Auxología

L'auxología (del grec auxein -creiximent- i logos -ciència-) és un meta-terme que comprén l'estudi de tots els aspectes biològics del creiximent i desenroll físic.

És un camp de coneiximent multidisciplinario en el que participen les ciències de la salut (pediatria, medicina general, endocrinologia, fisiologia, epidemiologia), i, en menor mida: la nutrició, la genètica, l'antropologia, antropometría, l'ergonomia, l'història, l'història econòmica, economia , socioeconomía, sociologia, salut pública, i la psicologia, entre uns atres.

Història

En l'Antiguetat i la Renaixença, l'interés per les mides corporals era merament estètic. Els primers estudis sobre el creiximent es remonten a finals del XVII. En 1654, Johann Sigismund Elsholtz, un mege alemà, es gradua en Pàdua en una tesis titulada "Anthropometria". És la primera volta que s'utilisa esta paraula com a sinònim de "mida del home".

L'auxologia, com a terme, és molt més recent. Va ser introduït per Paul Godin (1860-1942), un mege francés, en un artícul publicat en 1919: "La méthode auxologique". Durant els anys 1930-1970 en EE. UU. i 1950-1980 en Europa, es varen desenrollar varis estudis llongitudinals de creiximent1. Gràcies a ells s'han establit gràfiques de creiximent de referència per a diferents poblacions, s'han dissenyat nous instruments antropométricos més fiables i s'han desenrollat métodos per a valorar el ritme de maduració d'un subjecte o per a establir fases en el desenroll puberal normal.

Vore també

• Creiximent humà
• Desnutrición
• Estatura
• Innat o adquirit
• Nivell de vida
• Calitat de vida