Bàcul (anatomia)
En anatomia, el bàcul o os peniano[1] és un os extraesquelético que es troba dins del pene de la majoria dels mamífers,[2][3] més precisament en insectívors, rosegadors, carnívors i els primats. Entre les espècies domèstiques, es troba en el gat i el gos.[4] Este os els permet a estos animals la penetració en absència d'erecció.
En llatí es dia bacŭlum (‘vara’), vos penis (‘os del pene’) i vos príapi (‘os de Príapo’).[5]
Està absent en humàs, marsupialés, hienas, lagomorfos (com conills i llebres) i en la família dels équidos (com a cavalls i zebres), entre uns atres.
La seua forma i tamany varien entre les espècies, i la seua funció és la de fer possible l'erecció. En els sers humans, al no tindre bàcul, l'erecció es conseguix quan els cossos cavernosos del pene s'omplin de sanc.
L'os homòlec en les femelles de tots els animals ―llevat els sers humans― es diu vos clitoridis (‘os del clítoris’) o baubellum.
Absència de bàcul en el ser humà
[editar | editar còdic]
Un objecte d'investigació sobre l'evolució biològica és el fet de que el gènero humà present esta absència tant de pene òsseu com de clítoris òsseu, a diferència d'atres grans mamífers. De totes maneres, este os és prou reduït entre els grans simis: en moltes espècies té una estructura insignificant de 10 a 20 mm.
En 1978, el zoólogo Richard Dawkins (n. 1941) va especular que en els humans, la pèrdua de l'os ―que sí està present en la nostra espècie més propenca (el chimpansé)― provablement es dega a la selecció de les femelles, que buscaven signes de bona salut en els mascles adults. La dependència del falo humà en els mijos vasculars per a conseguir l'estat rígit ho torna particularment vulnerable a les variacions de la pressió sanguínea. Una disfunció eréctil indicava no solament l'estat físic del mascle (la presència d'afeccions com la diabetis o un trastorn neurològic) sino també estats mentals com a estrés i depressió.[6]
Importància cultural
[editar | editar còdic]Costella d'Adán
[editar | editar còdic]Segons investigadors de l'Universitat Johns Hopkins (Gilbert i Zevit, 2001),[7]
els primers humans es percatarían de la diferència entre els restants de qualsevol mamífer i els de els sers humans. Per a explicar l'absència de l'os, haurien creat el mit de que als hòmens els falta este os perque Yahvé li'l va llevar al primer varó humà (Adán) per a crear a la primera femella humana (Eva). Eixe mit va quedar registrat en el Llibre del génesis (2.21-23) de la Bíblia hebrea.[8]
El text bíblic explicaria la pèrdua d'eixe os en el home en el mit de la costella d'Adán. L'os peniano està més associat en la paternitat que una costella. La costura de carn a la que es referix el versícul 2.21 del Llibre del génesis podria referir-se al rafe perineal, la «costura» embrionària que es percep en el costat inferior del pene, en l'ouera i entre els glúteos.
l'idioma hebreu bíblic no tenia paraules per a referir-se al pene, per lo que es va tindre que utilisar una atra paraula. El terme hebreu que es va utilisar per a costella, tzelá, té atres significats aparte de ‘os’, com els marcs de la porta, que funcionen com a columnes de sostingues, i el tronc dels arbres. Llavors més be podria referir-se no a una costella sino a un soport estructural.[9]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ peniano Diccionario de la lengua española
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ «Per qué els humans varen perdre l'os del pene» (en castellà). El País.
- ↑ «The human penis is a puzzler, no bones about it» (en en). The Conversation. Consultat el 2022-05-17.
- ↑ «bàcul». RAE.
- ↑ Dawkins, Richard [1978]: The selfish gene [El gen egoiste]. 2006, ISBN 0-19-929114-4.
És plausible que ―gràcies a la selecció natural, que va refinar la seua destrea diagnòstica― les femelles pogueren extrapolar tota classe d'indicis sobre la salut i la capacitat d'un mascle per a enfrontar l'estrés, a partir del to i el comportament del seu pene. It is not implausible that, with natural selection refining their diagnostic skills, females could glean all sorts of clues about a male’s health, and robustness of his ability to cope with stress, from the tone and bearing of his penis. Nota al peu de la pàgina 158 - ↑ Gilbert, Scott F.; i Zevit, Ziony (2001): «Congenital human baculum deficiency: the generative bone of Genesis 2:21-23», artícul en anglés en la revista American Journal of Medical Genetics, 101 (3): págs. 284-285; 2001.
- ↑ Root-Bernstein, R. S. (1995): «Darwin’s rib» [‘la costella de Darwin’], artícul en anglés en la revista Discover, 16 (9), págs. 38-41; setembre de 1995.
- ↑ ser-creada-os-peneano «Asseguren que Eva no va ser creada en la costella d'Adán sino en el seu “os peneano”», artícul del 18 de juliol de 2012 en la revista Trome (Perú).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Báculo (anatomía)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.