Azuhara

Azuhara (àrap الزُّهَرَة, també nom de Venus), a voltes trascrito com Al-Zuhara, era una de les tres filles del deu suprem, en l'Aràbia preislámica, personificació de Venus com lucero vespertí, el nom del qual és el mateix nom en àrap.

Com lucero vespertí

El planeta Venus, (àrap الزُّهَرَة) solament és visible en amanecer i a la vespradeta i en les époques més antigues li'l creïa dos astres diferents, el lucero del alba i el lucero vespertí. Els àraps preislámicos veneraven al lucero vespertí baix l'aspecte d'una bella dòna anomenada Azuhara; es tractava d'una deesa hivernal considerada una de les tres filles de Deu. També era una deesa de la fertilitat, de les dònes i del matrimoni. En freqüència es vinculava a Aluza (simbolisada pel lucero matutino) i a Alat, les seues germanes. Els seus animals sagrats eren la coloma i la gasela del desert. Ella simbolisava la bellea, la felicitat, la vora, la dansa i la frivolitat, i era l'encarregada de resoldre tots els assunts relacionats en l'amor. Com a reina del cel, la seua visió proporcionava consol als amants i goig a tots.

Llegenda de Azuhara i els àngels Harut i Marut

Esta llegenda té lloc algun temps despuix de la mort d'Adán, en un moment en que l'humanitat s'havia tornat molt pecadora. Els àngels, sers anteriors i perfectes, estaven indignats pel vergonyós comportament de l'última creació de Deu. Els consideraven sers dèbils i frívols. En enterar-se de com pensaven els seus àngels, Deu va decidir posar-los a prova a fi de saber cóm es manejarien estos en les mateixes circumstàncies. Va ordenar llavors que elegiren d'entre ells mateixos a dos dels més erudits i piadosos; Harut i Marut varen ser triats. Deu els va dotar dels desijos i sentiments dels humans i els va manar a la terra per a que vixqueren com els hòmens. Pero abans de partir els va advertir de no cometre estes tres faltes: beure vi, adorar un ídol o desijar a un ser humà. Al poc temps d'aplegar a la terra es varen trobar a una dòna molt bella; es tractava de Azuhara, que era bella com les estreles mateixes. Una atra tradició, posada l'en boca d'Alí identifica a esta dòna com la reina de Pèrsia. Abdós ansiaven en locada el seu amor, pero ella els va dir: -Només sucumbiré davant vosatres si adoreu els ídols del meu poble. Els àngels no varen acceptar pecar contra Deu i AI-Zuhara es va marchar. Dies més vesprada varen retornar a la seua casa i novament li varen suplicar els seus favors. Esta volta ella els va dir: - Consentiré a quant em demaneu si prometeu fer una d'estes tres coses: adorar a un ídol, donar mort a un home o beure vi. -Jamai- varen respondre abdós àngels i es varen alluntar tristament. Una tercera volta varen insistir a la deesa, i ya vençuts pel desig, varen consentir en beure vi en ella (Al-Rabi b. al-Nugues agrega que també varen adorar un ídol). Harut i Marut es embriagaron i varen divertir en la deesa. Mentres pecaven varen advertir a un home que els observava i, tement que els delatara, ho varen assessinar. En el cel, els seus companyers àngels es varen sorprendre de lo que els havia succeït. No comprenien com va ser que els millors i més forts d'entre ells s'hagueren rebaixat de tal forma. Es varen donar conte de que la vida dels humans era més difícil de lo que pensaven; es apiadaron d'ells i varen pregar a Deu que els perdonara els seus pecats. Sobre Azuhara, durant la borrachera dels àngels la bella deesa va conseguir traure'ls les paraules màgiques necessàries per a ascendir al cel i en quant va estar sola les va pronunciar i es va elevar cap al firmament, pel qual va deambular entre les estreles. Després de molt anar la deesa es va cansar i va voler retornar a la terra, pero va descobrir que havia oblidat les paraules màgiques que la baixarien. Aixina que Deu la va transformar en una estrela, fixant-la a la volta del cel, a on permaneixerà fins al fi dels temps.

El Grup Cygnus Roc Band de Colòmbia, va compondre una cançó en el mateix nom, basada en el història de Azuhara.

Bibliografia

Jairat Al-Saleh (1990 quarta edició, Editorial Anaya), Ciutats fabuloses, príncips i yinn de la mitologia àrap, ISBN 84•207.3616•3

Vernet, Juan (1963,18), El Corán (Editorial Planeta), Depòsit Llegal: B. 13638-1963 N° Registre 6518-62.