Austrocactus pauxillus és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Austrocactus, dins de la família Cactaceae. És endèmica d'Argentina, concretament de les províncies de Neuquén i Mendoza.

Austrocactus pauxillus

Esta espècie és provablement el representant més chicotet del gènero, diferenciant-se fàcilment de les demés espècies per la seua porte d'escàs creiximent en estat selvat. No obstant, en cultiu pot alcançar un tamany considerablement major.[1]

Descripció

Austrocactus pauxillus és una espècie de cactus de creiximent cespitoso i erecto. La part subterrànea dels brots és casi cilíndrica, mentres que la porció aérea té forma casi globosa i alcança fins a 3 cm d'altura i entre 1,5 i 3 cm de diàmetro. L'epidermis és de color vert obscur i adquirix tonalitats verda parduzcas quan queda exposta al sol.

El brot posseïx entre 7 i 8 costelles completament dividides en tubèrculs redonejats. Sobre ells es troben areolas ovalades, llaugerament afonades, d'aproximadament 1 a 1,5 mm de llongitut i entre 1,5 i 2 mm d'esgambi. En els eixemplars jóvens estan cobertes per un escàs feltre de color crema i posteriorment queden glabras. L'espècie desenrolla fins a 3 espines centrals, erectes en les areolas jóvens i adpresas en el pas del temps. Estes espines són alguna cosa pruinosas i, en ocasions, ganchudas o curvades. Ademés, produïx entre 8 i 10 espines radials dispostes de forma pectinada. Són transparents i tenen forma d'agulla.

Les flors tenen forma infundibuliforme i alcancen aproximadament 4 cm de llongitut i diàmetro. La cavitat del ovari és obovoide i medix al voltant de 2,5 mm de llongitut per 4 mm d'esgambi. Els tépals són lanceolados, en àpiç puntagut, de color groc pastiç i, en freqüència, llaugerament rojosos cap a l'extrem. l'estil és groguenc, mentres que l'estigma posseïx 8 lòbuls de color crema a groc pàlit. El pericarpelo és vert obscur, està escassament cobert per escates i posseïx pocs pèls blancs i fins.

El frut té forma globosa i alcança entre 1 i 1,2 cm de diàmetro. El seu color és vert obscur i la superfície està coberta per escates i llana suau de color groguenc a blanc. La paret del frut és prima i, en madurar, se seca i desenrolla una dehiscencia irregular.

Les llavors varien de redonejades a ovalades, són de color negre a negre parduzco i alcancen aproximadament 2 mm de llongitut i 2,5 mm d'esgambi.[2][1]

Distribució i hàbitat

L'espècie és nativa d'Argentina i es distribuïx en la regió limítrofa entre les províncies de Neuquén i Mendoza, a l'est del volcà Domuyo.[1]


Habita principalment en biomas desérticos i xares seques, entre els 2.350 i els 2.500 m s. n. m. Creix en clavills de roques volcàniques o sobre substrats de grava i, en freqüència, compartix el seu hàbitat en chicotetes espècies del gènero Ephedra.[1][3]

Referències