Sistema de notació musical anglosaxó

Taula comparativa entre la notació llatina i la notació anglosaxona.

El sistema de notació musical anglosaxó és un tipo de notació musical en base alfabètica. És conegut també per les següents denominacions:

• Sifrat anglés.
• Sifrat americà (es referix a Estats Units, país que ho va popularisar durant el XX).
• Sifrat lliteral numèric.

Deriva de la notació grega, que nomenava les notes des de la lletra alfa fins a la gamma, sent alfa la nota i gamma la nota , com s'ha sabut gràcies a les troballes de composicions, com el , els tres himnes de Mesomedes de Creta i els En l'arribada de la cultura llatina al nort d'Europa, esta nomenclatura (que ya havia segut transliterada pels romans), va arraïlar i en el pas dels sigles s'estendria a Alemània, Anglaterra i a les seues colónies.

Equivalència

En el sistema anglosaxó, els térmens "major" i "menor" es prenen directament dels térmens llatins: major (/ma'joɾ/) i minor (/el meu'noɾ/), si be es pronuncien segons les convencions de la llengua anglesa.

Aixina que, estes serien les equivalència en relació en el sifrat llatí i atres nomenclatures alfabètiques:

Nomenclatura llatina					Nomenclatura anglosaxona i japonesa				Sistema de sifrat anglosaxó
espanyol	italià	francés	rumà	rus*	alemà	anglés	neerlandés	japonés	americà/anglés	alemà
do	do	do (Ut)	do	до (do)	C	C	C	ハ (ha).	C	C
do sostingut	do diesis	do dièse	do dèu	до-диез (do-dèu)	Cis	C sharp	Cis	嬰ハ (ei-ha).	C♯	C♯
do bemol	do bemolle	do bémol	do bemol	до-бемоль (do-biemol)	Ces	C flat	Ces	変ハ (hen-ha).	C♭	C♭
re	re	ré	re	ре (re)	D	D	D	ニ (ni).	D	D
re sostingut	re diesis	ré dièse	re dèu	ре-диез (re-dèu)	Dis	D sharp	Dis	嬰ニ (ei-ni).	D♯	D♯
re bemol	re bemolle	ré bémol	re bemol	ре-бемоль (re-biemol)	Dones	D flat	Dones	変ニ (hen-ni).	D♭	D♭
el meu	el meu	el meu	el meu	ми (el meu)	I	I	I	ホ (ho).	I	I
el meu sostingut	el meu diesis	el meu dièse	el meu dèu	ми-диез (el meu-dèu)	Eis	I sharp	Eis	嬰ホ (ei-ho).	I♯	I♯
el meu bemol	el meu bemolle	el meu bémol	el meu bemol	ми-бемоль (el meu-biemol)	És	I flat	És	変ホ (hen-ho).	I♭	I♭
fa	fa	fa	fa	фа (fa)	F	F	F	ヘ (he).	F	F
fa sostingut	fa diesis	fa dièse	fa dèu	фа-диез (fa-dèu)	Fis	F sharp	Fis	嬰ヘ (ei-he).	F♯	F♯
fa bemol	fa bemolle	fa bémol	fa bemol	фа-бемоль (fa-biemol)	Fes	F flat	Fes	変ヘ (hen-he).	F♭	F♭
sol	sol	sol	sol	соль (sol)	G	G	G	ト (to).	G	G
sol sostingut	sol diesis	sol dièse	sol dèu	соль-диез (sol-dèu)	Gis	G sharp	Gis	嬰ト (ei-to).	G♯	G♯
sol bemol	sol bemolle	sol bémol	sol bemol	соль-бемоль (sol-biemol)	Ges	G flat	Ges	変ト (hen-to).	G♭	G♭
la	la	la	la	ля (lya)	A	A	A	イ (i).	A |-	la sostingut	la diesis	la dièse	la dèu	ля-диез (lya-dèu)	Ais	A sharp	Ais	嬰イ (ei-i).	A♯	A♯
la bemol	la bemolle	la bémol	la bemol	ля-бемоль (lya-biemol)	As	A flat	As	変イ (hen-i).	A♭	A♭
si	si	si	si	си (si)	H	B	B	ロ (ro).	B	H
si sostingut	si diesis	si dièse	si dèu	си-диез (si-dèu)	His	B sharp	Bis	嬰ロ (ei-ro).	B♯	H♯
si bemol	si bemolle	si bémol	si bemol	си-бемоль (si-biemol)	B	B flat	Bes	変ロ (hen-ro).	B♭	H♭

• Note's que pese a que la llengua russa pertany al grup cultural eslau usa igualment la nomenclatura llatina.

Alteració major/menor

espanyol	italià	francés	rumà	rus	alemà	anglés	neerlandés	japonés
major	maggiore	majeur	major	мажор	Dur	major	groot	長調 (chōchō).
menor	minore	mineur	minor	минор	Moll	minor	klein	短調 (tanchō).

La tonalitat de do sostingut menor, per eixemple es nomenaria com a C sharp minor, o do diesis minore, en anglés i italià respectivament.

En la notació alemana i la russa s'escriu un guion entre el nom de la nota i l'alteració (D-Dur, sol-dèu). En alemà les tonalitats menors ademés s'indiquen en minúscula (d-Moll).

Sifrat harmònic

L'escritura dels concordes en este sistema utilisa les següents regles que encara que estan prou universalizadas, hi ha variacions en algunes convencions, pero hi ha algunes normes que s'apliquen en casi tots els casos. S'utilisen en general, números i símbols per a senyalar la composició del concorde.

Tríades

• Per a indicar si la tríade és major s'utilisa solament la lletra de la nota corresponent. Per eixemple C significa que s'eixecuta el concorde de do major (do, el meu i sol).
• Si la tríade és menor, s'escriu "min" al costat (del anglés minor), una "m" sempre minúscula o un guion "-". Per eixemple Amin, Am i A- representen el concorde de la menor (constituït per les notes la, do i el meu).
• Per a indicar que la tríade és disminuïda s'escriu "dim" (de l'anglés diminished) o un zero (º). Per eixemple Bdim i Bº significa que s'eixecuta el concorde de si disminuït (constituït per les notes si, re i fa).
• Si la tríade és aumentada s'escriu "aug" (de l'anglés augmented) o el signe de suma "+". Per eixemple Caug i C+ representen el concorde de do aumentat en el seu quint grau (do, el meu i sol#).

Eixemples de concordes en notes agregades

Quan es desija enriquir qualsevol tipo de tríades coneguts se'ls poden incloure notes agregades. Per eixemple:

• Tríade de sol major en sèptima menor (concorde de dominant) s'escriu G⁷.
• Tríade de sol major en sèptima major s'escriu Gmaj⁷, a on "maj" prové de l'anglés major (seventh) o '(sèptima) major'.
• Tríade de sol menor en sèptima menor s'escriu Gmin⁷, Gm⁷ o G-7.
• Tríade de sol menor en sèptima major s'escriu Gmin^(maj7), Gm^(M7) o G-^(maj7).
• Tríade de sol disminuït en sèptima menor o semidisminuido s'escriu GØ, GØ7 o Gm^7(b5).
• Tríade de sol disminuït en sèptima disminuïda s'escriu G°7 o Gdim7.
• Tríade de sol aumentat en sèptima major s'escriu Gaum^(maj7) o G+^(M7).
• Tríade de sol aumentat en sèptima menor d'escriu Gaum^(min7) o G+^(m7).

• Tríade fa major en baix en do: s'escriu F/C.

Concorde híbrit de D menor sobre C major: s'escriu Dmin/C o D-/C.

Vore també

• baix sifrat
• baix continu
• funcions tonals

Bibliografia

• Alison, Latham (2008). Diccionari enciclopèdic de la música, Fondo de Cultura Econòmica.
• Nettles, Barrie (1987). Harmony, Berklee Press.
• Schmelin, Paul (2011). Berklee Music Theory Book, Berklee Press.