plurinacional de Bolivia, a través del Decreto Supremo N.º 241, del 5 de agosto de 2009; durante el gobierno d'Evo Morales, se hizo algunas modificaciones a la simbología de la tricolor, asimismo se estableció los colores exactos de la bandera. Disponiéndose que tanto la bandera civil, como la bandera estatal deberá ser izada al lado derecho, y la wiphala al lado izquierdo.
Artículo 6°: Rojo. La franja superior de color rojo representa la sangre derramada por los héroes para el nacimiento y preservación de la república y consolidación del Estado Plurinacional de Bolivia. Amarillo. La franja central de color amarillo representa las riquezas minerales y del subsuelo del pueblo boliviano.
Verde. La franja inferior de color verde representa la riqueza de la naturaleza y esperanza,como un valor principal de nuestra sociedad.| Denominación | Rojo | Amarillo | Verde |
|---|---|---|---|
| Pantone | 485 | Process Yellow | 356 |
| RGB | 191-4-17 | 254-238-0 | 0-121-52 |
| CMYK | C0-M100-Y100-K0 | C0-M0-Y100-K0 | C100-M0-Y57-K53 |
| HEX | #D52B1E | #F9E300 | #007934 |
Banderas oficiales
-
Bandera Tricolor (uso estatal)
-
Bandera Tricolor (uso civil)
Bolivia es uno de los pocos países en el mundo que ha adoptado dos banderas como símbolo nacional; la Tricolor Boliviana y la Wiphala. Otro caso similar es el d'Uruguay con tres banderas: la Bandera Nacional de Uruguay, la Bandera de Artigas y la Bandera de los Treinta y Tres Orientales. Existen dos versiones de la Bandera Tricolor; una acompañada por el Escudo de Bolivia para uso estatal, y otra sin el escudo para uso civil; en cuanto a la Wiphala es usada a nivel estatal así como de uso civil, debiendo ser usada al lado izquierdo de la Bandera Tricolor.[5] La Bandera de la Reivindicació Marítima és un emblema de l'Estat bolivià, per a utilisar-se en les activitats cíviques del més de març, devent-se issar al costat dret de la Wiphala i la bandera Tricolor.[6][7]
Història
Banderes prèvies a l'independència
L'utilisació de banderes com a forma de representar a persones, estats o nacions és una costum iniciada en Europa i China, per lo que és poc provable que, abans de l'arribada dels conquistadors espanyols, existiren este tipo de distintius. l'Imperi incaico i #el seu estandart del periodo tardà va ser el símbol similar a una bandera que va unificar durant un curt periodo de temps als diferents señoríos indígenes de l'occident i sur bolivià, Cuzco va organisar el territori bolivià dins del Collasuyo, la segona subdivisió inca de major extensió despuix del Chinchaysuyo. Bolívia va estar representada des del començ de la conquista per la Bandera d'Espanya, durant els anys de colonisació espanyola.Plantilla:Sin referencias
-
Estandart de la Casa real incaica
-
Estandart de la Conquista del Tawantinsuyo
-
Bandera d'Espanya (1785-1825).
-
Bandera de la rebelió de Túpac Amaru II, una insurrecció indígena que es va expandir a Charcas, actual Bolívia (1780-1783).
Banderes en el periodo independentiste
Entre 1811 i 1825, es varen organisar grups independentistes denominats en l'historiografia boliviana com Republiquetas, entre estes; les Repúbliquetas de Vallegrande, Republiqueta de Cinti, Republiqueta de Tarija, Republiqueta de Santa Creu, Republiqueta de l'Estany, i atres grups guerrillers que estaven adscrites a les Províncies Unides del Riu de l'Argent. En este periodo la regió de l'Alt Perú, es va dividir en dos bandos, patriotes i realistes; els patriotes s'identificaven per una bandera formada per dos franges de color blau i blanc i roig, mentres que els realistes s'identificaven en una bandera igualment de dos franges els colors de les quals eren groc i vert. Abdós bandos duyen també braçalets, en el braç dret, per a distinguir-se. Aixina mateix les llavors denominades Províncies de l'Alt Perú (La Pau, Charcas, Potosí, Cochabamba i Santa Creu) i la Província de Tarija, eren membres, i contaven en els seus representants en Províncies Unides del Riu de l'Argent.
També entre 1821 i 1822, s'establix el Protectorat de Sant Martín, el qual controlava de facto el Partit de Atacama, reclamant també partix dels territoris dels actuals La Pau i Pando.[8]
Entre el 10 i 23 de juliol de 1825, representants de les cinc províncies de l'Alt Perú, es reunixen per a debatre l'anexió del territori, al Perú o al Ric de l'Argent, pero finalment decidixen constituir una república independent, declarant l'independència el 6 d'agost de 1825.
-
Plantilla:FIAV Bandera del Protectorat de Sant Martín (patriotes)
-
Emblema dut pels patriotes, usada per la Junta Tuitiva i per membres de la republiqueta d'Ayopaya i del Estat de l'Alt Perú proclamat per José Miguel Llança
-
Bandera de les Províncies Unides del Riu de l'Argent (patriotes)
-
Emblema dut pels patriotes, membres de les republiquetas de Santa Creu, Vallegrande i Tarija, adscrites a les Províncies Unides del Riu de l'Argent.
-
Bandera duta pels revolucionaris de Cochabamba fins a la seua independència. Creada per Esteban Arze i inspirada per la bandera d'Allunte Calatayut.
Primera Bandera Nacional (1825)
Bolívia es va declarar independent el 6 d'agost en 1825. Onze dies despuix de la declaració d'independència, firmada en la ciutat de Chuquisaca (actual Sucre), l'Assamblea General de la nova República de Bolívar va crear per decret[9]la primera bandera nacional el 17 d'agost.[10] L'Assamblea va decretar l'utilisació de dos banderes conegudes llavors com Bandera Menor i Bandera Major, actualment denominades com a bandera civil i estatal, respectivament. La llei va establir lo següent:[11]
2º La bandera menor sólo llevará, en el campo del centro punzó, uno de los óvalos mencionados en el artículo anterior, con una estrella en el medio.
Abdós banderes constaven de tres franges, dos verts en els costats i una de color roig punzó en el centre, distribuïdes en la raó 1:2:1.[12] Al centre de la bandera civil dins de la franja roja s'ubicava una estrela groga rodejada per una branca d'olivera i una atra de llorer per l'esquerra i dreta, respectivament. En la Bandera Major, d'us oficial, el disseny de l'estrela en branques es repetia cinc voltes representant als llavors cinc departaments confortantes de la República de Bolívar.[13]
Segona Bandera Nacional de Bolívia (1826)
El 25 de juliol de 1826 el mariscal Antonio José de Sucre, en eixe llavors president de la República de Bolívia, va dispondre el canvi de bandera per llei, a on en el seu artícul únic exponia lo següent:[14][15]
"La bandera nacional serà la mateixa que va designar l'Assamblea General en la Llei de 17 d'agost, posant-se en lloc de les cinc estreles d'or, una faixa groga superior, i les armes de la República al centre, dins de dos branques d'olivera i llorer".
D'eixe modo la bandera va quedar en una franja groga en la part superior, i tres franges verticals vert, roig punzó i vert, que ocupaven dos terços de la bandera. En tant, la bandera civil, s'usaria igualment, sense l'escude nacional de Bolívia en la franja roja.[13][16]
Tercera Bandera Nacional de Bolívia (1831)
El 5 d'abril de 1831 el Mariscal Andrés de Santa Creu, va jurar llealtat a una bandera que tenia tres franges horisontals, la superior groga, la central roja, i l'inferior vert.[15] En la franja roja el escudo nacional de 1826.
En tanto, la bandera civil, se usaba sin el Escudo Nacional en la franja roja.[13][16] Esta bandera estuvo en uso hasta el 31 de octubre de 1851, en que fue adoptada la bandera actual.
Bandera de la Confederación Perú-Boliviana (1836-1839)
Etapa histórica cuando Bolivia conformaba junto con el Nor-Perú y Sud-Perú una unión confederal denominado Confederación Perú-Boliviana. La ley Fundamental de la Confederación establecía lo siguiente:
Es así que la bandera de la Confederación Perú-Boliviana, era de color rojo punzó, en el medio estaba l'Escudo de armas de la Confederación conformado por los escudos del Estado de Bolivia a la derecha, Escudo del Estado Nor-Peruano a la izquierda y en la parte superior del Estado Sud-Peruano rodeados de una corona cívica.
Bandera del Estado Boliviano
l'Estado Boliviano fue uno de los tres estados federales que conformaron la Confederación Perú-Boliviana; después de unirse a la Confederación dejó de ser una república para convertirse en el tercer estado del nuevo país. Mantuvo la bandera de tres franjas horizontales: la superior amarilla, la central roja, y la inferior verde de 1831.
Cuarta Bandera Nacional de Bolivia (1851)
La bandera boliviana fue izada por primera vez en Oruro, ubicada en l'Altiplano andino. En 1851,[17] el llavors president de Bolívia Manuel Isidoro Belzu viajava a cavall des de la ciutat de La Pau cap a Oruro per a assistir al Congrés Nacional convocat per ell, per a analisar el concordato en la Santa Sèu negociat pel mariscal Andrés de Santa Creu. En les rodalies de la comunitat de Pastura Gran, Belzu va divisar un arc iris que resplandecía baix el cel els colors predominants del qual eren el roig, groc i vert.[17] El presidente ordenó al ministro Juan Crisóstomo Unzueta que presentara un memorial a la convención el 30 de octubre para cambiar los colores de la bandera boliviana. Fue así que el 31 de octubre de 1851 la Convención Nacional, realizada en la ciudad d'Oruro, aprobó la nueva y actual bandera de Bolivia. Confeccionada por mujeres orureñas, se fijó el diseño definitivo por ley de 5 de noviembre de 1851.[18][19] Dos dies despuix de la seua aprovació, el 7 de novembre de 1851, va ser issada per primera volta en el cim del tossal sobre el Far de Conchupata en la ciutat de Oruro, despuix declarat monument nacional.[20]
Per mig de l'artícul 5.º del Decret del 14 de juliol de 1888,[21] es va regularisar l'us de la bandera, disponent que les tres franges que la conformen devien tindre el mateix tamany en llarc i ample. La franja roja devia anar en la part superior, al centre la groga (color ore) i la verda en la part inferior, oficialisant aixina el disseny i els colors de la bandera.
Segons el decret suprem N.º 27630 del 19 de juliol de 2004, durant la presidència de Carlos Taula, es va establir que la bandera civil usada en actes cívics, públics i commemoracions patriòtiques s'usarà sense l'Escude Nacional, en canvi la bandera usada per l'estat en actes oficials inclourà en la seua part central l'escut.
Actual Bandera Nacional de Bolívia (2009)
Durant la presidència d'Evo Morales, a través del Decret Suprem N.º 241 del 5 d'agost de 2009, es va fer algunes modificacions a la simbologia de la bandera, aixina mateix es va establir que tant la bandera civil com la bandera usada per l'Estat en actes oficials s'issarà al costat dret i la wiphala al costat esquerre.
Artícul 6°:
Rojo. La franja superior de color roig representa la sanc derramada pels héroes per al naiximent i preservació de la república i consolidació de l'Estat Plurinacional de Bolívia.
Groc. La franja central de color groc representa les riquees minerals i del subsol del poble bolivià.
Bandera de la flor de Patujú
Entre 2019 i 2020, durant el govern de Jeanine Áñez la bandera de la flor de patujú va ser adoptada en actes oficials a nivell nacional,[22][23][24][25] sense haver firmat un decret al respecte i va permanéixer en el Senat en posterioritat al govern despuix de reclams pel seu retir,[26][27][28] no obstant, el govern de Luis Arce no va continuar en l'us a nivell nacional. Prèviament, el 28 d'octubre de 2020 Arce va rebre les credencials que ho varen acreditar com a President electe i en esta cerimònia va estar present la bandera de la flor del Patujú en el fondo.[29][30][31]
En maig de 2023 va ser ingressat el proyecte de llei que contempla el reconeiximent oficial de la bandera,[32] ya reconeguda oficialment pels departaments de Santa Creu i Beni. No obstant el proyecte va ser rebujat.
La bandera, en el mateix disseny utilisat pel govern de Áñez, va tornar a ser utilisada durant el govern de Rodrigo Pau en el palau de govern.[33][34]
la flor de Patujú és oficialment un símbol nacional, no aixina la bandera.[35]
Variants
Segons la reglamentació vigent, la bandera de Bolívia té característiques determinades segons la usanza que se li done per part dels cossos diplomàtics, civils o militars. Els decrets que rigen estes especificacions són els expedits 5 d'agost de 2009 (D.S. N.º 241).[4]
Bandera institucional
El Decreto Supremo DS N.º 241, 5 de agosto de 2009, establece que la Bandera Tricolor usada por el gobierno, llevará l'Escudo Nacional de Bolivia en ambos lados de la bandera. En su artículo 4.º inciso 1 dispone lo siguiente:
Bandera de la Reivindicación Marítima
La Bandera de la Reivindicación Marítima, es un emblema oficial de Bolivia, izada y utilizada en actos cívicos y culturales referentes al tema marítimo boliviano, utilizada en el mes de marzo de cada año, en oficinas de todos los órganos del Estado, Fuerzas Armadas, Policía Boliviana, entidades públicas y descentralizadas. Es de color azul mar; contiene en el cuadrante superior izquierdo la bandera tricolor junto a la wiphala, con nueve estrellas pequeñas de cinco puntas, color dorado alrededor, y en el cuadrante inferior derecho, una estrella mediana de cinco puntas, color dorado; que representa el sentimiento, anhelo y civismo del pueblo boliviano, para obtener una salida soberana al océano Pacífico.
Bandera de las Fuerzas Armadas y bandera de guerra
La bandera de las Fuerzas Armadas es el emblema nacional de modelo único que se entrega a las Fuerzas Armadas y a la Policía Nacional de Bolivia para ceremonias, paradas, desfiles y para distinguirlas cuando están activas. Está compuesta por la Bandera Tricolor con l'Escudo Nacional en el centro rodeado por una rama d'olivo a la izquierda y una de laurel a la derecha. Cada unidad porta como estandarte esta bandera con el nombre de su unidad en letras doradas en forma de arco debajo del Escudo Nacional. En el artículo 9.º inciso II del Decreto Supremo N.º 241, 5 de agosto de 2009, dispone que:
La bandera de guerra es utilizada casos de conflictos bélicos o acciones armadas, por las instituciones militares y policiales, desde el 18 de marzo de 2010, se adoptó la wiphala como bandera de guerra.[36][37][38]
Pabelló de guerra
El pabelló de guerra o pabelló naval de Bolívia està compost per un pany blau-mar per la Tricolor i la Wiphala, en el cantón (part superior a l'asta),[39] rodejada a la dreta i avall per nou estreles dorades que representen als nou departaments del país. En el cantó inferior dreta es troba una estrela que representa el Departament del Llitoral i l'anhel a la recuperació d'una eixida al Oceà Pacífic.[40] Esta va ser creada per Decret Suprem 07583 del 13 d'abril de 1966, i modificada per la Llei N.º 920, del 27 de març de 2017[41]
Estandart Nacional
El Estandart Nacional és la versió portàtil del Pabelló Nacional, per a ser usat sense onejar en l'interior d'edificis. Té un format més chicotet (1,40 x 0,93 m) i en ocasions en l'escut ladeado 45° de manera que siga visible en repòs sobre l'asta i en una banda o cordonera inferior que impedix que onege.
Jurament a la bandera
El jurament a la bandera és un sonet boliviano, alusivo a la sobirania nacional la lletra de la qual és:[42]
Al soldat
- Qui pren el jurament: "Jureu per Deu, la Pàtria i la sagrada memòria dels Héroes de la Nació, defendre la vostra Bandera, sense ometre el sacrifio de la vida, servir al poble, del que formais part en les seues necessitats i aspiracions, acatar les órdens dels vostres superiors, no abandonar jamai a qui vos mane en acció de guerra; com complix el militar que es deu al seu Deu, a la seua Pàtria i a la seua Bandera"
- Respon el soldat: "¡Sí, jure!"
Himne a la Bandera
El Himne a la Bandera és un himne usat per a honrar al pabelló del país, entonat el Dia de la Bandera cada 17 d'agost al moment d'issar la bandera, composta pel mestre Manuel Benavente, la lletra del qual va ser creada per Ricardo Mujía.[43]
Lletra de la salutació a la bandera:
“
- I
- Pabelló tricolor que t'ostentes
- de Bolívia en el cel radiant,
- com el iris de glòria triunfante,
- com a emblema de pau i d'unió.
- II
- En els teus plecs beneïts aculls
- els anhels del poble que t'ama,
- que en els cims andinas t'aclama
- i et rendix homenage d'amor.
- III
- Si el clarín de la guerra resona
- i nos crida a la cruenta batalla,
- els nostres pits seran la muralla
- que resistixca en fe i en valor.
- IV
- Les cornetas que diuen el teu nom
- desgranant als vents les seues notes,
- vibraran en les plages remotes
- sobre la mar que les teues plantes va besar.
- V
- Pabelló tricolor en les teues franges
- de llorer, d'or viu i de fòc;
- per tu eleve als cels la meua pregària,
- per tu oferixc la meua vida al Senyor.
- VI
- Quan soltes els teus plecs al vent
- protegint heredades i nius,
- teus són els vehements clapits
- del teu poble que és un cor.
”
Banderes similars
Referències
- ↑ Plantilla:Enlace roto
- ↑ Periódico Los Tiempos (març de 2010). «La Wiphala será bandera de guerra de FFAA y estará en el uniforme». Archivat des de l'original, el 17 de junio de 2013.
- ↑ Mery Vaca (març de 2010). «Bolivia: fuerzas militares con nuevo lema y símbolos».
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Embajada de Bolivia en Argentina (2011). «Símbolos Patrios de Bolivia». Archivat des de l'original, el 15 de septiembre de 2011.
- ↑ «Bolivia: Símbolos del Estado Plurinacional de Bolivia, DS Nº 241, 5 de agosto de 2009».
- ↑ «Declaran emblema del Estado a la bandera de la Reivindicación Marítima», Página Siete, 22 de març de 2017.
- ↑ «Bolivia: Ley de la Bandera de Reivindicación Marítima del Estado Plurinacional de Bolivia, 28 de marzo de 2017».
- ↑ Barros Arana, Diego. Compendio de Historia de América. Parte Cuarta: La Revolución, Santiago de Chile: Impr. del Ferrocarril.
- ↑ «DECRETO SUPREMO del 17 de Agosto de 1825 - 1 > D-Lex Bolivia | Gaceta Oficial de Bolivia | Derechoteca». www.derechoteca.com.
- ↑ «La Bandera Nacional», Correo del Sur, 14 de agost de 2016.
- ↑ Gobierno de la República de Bolívar (agost de 1825). «Decreto Supremo No 17-08-1825 del 17 de agosto de 1825». Archivat des de l'original, el 11 de enero de 2012.
- ↑ «La bandera nacional y el escudo cumplirán 178 años de creación» (2011). Archivat des de l'original, el 4 de marzo de 2016.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 «La Bandera de Bolivia» (2011).
- ↑ http://boliviaenmicorazon.es.tl/Bandera.htm
- ↑ 15,0 15,1 Mesa Gisbert, Carlos D. (2019). «Capítulo V», Historia de Bolivia, Bolivia: Gisbert, p. 292.
- ↑ 16,0 16,1 «D.S. Nº 241, 5 de agosto de 2009».
- ↑ 17,0 17,1 «El Conchupata, símbolo nacional con la iza de la Bandera en 1851» (2011).
- ↑ «Historia» (2011).
- ↑ «Bandera» (2011). Archivat des de l'original, el 20 de febrero de 2012.
- ↑ Dalence Barrios, Roberto Carlos. «El Faro del Conchupata es un orgullo orureño desde 1851», La Patria, 10 de febrer de 2013.
- ↑ «Historia de la Bandera de Bolivia» (2011). Archivat des de l'original, el 30 de marzo de 2012.
- ↑ «Renuncia de Evo Morales: 4 símbolos con los que la presidenta en funciones de Bolivia quiere diferenciarse del gobierno de Morales». BBC Mundo (14 de novembre de 2019).
- ↑ «Una bandera del oriente amazónico de Bolivia y la Biblia son los símbolos introducidos por el Gobierno interino de Jeanine Áñez en actos oficiales». López-Dóriga Digital (15 de novembre de 2019).
- ↑ «Se libra batalla de símbolos bolivianos». El Sol de México (16 de novembre de 2019).
- ↑ «Los gestos a los que ha recurrido Jeanine Áñez para diferenciarse de Evo Morales en la presidencia de Bolivia». Emol (14 de novembre de 2019).
- ↑ «En la Cámara de Senadores se incorporó la Flor de Patujú como una señal de unidad y hermandad entre todos los bolivianos.». Bolivia TV (19 de novembre de 2020).
- ↑ «Se restituye la bandera con la flor de Patujú en actos protocolares del Estado». Urgente.bo (20 de novembre de 2020).
- ↑ «Autoridades restituyen la bandera con la flor de Patujú en actos protocolares del Estado». Opinión (20 de novembre de 2020).
- ↑ «Tweet». Twitter (28 de octubre de 2020). «Recibí la credencial que me acredita como Presidente electo del Estado Plurinacional de #Bolivia. Ratifico mi compromiso de trabajo y amor por la Patria. Gracias al pueblo boliviano por la confianza. #VamosASalirAdelante»
- ↑ «Luis Arce recibe credencial de presidente electo de Bolivia». Xinhuanet (29 de octubre de 2020).
- ↑ «Luis Arce jura su cargo como nuevo presidente de Bolivia». Vive País (8 de novembre de 2020).
- ↑ «P.L. N° 135/2022-2023 C.S.». Senado de Bolivia (11 de maig de 2023). Archivat des de l'original, el 13 de julio de 2024. «LEY DE RECONOCIMIENTO OFICIAL AL SIMBOLO NACIONAL DE LA FLOR DEL PATUJU COMO "BANDERA DE LA FLOR DE PATUJU".»
- ↑ «Rodrigo Paz cambia alto mando militar de Bolivia y advierte que "no es fácil lo que viene"». EFE (13 de novembre de 2025).
- ↑ «El retorno de Bolivia al mundo», El Independiente, 15 de novembre de 2025.
- ↑ «La bandera del patujú no es un símbolo patrio como afirmó la asambleísta García». Bolivia Verifica (28 de setembre de 2021).
- ↑ «La Wiphala será bandera de guerra de FFAA y estará en el uniforme», Los tiempos, 12 de març de 2010.
- ↑ «La Wiphala será bandera de guerra de FFAA y estará en el uniforme», Agencia de Noticias Fides, 12 de març de 2010.
- ↑ «Bolivia: fuerzas militares con nuevo lema y símbolos», BBC, 18 març 2010.
- ↑ Historia de la Bandera de Bolivia
- ↑ Homenaje a la bandera a 183 años de su creación
- ↑ Nacimiento de la Armada Boliviana
- Archivat el 28 de setembre de 2011 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Bandera en lo Alto. «Juramento a la bandera».
- ↑ Plantilla:Enlace roto
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bandera de Bolivia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.