Aznar (llinage)
Aznar és un llinage patronímic espanyol d'etimologia discutida. Antiquíssim i de molt alta condició, molt vinculat a l'història d'Aragó i Navarra.
La seua primitiva casa solar va poder radicar en Jaca (Osca).[1] D'acort en l'Institut Nacional d'Estadística, Aragó seguix sent percentualment la zona a on major població du el llinage. També està present en el País Vasc, La Rioja i Astúries.
Possibles etimologies
L'etimologia d'Aznar és discutida. Podria inclús tindre més d'un orige, i se li han donat diverses i no relacionades etimologies possibles:
- Del vasc: azenari, «rabosot».
- Del llatí: asinarius, «criador d'asno».
- Del gòtic: ishenhard, «de caràcter, dur».
Orígens i antecedents ilustres
La primera referència que es té d'este llinage es remonta al comte d'Aragó Aznar I Galíndez quí, segons les Genealogia de Roda, insertes en el Còdex de Roda, va ser vassall de Carlemany, encara que més provablement es tractara de Lluís el Piadós a qui el comte aragonés va prestar homenage i qui li va encomanar el comtat d'Urgel-Cerdanya una volta expulsat d'Aragó.[2] El seu fill, Galindo I Aznárez va ser comte d'Urgel i de Cerdanya fins a 844 i despuix d'Aragó des d'eixe any fins a 867. Aznar II Galíndez, fill de l'anterior i el seu successor en el comtat, va casar en Onneca Garcés, filla del rei García Íñiguez de Pamplona i la reina Urraca. El fill d'este matrimoni, Galindo II Aznárez va casar en Sancha Garcés en qui va tindre a Andregoto Galíndez, esposa del rei García Sánchez I de Pamplona. El comtat d'Aragó va passar al rei García una volta que el matrimoni en Andregoto va ser anulat en 943 per raons de consanguinitat. El primer Aznar descendia d'una important família vascona de Baigorri (dellà el Pirineu), que tenia ramificacions en Jaca, Sabrarbe, Ribagorza, etc.[3]
En 850, apareix Senya Aznárez, junt en el seu gendre Mancio i fill Aznar Date (Nugue), fent una donació al Monasteri de Sant Pedro de Siresa.
La reina Tota (876-958) va dur el patronímico Aznárez, sent filla del comte Aznar Sánchez de Larraun i d'Onneca Fortúnez de Pamplona.
La primera referència autèntica i documentada de Guipúscoa es remonta a l'any 1025 quan el rei Sancho Garcés III de Pamplona confirma en el monasteri de Sant Joan de la Penya el testament otorgat per García Aznárez senior d'Ipuscua i la seua esposa Gayla, provablement guipuscoana.[4]
Un atre Aznar rellevant dels temps del rei Jaume I, a qui va seguir a la guerra, va anar Juan Sabaster Aznar en 1235 qui va lluitar valerosamente contra els àraps en el regne de Valéncia, i el rei, en recompensa a la seua valentia i als seus molts servicis, li donó unes cases en la vila de Burriana.
Un atre Aznar, de nom Galcerán, va ser molt apreciat pel rei Fernando I d'Aragó qui li va confiar importants embaixades. En 1413 va ser enviat com a embaixador a Anglaterra, prop dels ducs de Clarence i de York, i en les seues credencials es llegia lo següent: "Vos mane al fidel Galcerán Aznar, oficial de la meua casa".
Els Aznar es varen estendre per Astúries, La Rioja i el País Vasc, provant el seu valor en les Órdens de Santiago (1612), Carlos III (1810), Sant Joan de Jerusalem (1821) i Real Chancillería de Valladolit (1836).
Referències
- ↑ d’Or Riu Martínez, 1998.
- ↑ Martín Duc, 2003, p. 234.
- ↑ Múgica, 1968, p. 49.
- ↑ Peixcador Medrano, 1999, p. 118.
Bibliografia
- d'Or Riu Martínez, Bizén (1998). Diccionari d'Heràldica Aragonesa, Saragossa: Prames. OCLC 9788483210116.
- Martín Duc , Ángel J.(2003).«La realea navarresa de cunye hispà-godo i el seu ulterior metamorphosis».Annexes dones Cahiers de linguistique et de civilisation hispaniques-médiévals.15(15): 225-241.
- Múgica, José Antonio (1968). Primers llinages d'Iberia; el seu orige i mutacions, Edili. OCLC 15031910.
- Ubieto Arteta, Antonio (1986). Cartulario de Siresa, Saragossa: Texts Medievals. ISBN 84-7013-217-2.
- Peixcador Medrano, Aitor(1999).«Tenentes i tinences del Regne de Pamplona en Àlaba, Viscaya, Guipúscoa, La Rioja i Castella (1004-1076)».(29): 107-144.ISSN 1136-6834.Consultat el 30 d'abril de 2011.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aznar (apellido)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.