Aversió a la desigualtat
L'aversió a la desigualtat ( IA ) és la preferència per la justícia i la resistència a les desigualtats incidentales.[1] Les ciències socials que estudien l'aversió a la desigualtat inclouen la sociologia, l'economia, la psicologia, l'antropologia i l'etologia.
Formulació
[editar | editar còdic]L'investigació sobre l'aversió a la desigualtat en sers humans s'ha desenrollat principalment en l'economia, encara que també ha segut abordada des de la sociologia.
Els estudis sobre este fenomen varen començar a fins de la década de 1970. En 1978, algunes investigacions varen sugerir que les persones podien ser sensibles a desigualtats tant favorables com a desfavorables, i que certs individus intentaven compensar en excés quan experimentaven culpa o incomoditat per haver rebut una recompensa considerada inmerecida.[2]
En 1999, Fehr i Schmidt varen formular una definició influent de l'aversió a la desigualtat, entesa com a resistència front a resultats desiguals.[1] El seu model supon que els individus prenen decisions considerant no solament el seu propi resultat, sino també la desigualtat entre el seu resultat i el dels demés. En un entorn en individus {1, 2, ..., n} que reben pagaments pecuniarios xi, l'utilitat de la persona i s'expressa com:
a on α representa el malestar de la persona i davant la desigualtat desventajosa, és dir, quan uns atres reben més que ella, mentres que β representa el malestar davant la desigualtat ventajosa, quan la persona i rep més que els demés.
Castigar l'èxit injust i la teoria de jocs
[editar | editar còdic]Fehr i Schmidt varen demostrar que l'aversió a la desigualtat desventajosa es manifesta en els sers humans com la "disposició a sacrificar un guany potencial per a impedir que un atre individu reba una recompensa superior". Argumenten que esta resposta aparentment autodestructiva és essencial per a crear un entorn en el que puga prosperar la negociació bilateral. Sense rebuig a l'aversió de la desigualtat injusta, la cooperació estable seria més difícil de mantindre (per eixemple, no hi hauria més oportunitats d'èxit per als oportunistes).[3]
James H. Fowler i els seus colegues també argumenten que l'aversió a la desigualtat és essencial per a la cooperació en entorns multilaterals.[4] En particular, mostren que els subjectes en els jocs d'ingressos aleatoris (estretament relacionats en els jocs de bens públics) estan disposts a gastar els seus propis diners per a reduir els ingressos dels membres més rics del grup i aumentar els ingressos dels membres més pobres del grup, inclús quan no hi ha cooperació en joc.[5] Per lo tant, és provable que les persones que aprofiten les contribucions d'atres membres del grup siguen castigades perque guanyen més, lo que crea un incentiu descentralisat per al manteniment de la cooperació.
Vore també
[editar | editar còdic]- Altruisme
- Conducta econòmica
- Igualtat de resultats
- Teoria de l'equitat
- Reciprocitat (antropologia cultural)
- Aversió al risc
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 (1999).The Quarterly Journal of Economics.114(3)
- 817–68.doi:10.1162/003355399556151.
- ↑ Walster; Berscheid, {{{nom2}}} (1978). Equity: theory and research. ISBN 978-0-205-05929-4.
- ↑ Fehr, Ernst; Schmidt, {{{nom2}}} (2006). «The Economics of Fairness, Reciprocity and Altruism – Experimental Evidence and New Theories», Handbook of the Economics of Giving, Altruism and Reciprocity, pp. 615–691. doi:10.1016/S1574-0714(06)01008-6. ISBN 9780444506979.
- ↑ (2005).Nature.433(7021)
- E1.doi:10.1038/nature03256.
- ↑ (2007).Nature.446(7137)
- 794–796.doi:10.1038/nature05651.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aversión a la desigualdad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.