Baix sifrat

Per a atres usos de la paraula sifrat, vore sifrat.

El baix sifrat és un sistema de sifrat musical, originat en el Barroc, a partir d'un gènero i estil musical determinat: el baix continu. Consistix en un sistema de representació mixt en que baix una llínea convencional de baix s'escriuen sifres que representen els concordes que deuen realisar-se simultàneament en dita llínea greu. És dir, és un llenguage d'abreviatures harmòniques. La realisació exacta de melodies intermiges proporcionades per dits concordes apuntats, es deixava a l'eixecució o inspiració de l'instrumentiste (en moltes ocasions, el director de l'orquesta, al clave; o el mestre de capella, a l'orgue).

Història

En el periodo barroc, quan té el seu floriment, i pel propi estil del baix continu, i la seua busca de claritat i senzillea, es va conseguint un hàbil i efectiu esquematisme que elimina senyes innecessàries (i aclarix el camí per a la posterior síntesis de la teoria).

Esta abreviatura harmònica es va vore des del primer moment favorida per l'enorme freqüència dels concordes perfectes en eixe moment històric, lo que va fer possible presupondre'ls quan no hi haguera sifra alguna, i originar aixina un sistema desenrollat de simplificació (estenográfico) d'enorme concisió i eficàcia, a l'hora de esquematizar una harmonia.

Una volta superada l'época del baix continu com textura musical (en época clàssica s'escriuen ya tots els sons implicats) el valor del baix sifrat passa a ser eminentment analític i teòric (sobretot en pedagogia) i és llavors quan els dialectes llatí i anglosaxó del baix sifrat comencen un procés de separació, ya que l'anglosaxó continua mantenint el vocabulari bàsic (en els seus eixercicis de coral), mentres que el llatí (sobretot el francés) procura incorporar els alvanços que en matèria de teoria harmònica es van succeint i, en concret, concedix un protagonisme especial a la cridada funció tonal de sensible (principis d'anàlisis funcional, no solament gramatical).

Interpretació i realisació d'un baix sifrat

La seua realisació pràctica es definix en una primera regla general: a partir del grau definit pel baix (expressat pel pentagrama de la veu real), baix d'algunes o de totes les notes s'escriuen chicotets números (sifres) que indiquen els intervals que formen les veus superiors en la nota del baix, simultàneament (per eixemple, do-el meu-sol s'expressa en un 3 i un 5 baix de la nota do en el baix; do-el meu-la, en un 3 i un 6;do-fa-la, en un 4 i un 6,etc.)

Convencions del sistema

L'esquematizaació profunda del sistema d'escritura del baix sifrat depén de donar per assentat una série de convencionalisme:

Si no s'escriu cap sifra baix d'una nota, es sobreentiende el concorde de 3.ª i 5.ª.
Un sifrat de 6 sobreentiende la 3.ª del concorde (en cas que fora un concorde de 6.ª i 4.ª, cal sifrar-ho complet).
També se sifren complets els casos en que les notes dels concordes de 5.ª o de 6.ª estan alterades sobre l'armadura.
Si qualsevol nota té una alteració que no correspon en l'armadura, eixe interval cal sifrar-ho forçosament, i posar l'alteració corresponent a l'esquerra del número.
Si solament apareix una alteració sense número, eixa alteració es referix sempre a la tercera partint del baix.
Si apareix una creu significa que en eixe concorde sona la nota sensible, si no té número serà la tercera a partir del baix; si ho té, expressarà l'interval en que apareixerà dita sensible (baix sifrat semi-funcional).
Un traç que travessa la sifra indica que la nota deu descendir cromáticament.
Algunes voltes, en el primer concorde, apareixen 3 números, els de 3,5 i 8 en qualsevol orde (preferentment en la part superior al baix); no expressa el tipo de concorde, que es dona per sabut, sino la disposició de les veus dins d'eixe concorde.
Una barra de continuïtat (llínea recta horisontal) indica que la nota representada per la sifra es manté en el harmonia.
Una llínea anterior a un sifrat significa un retart en el baix.
Una ralla oblicua despuix d'un sifrat implica la repetició d'est.
0: significa eixecutar el baix "tasto" solament.

Sifrats bàsics del sistema

No són els únics sifrats possibles, ni molt manco: hi ha sifrats especials per a concordes “estranys”, de sobretónica, en notes afegides, etc., pero estos presentats en la taula són la base de tots els demés. En el modo menor les convencions són anàlogues, encara que sorgixen concordes en una interválica molt més rica (diverses anotacions de notes alterades en un sentit o un atre, segons els graus, inclosa la quinta aumentada, poc freqüent en modo major). En qualsevol dels casos, l'enllaç dels concordes va deure (i deu) fer-se segons les regles del contrapunt.

Referències

Ommalaga.com, Sobre els sifrats musicals en general

Bibliografia

Atles de la Música, Aliança Editorial S.A. (Madrit, 1982) 1977 Deutscher Taschenbuch Verlag GmbH & Co. KG, München. ISBN 84-206-6999-7

Vore també

Este artícul conté una traducció derivada de «Bajo cifrado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.