Bactromancia
La bactromancia era una forma d'adivinaació supersticiosa per mig de varetes o ramillas d'olivera, llorer, etc que va estar molt en voga en alguns pobles de l'antiguetat.
Els perses, tàrtars i especialment els romans la varen practicar; segons Heródoto, els escitas se servien per a això de varetes de sauce molt rectes i els macs, en dir d'Estrabón, usaven branques de llorer o de mirto.
Li les descortezaba per un costat en tota la seua llongitut i despuix li les tirava a l'aire: si quan caïen al sol presentaven primer la part descortezada i despuix la part que conservava la corfa, era senyal de bon agüero i si caïen dos voltes del mateix costat, era senyal de mal.
En la bactromancia va tindre orige la vareta màgica.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1907) Enciclopèdia universal ilustrada europeu-americana, Espasa-Calp, p. 93.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bactromancia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.