Banc de sanc de cordonera umbilical

Plantilla:Punt de vista fanàtic Un Banc de sanc de cordonera umbilical és un centre especialisat en l'almagasenament de les cèlules mare Hematopoyéticas, provinents de la sanc del cordonera umbilical dels recent naixcuts. Les cèlules mare hematopoyéticas, són cèlules mestres que tenen la capacitat de convertir-se en cèlules sanguínees especialisades, per lo que tenen la capacitat hui en dia de curar moltes malalties hematológiques malignes i no malignes, ademés de tindre el potencial de diferenciar-se cap a atres teixits per mig d'una propietat anomenada plasticitat celular.^{cita requerida}

Les cèlules mare són extretes despuix de tot un procés de separació dels demés components de la sanc, per mig d'un procés d'centrifugación per a posteriorment ser passades a unes bosses especialisades en a on se'ls agrega un protector celular més conegut com DMSO, el qual s'encarrega de protegir en tot moment la membrana de les cèlules mare per a que estes puguen ser disminuïdes a baixes temperatures, primerament passant per un procés de precongelación en a on es disminuïx la temperatura de les cèlules de manera gradual fins que se'ls du a -80 °C, per a posteriorment terminar este procés de criopreservación, en el que s'introduïx la mostra a tancs isotèrmics especialisats adequats en nitrogen líquit a una temperatura final de -196 °C, en a on es mantenen en tot moment per controls reguladors de temperatura per computadora.^{cita requerida}

Estes cèlules extretes poden ser molt beneficioses per al tractament de diferents malalties tals com tumorés, sobretot limfomas i leucèmias, en teràpies d'infart de miocardi, i junt en tractaments que necessiten transplants de mèdula òssea, entre atres malalties i trastorns.Plantilla:Font qüestionable

Les ventages que presenten estos bancs de cordonera és que és un tractament consolidat, és dir, ya s'han efectuat més de 20,000 transplants en el món.^{cita requerida} S'ha consolidat com a teràpia i convertit en una font principal de cèlules mare.^{cita requerida} Ademés el conseguir eixes cèlules és fàcil, sense cap risc ni per a la mare ni per al chiquet. Les cèlules tenen una disponibilitat immediata una volta almagasenades i tenen gran proliferació. En tot, hi ha una menor provabilitat de desenrollar EICH (malaltia empelte contra hoste), que moltes voltes ocorre quan hi ha cèlules sanguínees en l'organisme que no són pròpies, baix risc de contaminació viral i infeccions, no plantegen problemes ètics, i tenen un 100% de compatibilitat en el propi chiquet. Les malalties que es poden tractar en estes cèlules són moltíssimes pero cal tindre en conte que no sempre funciona. En el cas de que un chiquet desenrolle una malaltia congènita en els primers anys de la seua vida, no podrà tractar-se en les seues pròpies cèlules mare de cordonera, ya que estes també tindran la mutació que causa la malaltia. En este cas, lo idòneu seria tindre cèlules d'un germà sà que siga compatible. La provabilitat de ser compatible 100% entre germans és del 25%.

Estos bancs poden ser públics, privats o mixts. Estos últims no són més que un cas particular de bancs privats que, segons les lleis del seu país, la mostra passa a formar part de la ret mundial de teixits per a us de la primera persona a nivell mundial que la requerixca.

Bancs públics

Obtenen mostres sanguínees per mig de donació anònima i altruïsta, com tots els bancs d'òrguens.

Cada banc està associat a una série de maternitat, a on hi ha personal qualificat per a la recollida de cordoneres umbilicals, encara que no totes les maternitat oferixen esta possibilitat.

Ací s'almagasenen unitats de sanc de la cordonera per a qualsevol pacient que ho necessite i que siga HLA compatible. Ademés, el sistema públic també permet fer-ho per a us propi, per mig de la donació dirigida. No obstant, esta modalitat només està permesa en cas que existixca una raó que ho justifique, com tindre un fill malalt. Per a autorisar l'almagasenament es requerix que el membre de la família donant estiga lliure del component genètic que fa patir la malaltia a l'atre.

A voltes, la sanc de la cordonera umbilical i les cèlules mare d'un recent naixcut no servixen per a ser amprades en atres familiars. Segons estimació de l'Organisació Nacional de Transplants (ONT) només un 30% de les mostres tenen la celularidad adequada.^{cita requerida} En el cas de que les cèlules mare siguen compatibles, pot tractar-se la malaltia gràcies a la capacitat regeneradora d'estes cèlules.

En Espanya la ONT ha publicat el Pla Nacional de Sanc de Cordonera Umbilical en març de 2008, a on establix la necessitat d'aplegar a alcançar la sifra de 60.000 unitats conservades entre els 7 bancs públics del país en un determini de 8 anys. ^{cita requerida} A finals de l'any 2009, segons declaracions del coordinador nacional de transplants, el Dr. Rafael Matesanz, existixen en Espanya més de 40.000 unitats (front a les 25.000 existents quan es va aprovar el pla fa 2 anys).^{cita requerida}

En juny de 2014, Rafael Matesanz (director de l'Organisació Nacional de Transplants) va declarar que ya havien conseguit 60.000 mostres per a tindre coberts tots els perfils genètics possibles. A partir d'eixe moment reemplacen mostres antigues per atres més noves i de millor calitat.

Bancs privats

Estos centres permeten conservar la sanc dels fills per a us exclusiu del chiquet i dels seus familiars, i oferint el depòsit per un espai de fins a 20 anys.^{cita requerida} El primer banc de SCU públic va ser el de Nova York, creat en 1993 pel Dr. Pablo Rubinstein.^{cita requerida} Per això se sap que les cèlules mare conservades en nitrogen líquit poden ser utilisades un mínim de 20 anys despuix de la seua conservació. Si es realisa correctament la rampa de congelació no hi ha cap raó per a afirmar que les cèlules mare no pogueren resultar útils durant tota la vida del chiquet, i inclús seguir sent útils despuix de la seua mort. No obstant, no deixa d'existir controvèrsia en el tema. Si be existixen publicacions que demostren que la viabilitat post-criopreservación no disminuïx considerablement, estes només presenten seguiment fins als 2 anys. No existixen estudis que garantisen la viabilitat post-criopreservación a llarc determini.

Actualment, els bancs privats per a l'almagasenament de cèlules mare hematopoyétiques proliferen en el món. En Espanya, la regulació ha restringit el creiximent d'este tipo de centres. La normativa vigent en Espanya (RD 1301/2006) exigix a este tipo de centres l'accés als seus depòsits en el cas de que algun malalt de qualsevol part del món les necessitara. Per este motiu, els bancs privats espanyols tenen l'obligació de registrar les mostres que s'almagasenen en Espanya en la Ret de Donants de Mèdula Òssea (REDMO). Per a evitar-ho, la majoria d'estos bancs privats tendixen a seguir enviant la sanc a ser processada en l'estranger. L'objectiu principal és garantisar a la família l'accés a les seues mostres i poder almagasenar-les el temps establit en el contracte.

En Llatinoamèrica existix una variada oferta de centres privats lo que propicia una regulació inexistent per part de molts països. Brasil va ser un dels primers països en la regió en establir una política flexible a l'hora d'establir normes en este camp. Des de fa molts anys existixen Bancs Privats de Cèlules Hematopoyétiques en Mèxic, Colòmbia, Perú, Argentina i Brasil.

La normativa en Mèxic l'establix la Secretaria de Salut a través de la COFEPRIS ([1]) (Comissió Federal per a la Prevenció de Riscs Sanitaris), els qui a través de la Norma Oficial Mexicana 003 establixen els estàndarts per a este país. Existixen atres estàndarts per als bancs de sanc de cordonera umbilical, com els que establix NETCORD ([2]).