Austrobaileyaceae

Erro al crear miniatura:

Austrobaileyaceae

Les austrobaileyàcees (Austrobaileyaceae) són una família d'angiosperma del orde Austrobaileyales. Consta d'un únic gènero Austrobaileya C.T. White, 1933 i una única espècie, Austrobaileya scandens C.T. White, 1933, endèmica del nort de Queensland (Austràlia).

Descripció

• Bejucos grans. Indumento absent.
• Fulles perennes, opostes a subopuestas, conduplicadas, simples, sense estípules, de pecíol curt i marge sancer, coriàcees, vert obscures lluentes. Venación principal de tipo pinnado broquidódromo, la secundària desordenada. Estomes anomocíticos en el envés. Idioblastos secretores esfèrics i cèlules taníferas obscures presents.
• Talles en nucs unilacunares, fas vasculars escampats. Ràdios multi- o uniseriados, amplis.
• Planta en flors perfectes, acícliques, actinomorfas, solitàries, pendents, axilars o terminals, bracteadas; rara volta reunides en grups de 2-3; protóginas i autoincompatibles.
• Flors grans, en (9-)19-24 tépals, els externs sepaloides, els interns petaloides, imbricados, (6-)7-11(-20) estams plans, tetraesporangiados, anteres incloses en el conectivo, teques laminares, lineares, adaxiales, dehiscentes longitudinalment, 6-16 estaminodios interns. La transició entre estos elements és contínua. Gineceo superior, (4-)6-13(-14) carpelos lliures a llaugerament estipitados, ascidiados, d'àpiços transversalment bilobulats, canal estilar present, estigmas units per una capa comuna de mucílac,(4-)6-8(-14) òvuls per carpelo, anátropos, apótropos, bitégmicos, crasinucelados, biseriados en el marge ventral.
• Frut compost de bayas estipitadas.
• Llavors lenticulares, pericalazales, en sarcotesta externa blana, prima, i esclerotesta interna dura, abundant endospermo amiláceo, ruminado i embrió chicotet, recte, dicotiledóneo.
• Polen globoso, anasulcado, ectexina tectada-perforada, rugulosa-reticulada, columelada, endexina irregularment laminada junt a l'obertura pero menys llunt d'ella.
• Números cromosòmics: n=22, 23?; 2n=44, 46.

Ecologia

Les fulles jóvens de les branques de creiximent ràpit es regiren com a ganchos per a sostindre la planta. S'ha observat polinisació per mosques (Drosophilidae), els ous de les quals s'han trobat en els estaminodios interns. Els fruts madurs cauen al sol, oloren a carabassa i se supon que els dispersen mamífers i aus. Pròpia dels boscs plujosos tropicals d'unes poques montanyes en el nort de Queensland, entre 380 i 1.100 m d'altura, a on preferix mantindre's en situacions de baixa insolaació.

Notes

L'informació referent a la presència d'estípules és contradictòria. Watson i Dallwitz (vore Referències) indiquen la presència de estípulas intrapeciolares caduques.

Bibliografia

• Endress, P.K. 1993. Austrobaileyaceae. En: Kubitzki, K., Rohwer, J.G. & Bittrich, V. (Editors). The Families and Genera of Vascular Plants. II. Flowering Plants - Dicotyledons. Springer-Verlag.
• Watson, L., and Dallwitz, M.J. 1992 onwards. The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval. Version: 29th July 2006. http://delta-intkey.com [1] archivat en Wayback Machine.