Bàner

Un bàner[1] o báner[2] (en espanyol: banderola o pancarta), o més formalment web bàner, és un format publicitari en Internet. És un tipo d'anunci amprat en la coneguda com publicitat display, consistent en peces publicitàries de contingut gràfic, siga estàtic o animat, que es troben localisades en diferents pàgines web o en aplicacions informàtiques. Els bàners estan dissenyats en l'intenció de cridar l'atenció per a aixina resaltar la publicitat i donar a comunicar un mensage. Solen ser interactius (és dir, clicables), dirigint a l'usuari que fa clic en el bàner a la web, o un atre contingut, de l'anunciant. La web o soport a on el bàner va inclós rep generalment una retribució econòmica de l'anunciant per eixa publicitat que els visitants veuen.
Es coneix com publicitat display al format publicitari en llínea en a on es mostren els anuncis en forma de bàners en diferents pàgines web o en aplicacions informàtiques. Els bàners poden prendre diferents formes i tamanys. Poden incloure images, texts, àudios, vídeos i atres formats que puguen cridar l'atenció. Generalment s'ubiquen en la part superior o lateral de les pàgines web, o insertats entre els seus continguts.
Els bàners es creen en images estàtiques (usualment JPEG o PNG), o en animacions creades a partir de tecnologies com GIF, HTML5, o menys freqüentment Java, Atobó Shockwave i Atobó Flash. En l'evolució d'HTML5 molts dels espais publicitaris són capaços d'integrar-se completament en la pàgina a on s'estagen. Estan dissenyats en l'intenció de cridar l'atenció, resultar notoris i comunicar el mensage desijat. Per lo tant, estes banderolas no necessàriament mantenen la llínea gràfica del lloc en el que publicitan.
Qualsevol lloc web és susceptible d'incloure tota classe de banderolas i atres formats publicitaris, encara que en la majoria dels casos, són els llocs en continguts de major interés o en grans volums de tràfic els que atrauen les majors inversions dels anunciants.
Significat
L'anunci en banderola, el bàner, va eixercitar un paper significatiu en el desenroll ràpit de la publicitat pagada en Internet. En els formats estàndar, l'operació (enllaç en el que es pot fer clic en un destí) i el sistema de preus (impressions), l'anunci publicitari digital va permetre que qualsevol sloc web venguera publicitat i va proporcionar els requisits operatius per a que empreses de servidors d'anuncis, com NetGravity, pogueren desenrollar els sistemes necessaris per a operar i realisar un seguiment de la publicitat basada en web...
El bàner és també únic, en comparació a la publicitat que apareix en llavors mijos comparables, tals com a periòdics i compartiments: a diferència de la publicitat en publicacions periòdiques, l'anunci promocional encoraja als consumidors de mijos a deixar el servici de mijos o el producte i anar a un entorn de mijos separat (normalment un lloc web operat per l'anunciant). Pel contrari, els llectors que veuen la publicitat de periòdics o revistes físiques tradicionals no estan encorajats a deixar el periòdic; el mensage de la publicitat física està llimitat a influir en el llector.
Història
El pioner de la publicitat en llínea va ser Prodigy, una empresa propietat d'IBM i Sears en eixe moment. Prodigy va utilisar la publicitat en llínea primer per a promocionar els productes de Sears en els anys 80, i despuix atres anunciants, incloent AOL, un dels competidors directes de Prodigy. Prodigy no va poder traure profit de cap de les ventages de la seua primera empresa en la publicitat en llínea. El primer anuncie web que es va fer clic (que més tart va passar a ser conegut en el terme "bàner ad") va ser venut per Global Network Navigator (GNN) en 1993 a Heller, Ehrman, White i McAuliffe, un extint bufet d'advocats en un Silicon Valley oficina. GNN va ser la primera publicació web en soport comercial i un dels primers llocs web comercials de l'història.
HotWired va ser el primer sloc web en vendre anuncis de bàner en grans cantitats a una àmplia gama de grans anunciants corporatius. Andrew Anker va ser el primer CEO de HotWired. Rick Boyce, un excomprador de mijos de comunicació en l'agència de publicitat de Sant Francisco Hal Riney & Partners, va encapçalar l'esforç de vendes de la companyia. HotWired va acunyar el terme "anunci de bàner" i va ser la primera empresa en proporcionar informes de clics a través dels seus clients. El primer bàner web venut per HotWired va ser pagat per AT & T Corp. i es va posar en llínea el 27 d'octubre de 1994. Una atra font també dona crèdit a Hotwired i octubre de 1994, pero té la campanya de Coors com "Zima" com el primer bàner web. En maig de 1994, Ken McCarthy mentoró a Boyce en la seua transició de la publicitat tradicional a la publicitat en llínea i va introduir per primera volta el concepte d'un anunci que es pot fer clic i rastreable. Va dir que creïa que només un model de resposta directa —en el que es media el rendiment de l'inversió dels anuncis individuals— resultaria sostenible a llarc determini per a la publicitat en llínea. A pesar d'esta predicció, els anuncis de bàner es varen valorar i varen vendre en funció del número d'impressions que varen generar.
El primer servidor central d'anuncis va ser llançat en juliol de 1995 per Focalink Communications, que permet la gestió, orientació i seguiment d'anuncis en llínea. L'innovació tecnològica del servidor d'anuncis, junt en la venda d'anuncis en llínea sobre una base d'impressió, va impulsar un aument dramàtic en la proliferació de la publi cidad en la web i va proporcionar la base econòmica per a la web El nou model de publicitat en llínea que va sorgir en els primers anys del XXI, introduït per GoTo.com (més tart Overture, despuix Yahoo! i massiu comercialisat pel programa AdWords de Google), es basa en gran mida en el seguiment Resposta d'anunci en lloc d'impressions.
La Vanguardia arreplega en este artícul Los hitos en la historia del banner
Eficàcia de comunicació
Cada volta que un usuari accedix a una pàgina web concreta en la que s'ha previst l'inclusió d'una banderola, est apareix. Açò es coneix com a «impressió». En els formats habituals, quan l'usuari fa clic sobre la banderola, automàticament és redirigit a un atre sloc web, decidit per l'anunciant, lo que es coneix com «clic through».
Quan es relaciona el número de clic through en les impressions s'obté una taxa denominada Proporció de clics (CTR per les seues sigles en anglés, Clic through ràtio) que medix el número de voltes que algú ha fet clic sobre la banderola respecte al número de voltes que s'ha mostrat dita banderola —número total d'impressions—. Esta taxa pot variar moltíssim en funció de la campanya de publicitat, pero es pot considerar acceptable si ronda entre el 0,1 % i el 1 %.
Habitualment, el CTR és el principal indicador que s'ampra per a medir l'eficàcia d'una campanya de publicitat per internet. En ocasions servix també per a determinar el cost que l'anunciant pagarà per la campanya, encara que fonamentalment este cost ve determinat pel número d'impressions.
Format
La banderola tradicional medix 468×60 píxels, encara que existixen molts atres formats en funció del soport —el sloc web que els acull—. De fet, comunament el terme banderola s'ampra per a referir-se a tot tipo de formats publicitaris en llínea, encara que existixen peces de molt diferents característiques. Entre unes atres:
- Robapáginas, de format quadrat o rectangular. Els formats de robapáginas més freqüents són: 200x200, 250x250, 250x350 i el 300x250, sent este últim el més utilisat.
- Megabanner, superbanner, bigbanner o lead board, és l'adaptació del bàner tradicional a les majors dimensions de les actuals pantalles d'ordenador. Segons un Estudi de Formats Publicitaris realisat per Adpv.com el megabanner és el format més demandat pels anunciants. La seua mida més habitual és de 728x90.[3]
- Rascacels, quan el format és vertical; les seues mides solen ser 120x600 i 160x600. Pot ser també flotant desplaçant-se de dalt cap a avall segons l'usuari baixe o puge dins de la web.
- Interstitial, és el tipo de bàner que apareix a pantalla completa en obrir la pàgina i que l'usuari deu tancar manualment per a accedir al contingut. La ventaja d'este tipo d'anuncis és que són de visualisació obligatòria, raó per la que són molt demandats pels publicistes. No obstant, a l'usuari li solen produir rebuig per considerar-los invasivos, lo que pot resultar en una percepció negativa de la marca.[4]
- Floor ad. El Floor ad es coloca en la part inferior de la pàgina web prop del footer. Les seues dimensions més comunes són d'uns 700×200 píxels i té prou opcions de personalisació.[5]
- Bàner expandible. És un tipo de bàner que s'inicia en el format habitual i que s'amplia ya siga de forma automàtica o be per l'acció de l'usuari. Dita extensió pot produir-se en un pa
l'adjacent al bàner o be sobre una capa flotant que pot incloure contingut adicional.
- Pushdown Bàner. El pushdown bàner és un format de bàner que desplaça el contingut del sloc web cap a avall a mida que l'anunci es va expandint. El bàner es mostra inicialment en format reduït i posteriorment, es va ampliant. Llavors l'usuari pot optar per tancar l'anunci i tornar a l'opció inicial o interactuar en el mateix.[6]
- Botó, en formats menuts;
- Bàner layer, quan la publicitat apareix sobreimpresionada en el teu quarto.
Referències
- ↑
- ↑ «báner / «banner»» (en es). www.fundeu.es (2023-12-13). Consultat el 2024-05-08.
- ↑ marketingnews.es Megabanner y robapáginas
- ↑ Marketing4ecommerce.net Interstitials menos invasivos que los banners
- ↑ iebschool.com Qué es la publicidad display
- ↑ marketing4ecommerce.net Los 4 mejores y los 4 peores formatos...