Bíblia de Ginebra

Edició de 1560 de la Bíblia de Ginebra

La Bíblia de Ginebra és una de les traduccions històricament més significatives de la Bíblia al anglés, precedint a la versió del rei Jacobo en 51 anys. És considerada la Bíblia de la reforma protestant anglesa.

Va ser la Bíblia principal del protestantisme anglés del XVI i va ser utilisada per John Locke, William Shakespeare, Oliver Cromwell, John Knox, John Donne i John Bunyan, autor d'El progrés del peregrí (1678). Va ser una de les Bíblies dutes a Amèrica en Mayflower (el Museu Pilgrim Hall ha recopilat vàries Bíblies de passagers de Mayflower). La Bíblia de Ginebra va ser utilisada per molts dissidents anglesos, i aixina i tot va ser respectada pels soldats d'Oliver Cromwell en el moment de la guerra civil anglesa, en el fullet "La Bíblia de bojaca dels soldats de Cromwell".

Esta versió de la Bíblia és significativa perque, per primera volta, es va posar a disposició del públic en general una Bíblia impresa de forma massiva i produïda en massa, que venia en una varietat de guies d'estudi de les Escritures i ajudes (cridades colectivament un aparat), que inclou cites de versos que permeten al llector fer una referència creuada d'un vers en numerosos versos rellevants en el restant de la Bíblia, introduccions a cada llibre de la Bíblia que varen actuar per a resumir tot el material que cada llibre cobriria, mapes, taules, gravats en fusta, ilustracions i índexs.

Degut a que el llenguage de la Bíblia de Ginebra era més contundent i vigoroso, la majoria dels llectors preferien esta versió a la Great Bible. En paraules de Cleland Boyd McAfee, "va dur a la Great Bible a eixir del camp pel seu poder d'excelència".

Història

La Bíblia de Ginebra va seguir a la Gran Bíblia de 1539, la primera Bíblia autorisada en anglés, que va ser la Bíblia autorisada de l'Iglésia d'Anglaterra.

Bíblia de Ginebra de 1560, la primera edició mecanisada.

Durant el regnat de la reina María I d'Anglaterra (1553–58), varis erudits protestants varen fugir d'Anglaterra a Ginebra, Suïssa, que després va ser governada com una república en la que Juan Calvino i, més vesprada, Teodoro de Beza, varen proporcionar la primària espiritual i liderage teològic. Entre estos acadèmics es trobava William Whittingham, qui va supervisar la traducció que ara es coneix com la Bíblia de Ginebra, en colaboració en Myles Coverdale, Christopher Goodman, Anthony Gilby, Thomas Sampson i William Cole; Varis d'este grup més vesprada es varen convertir en figures prominents en la controvèrsia Vestimentes. Whittingham va anar directament responsable del Nou Testament, que es va completar i va publicar en 1557, mentres que Gilby va supervisar l'Antic Testament.

La primera edició completa d'esta Bíblia, en un Nou Testament revisat, va aparéixer en 1560, pero no es va imprimir en Anglaterra fins a 1575 (Nou Testament) i 1576 (Bíblia completa). Més de 150 edicions varen ser emeses; l'últim provablement en 1644. La primera Bíblia impresa en Escòcia va ser una Bíblia de Ginebra, que es va publicar per primera volta en 1579. De fet, la participació de Knox i Calvino en la creació de la Bíblia de Ginebra ho va fer especialment atractiu en Escòcia, a on es va aprovar una llei en 1579 que exigix a cada llar mijos suficients per a comprar una còpia.

Algunes edicions a partir de 1576 varen incloure les revisions de Laurence Tomson del Nou Testament. Algunes edicions a partir de 1599 varen utilisar una nova versió "Junius" del Llibre de la Revelació, en la que les notes varen ser traduïdes d'un nou comentari en llatí de Franciscus Junius.

Les anotacions que són una part important de la Bíblia de Ginebra eren de caràcter calvinista i puritano, i com a tals els varen desagradar els anglicans gobernant de l'Iglésia d'Anglaterra, aixina com el rei Jacobo I, qui va encarregar la "Versió autorisada". ", o "Bíblia del rei Jacobo", per a reemplaçar-ho. La Bíblia de Ginebra també havia motivat la producció anterior de la Bíblia dels Bisbes baix Isabel I, per la mateixa raó, i l'edició posterior de Rheims-Douai de la comunitat catòlica. La Bíblia de Ginebra va seguir sent popular entre els puritanos i es va mantindre en us generalisat fins despuix de la guerra civil anglesa. Les notes de Ginebra es varen incloure sorprenentment en algunes edicions de la versió King James, inclús fins a 1715.

Traducció

Com la majoria de les traduccions a l'anglés de l'época, la Bíblia de Ginebra va ser traduïda d'edicions acadèmiques del Nou Testament grec i les Escritures hebrees que comprenen l'Antic Testament. La representació en anglés es va basar substancialment en les traduccions anteriors de William Tyndale i Myles Coverdale (la Bíblia de Ginebra es basa significativament en la Bíblia de Tyndale de 1535). No obstant, esta va ser la primera versió en anglés en la que tot l'Antic Testament es va traduir directament de l'hebreu (cf. Coverdale Bible, Matthew Bible).

Vore també

• The Souldiers Pocket Bible
• Bíblia de Ginebra (francesa)