Anar al contingut

Avogadrita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Avogadrita

L'avogadrita és un mineral de la classe dels minerals halurs. Va ser descoberta en 1926 en el mont Vesubio prop de Nàpols (Itàlia),[1] sent nomenada aixina en honor d'Amedeo Avogadro, físic italià.

Característiques químiques

És un fluorur anhidro de potassi i bor. Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurea cesi. La seua estructura molecular és la de tetrafluoroborato del sistema cristalí ortorrómbico, que es pot transformar en isomètric si es calfa per damunt de 273 °C.[2]

Formació i jaciments

Es forma com un producte de sublimació al voltant de les fumaroles volcàniques.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: sassolita, malladrita o hieratita.


Referències

  1. ↑ Zambonini, F.(1926).«Sulla presenza, tra i prodotti dell´ attuale attivita del Vesuvio, vaig donar una varietá cesifera del fluoborato vaig donar potassio, (On the presence, among the products of Vesuvius, of a caesium-bearing variety of potassium fluoborate)».Accademia Nazionale del Lincei, Classe vaig donar Scienze Fische, Matematiche i Naturali, Rendiconti, Roma.3: 644-649.(en italià)
  2. ↑ Brunton, G.(1969).«The crystal structure of KBF4».Acta Crystallographica.B25: 2161-2162.(en anglés)