Anar al contingut

Automobilisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià



El automovilisme és el deport que es practica en automòvils. En la majoria de les modalitats, els automòvils deuen completar un recorregut en el menor temps possible, o be recórrer un circuit la major cantitat de voltes en un temps fix o fins a completar certa cantitat de regressos. Existixen atres disciplines que tenen objectius distints, per eixemple el drifting, a on els pilots deuen realisar derrapes espectaculars.

L'automovilisme és un dels espectàculs més populars del món i algunes competicions, com per eixemple la Fòrmula 1, conten en més seguidors que molts atres deports. Aixina mateix, és el que mou més diners, involucrant a un gran número d'empreses, fabricants, deportistes, ingeniers i patrocinantes. Els ingeniers desenrollen les últimes tecnologies en motors, aerodinàmica, suspensió i neumàtics per a conseguir el màxim rendiment; estos alvanços han beneficiat a l'indústria automotriz, en els neumàtics radials i el turbocompressor, aixina com atres #bestreta.

Cada categoria té el seu reglament que llimita les modificacions permeses per als motors, el chassis, la suspensió, els neumàtics, el combustible i la telemetría.

Donada l'alta velocitat que desenrollen els automòvils i l'utilisació de combustibles, l'automovilisme és un deport extremadament perillós. Encara que les mides de seguritat han progressat a lo llarc de les décades, freqüentment ocorren colisions, incendis i atres accidents que causen lesions i inclús morts a competidors i espectadors.

La Federació Internacional de l'Automòvil és l'institució que organisa l'automovilisme a nivell mundial. Els seus membres són les associacions nacionals de cada país, que rigen les competicions dins del seu territori.

Automovilisme de velocitat

[editar | editar còdic]

L'automovilisme de velocitat és la modalitat que es disputa en circuits pavimentados (en particular autódromos, pero també circuits temporals com circuits galliponters), que es disputa en un format de carrera: l'objectiu és girar un número determinat de regressos en el menor temps possible, o be girar la major cantitat de regressos possible en un temps determinat. Els principals tipos d'automòvils que s'utilisen en les carreres de velocitat són monoplazas, turismes, gran turismes, sport prototips i estoc cars.

L'automovilisme de velocitat es diferencia clarament del rali i el rali raid, que es corren en trams separats entre sí. Les derrapadas, el rallycross i l'autocross també es corren en circuits, pero en el primer cas l'objectiu de la carrera no és ser veloç sino derrapar en l'automòvil, i en els restants la superfície no és pavimentada.

Format de competició

[editar | editar còdic]

Una data d'automovilisme de velocitat es pot compondre de fins a quatre parts distintes: tanda d'entrenaments, tanda de classificació, carreres clasificatorias i carrera final.

En la tanda d'entrenaments o de pràctiques (a voltes vàries), els participants conduïxen al voltant del circuit evaluant les característiques del mateix i el comportament de l'automòvil. Per a millorar els temps de regrés, el pilot modifica els distints paràmetros d'ajust de la seua màquina (suspensió, neumàtics, frens, etc).

En la tanda de classificació o de calificació, els pilots deuen donar un número màxim de regressos, i poden pilotar en solitari o simultàneament. En certs campeonats existix una superclasificación, que obliga als pilots millor classificats a girar novament, generalment sense la presència dels seus rivals en la pista.

La carrera final és la que otorga punts per al campeonat. Els pilots largan colocats en una grilla de partida, ordenats segons els resultats de la tanda de classificació. Els pilots largan i competixen en simultàneu, intentant aplegar lo abans possible a la meta una volta complit el temps o els regressos prèviament estipulats. Per lo general, el circuit posseïx una zona de boxes a on els equips poden reparar els automòvils danyats, recarregar combustible, reemplaçar els neumàtics i, en les carreres de resistència, canviar de pilot.


En certs campeonats, previ a la carrera final es disputen mànegues o carreres clasificatorias, que solen durar menys que la carrera final i que otorguen pocs punts (o cap) per al campeonat. Per eixemple, en el Turisme Carretera, els pilots es dividixen en tres grups segons els resultats de la classificació: l'1.º, el 4.º, el 7.º... corren la primera mànega; el 2.º, el 5.º, el 8.º... corren la segona; i el 3.º, el 6.º, el 9.º... corren la tercera. La barbacoa d'eixida de la carrera final s'arma segons els llocs d'arribada dels pilots en les tres carreres clasificatorias, alternats de manera anàloga. De la mateixa manera, la grilla de partida de les 500 Milles de Daytona es forma segons els resultats de dos mànegues, l'orde de les quals d'eixida es determina a partir del resultat de la tanda de classificació.

En atres casos, no existix una única carrera final, sino dos o tres mànegues. És comú que a cada carrera li corresponga una tanda de classificació distinta. En canvi, en el Campeonat Mundial de Turismes, l'única tanda de classificació determina l'orde de partida de la primera mànega. La grilla d'eixida de la segona mànega es forma segons l'orde d'arribada de la primera mànega, en els huit primers pilots invertits. El GP2 Séries usa el mateix sistema que el Campeonat Mundial de Turismes, en la diferència de que la primera carrera és més llarga i otorga més punts que la segona.

Disciplines

[editar | editar còdic]

Les disciplines automovilístiques poden tindre diferents classificacions: per tipo d'automòvil (monoplaza, turisme, estoc, de producció, gran turisme, clàssics...), pel tipo de competició (circuit d'asfalt, de terra o de gèl, rali, camp a través) i per l'objectiu (velocitat, resistència, derrapadas). Algunes de les més destacades i ilustrativas de lo anterior, són:

Monoplazas

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Automòvil monoplaza.

Els monoplazas són vehículs dissenyats especialment per a competició. Duen alerones i neumàtics amples per a agarrar-se al sol lo més possible, i les rodes no estan per lo general cobertes. Són vehículs molt baixos, puix ronden el metro d'altura, i hi ha solament lloc per a una persona (d'ahí el nom monoplaza).

Fòrmula 1 és la categoria més popular, sobretot en Europa. Els equips, generalment divisions de fabricants (Ferrari, Mercedes, Renault i Ret Bull) utilisen presuposts de centenars de millons d'euros per a desenrollar les últimes tecnologies que els permeten guanyar centèsimes de segon en la pista.

En Estats Units les dos categories més importants a principis de la década de 2000 eren CART (després Championship Auto Racing Teams) i IndyCar Séries. Utilisen autos menys costosos de construir i mantindre que Fòrmula 1 (els equips tenen presuposts d'uns 30 millons de dólars nortamericans per any) i generalment més competitius entre sí. Mentres que Champ Car corria casi sempre en traçats galliponters i autódromo, IndyCar Séries recent va celebrar carreres fòra d'óvals en la temporada 2005. En 2008, Champ Car va ser absorbida per IndyCar.

En Japó, la categoria més important d'esta disciplina és la Super Fòrmula Japonesa. Un campeonat que en 2017 conta en 7 proves i conta en els monoplazas més ràpits en pista despuix dels Fòrmula 1.

En 2014 es va suscitar la temporada inaugural de Fòrmula I, categoria de competició de monoplazas elèctrics organisada per la Federació Internacional de l'Automòvil (FIA).[1]

Artícul principal → Rali.


Les competicions de rali es desenrollen per vies públiques tancades al trànsit rodat; els participants (pilot i copilot) deuen recórrer un camí predeterminat en el menor temps possible. Cada automòvil ix en un minut respecte del següent, per lo que no hi ha contacte visual ni físic entre ells. Generalment els automòvils són derivats dels de producció; segons la categoria es modifiquen més parts i en major mida.


El Campeonat Mundial de Rali utilisa automòvils del segment C en diferents preparacions. Els més potents i utilisats pels equips oficials són els World Rali Car usen motors d'1.6 L en turbocompressor i altament modificats. En els últims anys vàries marques competixen arduamente per la victòria: Hyundai, Toyota o Ford, entre unes atres. Entre els ralis més famosos es troben Montecarlo, Finlàndia, Suècia, Acrópolis, Còrsega (França), el RAC (Regne Unit) o el Catalunya-Costa Daurada (Espanya).

Paralelament corren els campeonats de WRC2 i WRC3, que alternen les dates del Mundial.

Acceleració

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Carreras d'acceleració (automovilisme).


Les carreres d'acceleració (drag racing en anglés) és una disciplina d'automovilisme en la que generalment es veuen envolts dos autos en una pista recta de, típicament, 1/4 de milla o 1/8 de milla (402 i 201 metros respectivament). La finalitat de tal carrera és aplegar a la meta abans que el contrari. Esta disciplina diferix de les atres en l'escassa duració de cada carrera, menys de dèu segons en els automòvils més potents.

Artícul principal → Automòvil de turisme.


Esta categoria es corre en circuits tancats d'asfalt en automòvils de turisme. Per a emparellar les prestacions i baixar costs, els automòvils tenen molts elements en comú en els seus germans de producció, en modificacions en aspectes com la seguritat, motor, frens, i suspensions.

Per tindre carrosseria més forta i a ser carreres curtes (generalment d'entre mija i una hora), els automòvils de turisme solen tindre més contacte físic que els monoplazas o els GT.

Durant els anys 2001 a 2004 es va córrer el Campeonat Europeu de Turismes (ETCC) que actualment ha donat lloc al mundial. En 2001 i 2002 el vencedor va ser Fabrizio Giovanardi en un Alfa Romeo 156, en 2003 Gabriele Tarquini va conseguir el títul de pilots i Alfa Romeo va retindre el de constructors demostrant aixina que el 156 era molt competitiu. En 2004 Tarquini va terminar segon en el campeonat en la seua Alfa cedint el títul a Andy Priaulx en un BMW 320i.

Molt més popular, sobretot en Europa Central, és el Deutsche Tourenwagen Masters («Màster Alemà de Turismes»). BMW, Audi i Mercedes-Benz corren en els seus sedanes del segment D altament modificats, en 1050 kg de pes total i motors V8 que ronden els 500 CV de potència màxima. En tracció atrassera i sense ajudes electròniques, els pilots demostren les seues habilitats per a dominar l'automòvil, tant com per a alvançar a atres rivals.

Ford i Holden (filial de General Motors) es baten en Oceania en el V8 Supercars. Els Falcon i Commodore, de 1355 kg de pes i en motors V8 5,0 de 650 cavalls, recorren Austràlia i Nova Zelanda en busca de la victòria. Cada data té un esquema distint: els 1000 km de Bathurst i els 500 km de #Adelaida són carreres de resistència; atres dates són una carrera curta i dos llargues, o dos de mija distància, per eixemple.

El Turisme Carretera és la competició de turismes més important d'Argentina. Ford, Chevrolet, Dodge, i Torino són els màxims exponents de la categoria, en pilots com els germans Oscar i Juan Gálvez, Dante Emiliozzi, Héctor Luis Gradassi, Omar Martínez, Guillermo Ortelli i Juan María Traverso.


Volkswagen és la marca predominant en Mèxic sobre els automòvils turisme, el llegendari Campeonat de Resistència (Carreras) va ser el pioner en l'introducció dels autos turisme en Mèxic, tenint carreres de 24 hores en l'Autódromo Germans Rodríguez, 6 Hores en Pachuca, 3 Hores en Tulancingo, i algunes atres en Veracruz, Querétaro. Va caure eixe Campeonat en el 1995; i va ser repres/représ en l'any 1996 per la Copa Turisme Mèxic, campeonat en el qual es troben fins ara estos vehículs (categoria GT III), que han segut desenrollats en motors Volkswagen 2.0 litros d'al voltant de 150 hp i uns 750 kg de pes, que els varen dur a desenrollar uns 240-260 km/h en promig. Competixen carrosseries de diverses marques com Audi, Volkswagen, Opel, SEAT, Renault, encara que en el mateix motor reglamentat ya abans mencionat; són carreres molt entretingudes i parelles, en les que els automòvils es mantenen en el mateix segon.

GT i sport prototips

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Gran turisme (automòvil).


Els GT són versions de competició d'automòvils deportius, com el Porsche 911 o la Ferrari 550 Maranello. Per la seua banda, els sport prototips estan dissenyats exclusivament per a competició, i no estan relacionats en automòvils de carrer. Les subcategoría permeten chassis de fibra de carbono, tubulars o solament derivats dels de série; cilindrada (segons si utilisen sobrealimentació o no), pes i tanc de combustible. S'establixen els llímits de manera que, en córrer totes les categories al mateix temps, hi haja certa equitat en els temps.

Els GT i sport prototips s'usen freqüentment en carreres de resistència, a on tripulacions de varis pilots es turnan al volant d'un mateix automòvil para recorren llargues distàncies o vàries hores en circuits tancats. Generalment són carreres de 4, 6, 12 o 24 hores, o de 500 o 1000 km.

Les 24 Hores de li Mans és la carrera de resistència més famosa, seguida per les 24 Hores de Spa, les 24 Hores de Nürburgring, les 24 Hores de Daytona, les 12 Hores de Sebring i Petit Li Mans. Vàries d'elles han format part del Campeonat Mundial de Resistència. Imitant a li Mans, es varen crear en Amèrica del Nort dos categories similars: la Grand-Am Rolex Sports Car Séries i l'American Li Mans Séries, que després es varen fusionar en l'IMSA SportsCar Championship. En Europa es disputa l'European Li Mans Séries.

Els GT i sport prototips també s'usen en carreres sprint, de menys de dos hores de duració. Açò ocorre principalment a nivell regional i nacional. El Campeonat FIA GT va ser la categoria oficial de la FIA de l'especialitat, actualment denominada Blancpain Sprint Series.

Artícul principal → Estoc car.


Anglicisme per a vehículs de competició de baixos costs. Es diferencien dels turismes, dels GT i dels sport prototips en que tenen tecnologies més «senzilles», no obstant, açò no és impediment per a que els autos desenrollen velocitats majors als 300 km/h.

En Estats Units corren casi sempre en óvals, des d'1/8 de milla (200 metros) fins a 8/3 de milla (4250 metros), tant d'asfalt com de terra. La NASCAR és l'organisació que fiscaliza les categories més importants: la Copa NASCAR, la Xfinity Séries (abans Nationwide Séries), i la Truck Séries. Esta última, a diferència de les atres dos categories de NASCAR, es realisa en camionetes pickups modificades.

El Turisme Carretera és la categoria més popular en Argentina. Es prenen com a base els Ford, Chevrolet, Dodge i Torino dels anys 1970, i competixen en circuits mixts en tot el país, incloent l'óval de Rafaela en chicanas. Originalment es competia en carreteres públiques.


En Mèxic existix el campeonat NASCAR Toyota Series, que des del 2007 conta en l'aval oficial de NASCAR (National Association for Estoc Car Auto Racing). Este espectacular serial es corre principalment en óvals, tals com la mija milla de Sant Luis Potosí, l'óval del Autódromo Germans Rodríguez, el Trióvalo Internacional de Guadalajara i el superóvalo de Pobla, aixina com en autódromos en el de Monterrey. Els "Estoc Cars" de NASCAR Toyota Series, junt en la seua categoria coestelar, els Mini Estocs - formada per autos de 4 cilindres, representen la forma més popular d'automovilisme tipo estoc en Mèxic.

Rallycross i autocross

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Rallycross.


El rallycross i el autocross són competicions realisades en circuits de menys de 2000 metros de llarc. El primer combina asfalt en terra, mentres que el autocross solament inclou gravilla. En Estats Units són molt populars les carreres en óvals de terra.

En 2014 es va crear el Campeonat Mundial de Rallycross.[2]

Rali raid

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Rali raid.


Un rali raid o rali camp a través és una competència en deserts que duren semanes; cada dia es recorren centenars de quilómetros d'un poble a un atre. Moltes voltes no hi ha camins delineados, sino que cal córrer camp a través. Els vehículs deuen soportar calor intensa, arena i vent, tenint que poder travessar obstàculs importants. La carrera més famosa d'este tipo és el Rali Dakar.

Carrera de montanya

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Carrera de montanya.


Una carrera de montanya es disputa en recorreguts curts de ports de montanya en pendents elevades. De la mateixa manera que en el rali, els pilots largan separats entre sí per varis segons, de manera que el pilot s'enfronta al rellonge i no precisa alvançar rivals. Els traçats, d'entre 1 i 10 km de llongitut, es recorren entre una i quatre voltes segons el reglament de la carrera. Quan l'arribada està a una altitut major que la largada, es parla d'una carrera de trepada, pujada o ascens. En tant, quan l'arribada està per baix de la largada, es diu que la carrera és de descens o baixada.

Artícul principal → Karting.


Un kart és un automòvil chicotet i baix de competició, en el qual es conduïx en circuits, angosts i en moltes curves tancades. El karting és la categoria en la que solen debutar els qui desigen convertir-se en pilots professionals. Per l'absència d'esmortidors i baixa distància al sol, conduir un kart genera una gran sensació de velocitat.

Artícul principal → Autoeslalon.


És una competició automovilística a on els competidors demostren la seua perícia evadint obstàculs, generalment cons. Esta disciplina normalment és d'exhibició dins de competències importants, encara que en alguns països existix com a competència per sí mateixa.[3] El eslalon també és un eixercici comú en les escoles de conducció deportiva, per a entrenar al conductor en el control del vehícul.[4]

Artícul principal → Drifting.


Els drifting són una modalitat en la qual els pilots deuen doblar els seus automòvils formant derrapes. Sorgit en Japó, dos de les categories més reconegudes d'esta modalitat són el D1 Grand Prix, la Formula Drift o el campeonat Europeu del King of Europe. L'associació principal d'esta disciplina és la World Drift, els representants mundials del qual són: Mike Procureur, president del King of Europe Séries i representant d'Europa; Alejandro Radetic, president del Top Race Drifting i representant de Sudamérica; Samer Khadra, president del SSK Racing i representant d'Orient Mig; i Michael Munar, president de XDC Xtreme Drift Circuit i representant d'Estats Units.

Competicions importants d'automovilisme

[editar | editar còdic]

Drifting

[editar | editar còdic]

Estoc Cars

[editar | editar còdic]

Monoplazas

[editar | editar còdic]

Resistència i GT

[editar | editar còdic]

Rali Raid

[editar | editar còdic]

Rallycross

[editar | editar còdic]

Turismes

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Pàgina oficial
  2. «[1]». Consultat el 11 de juny de 2018 (en és).
  3. vore-eslàlom-de-automovilisme-de-santa-lucia-reunira-a-63-equips/ El VI Eslàlom d'automovilisme de Santa Lucía reunirà a 63 equips, MasPalomasahora.com, 9 de novembre de 2007, consultat el 18 de novembre de 2007.
  4. on-celebrar-el seu-dia/escola-de-autos-de-carreres/view/ 5 llocs a on celebrar el seu dia, CNNExpansion.com, sense data, consultat el 18 de novembre de 2007.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Automobilisme en el Viccionari.


Referències

[editar | editar còdic]