Baïa Laura (Chile)
Baïa Laura està situada en la costa sur de l'illa Carlos en el sector de les illes del noroest del archipèlec de Terra del Fòc, en la regió austral de Chile.
Administrativamente pertany a la comuna de Punta Arenes, província de Magallanes de la Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena.[1]
Des de fa aproximadament 6000 anys les seues costes varen ser habitades pel poble kawésqar. Al començament del sigle XXI este poble havia segut pràcticament extinguit per l'acció de l'home blanc.[2]
Ubicació
[editar | editar còdic]Es troba en el sector de les illes del NO de l'archipèlec de Terra del Fòc sobre la costa sur de l'illa Carlos i des del punt de vista orogràfic en el sector de la zona cordillerana o insular. Existix pla anglés de la baïa en el portafolio de cartes publicades pel SHOA de l'Armada de Chile.
En L:54°7′ S G:73°19′ O Constituïx la part interior d'un sen que es forma en el costat SE de l'illa Carlos i el qual s'estén com per 3¾ nmi en direcció nort. Té en la major part del seu sac com a mija milla d'ample i profunditats de 20 a 45 metros, pero en la seua part nort té una illeta en la seua entrada, deixant canalizos d'un ample de sol 1 a 2½ cables i profunditats de 9 a 40 metros. La baïa Laura té en el costat oest tres menuts esteros; al de més al sur d'estos, situat a una milla adins del llímit nort de la baïa Euston se li denomina la Dàrsena.
En l'entrada de la baïa Laura hi ha una gran taca de sargazos, pero el menor fondo que en ella se sonda és de 7 metros. La Dàrsena de la baïa Laura té profunditats de 9 a 16 metros, pero és apropiada solament per a bucs chics. L'aigua i la llenya són abundants i la seua embarque fàcil.[3]
Història
[editar | editar còdic]Les seues costes varen ser recorregudes pels kawésqar des de fa més de 6000 anys fins a mediats del XX. Al començament del XXI este poble havia segut pràcticament extinguit per l'acció de l'home blanc.
A fins del XVIII, a partir de l'any 1788 varen començar a aplegar a la zona els balleneros, els loberos i caçadors de foques anglesos i nortamericanes i finalment els chilotes.[4]
Les següents expedicions varen efectuar treballs hidrogràfics en el sector de baïa Laura:
- 1774 - James Cook en decembre, va recórrer i va alçar sectors de la costa oceànica del archipèlec de Terra del Fòc des de la veta Desijada fins al Cap d'Hornos. HMS Resolution . Segon viage. Expedició anglesa.
- 1829 - Robert Fitz Roy en el primer viage del HMS Beagle. Expedició anglesa.[5]
El comandant Robert Fitz Roy en el HMS Beagle va estar treballant en este sector des del 3 de giner de 1830 fins al 14 del mateix més i any. El 3 de giner va vore fogatas i indígenes en la veta Gloucester fondejant en la dàrsena Laura de la baïa Euston. El 7 de giner va enterrar dos memorials en el cim de la veta Gloucester. Durant el periodo va tindre contacte en varis fueguinos. El 13 es va traslladar a un fondeadero en l'illa Isabella i el 14 de març va navegar fins a l'illa Fúria fondejant en caleta Nort.[6]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Magallanes, 2018.
- ↑ Chapman, 2012, pp. 29-30-31.
- ↑ Institut Hidrogràfic, 1958, pp. 82-83.
- ↑ Chapman, 2012, pp. 88-100.
- ↑ Institut Hidrogràfic, 1958, pp. 5,6,8-12.
- ↑ King, 1839, pp. 373-381.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Institut Hidrogràfic, Armada de Chile (1958). Rumb de la Costa de Chile Volum V, 4 edició (en espanyol), Institut Hidrogràfic de l'Armada.
- (2018).Consultat el 11 d'abril de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bahía Laura (Chile)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.