Australoheros facetus
El chanchito, chanchita, castañeta, cará o chata (Australoheros facetus) és un peix de la família dels cíclidos que habita en la conca de l'Argent. Ha segut introduït en atres zones com Chile, el sur de la península ibèrica, Estats Units i varis països del surest asiàtic.[1]
Esta espècie va ser recolectada per Charles Darwin en el departament uruguayà de Maldonado durant el seu viage en el HMS Beagle i descrita científicament per Leonard Jenyns en 1842 com Chromis facetus. Després se li ha conegut en atres denominacions com Cichlasoma facetum i Cichlaurus facetum. Totes estes ya no són vàlides, el nom actual de l'espècie és Australoheros facetus.
Chanchito és el nom comú que s'usa també per a designar a atres espècies de peixos com Congiopodus peruvianus o Amphilophus chancho. Castañeta és, aixina mateix, el nom comú de vàries espècies. El terme cará també s'usa per a denominar a atres peixos similars, com Gymnogeophagus gymnogenys.
Descripció
[editar | editar còdic]El chanchito és un perciforme relativament gran, fins a 30 cm de llarc.[2] Presenta les característiques físiques típiques dels cíclidos multicolor, cos robust, d'aspecte redonejat, comprimit lateralment i de perfil alt. Té una aleta dorsal de base molt ampla, el seu extrem posterior aixina com el de la aleta anal és més llarc en els machos. El perfil de la aleta cabal és pràcticament recte. La seua coloració és variable depenent de l'edat, alimentació i estat d'ànim, #lo que origina que en anglés siga denominat cíclido camalleó. El color de fondo varia del groc viu al verda oliva, passant per tons parduzcos clars o grisáceos; presentant bandes verticals obscures, sis en el cos, dos en la #front i dos en el coll i una en la base de la coa. Els eixemplars en época d'crío presenten patrons de color en les bandes casi negres sobre fondos de taronja lluminós. Ademés els chanchitos s'enfosquixen quan es mostren agressius.
Taxonomia
[editar | editar còdic]El chanchito forma part del gènero Australoheros, encara que la seua taxonomia és discutida, junt als seus congèneres Australoheros tembe (Casciotta, Gómez i Toresani, 1995), Australoheros scitulus (Rícan i Kullander, 2003), Australoheros kaaygua (Casciotta, Almirón i Gómez, 2006), Australoheros charrua (Rícan i Kullander, 2008), Australoheros forquilha (Rícan i Kullander, 2008), Australoheros guarani (Rícan i Kullander, 2008) i Australoheros minuani (Rícan i Kullander, 2008). El gènero s'inclou en la tribu Heroini, pertanyent a la subfamília Cichlasomatinae, composta principalment per peixos de Sudamérica i Centroamérica. Tots els membres d'esta subfamília, relatimamente uniforme, cuiden cooperativamente de la prole.
El nom científic del gènero fa referència al nom de les percas tropicals americanes heros i al lloc que ocupa en el subcontinent suramericà (en llatí australis = meridional). El nom específic és un atre terme llatí, facetus, que significa «agradable, graciós».
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És una espècie subtropical suramericana, la zona de la qual de distribució natural va des dels estats brasilers de Mate Grosso i Mines Gerais cap al sur per tota la costa atlàntica fins al sur d'Uruguai recorrent tota la conca de l'Argent. Els chanchitos habiten en #llac, estanys, rius i rieres en poca corrent o d'aigües estancades. Viuen en aigües que poden tindre una variació àmplia de temperatures (des dels 30 °C en estiu fins a casi la congelació en hivern). En la costa van més allà de les desembocadures dels rius gràcies a la seua gran tolerància a la salinitat.
Per diverses raons l'espècie s'ha estés molt llunt de la seua àrea de distribució natural des dels anys 1930. En Chile, Estats Units, Filipines, Tailàndia i Singapur va ser introduïda per ser apreciada per a la peixca deportiva. En 1940 va ser detectada la seua presència en Portugal, en orige desconegut, en el riu Mira, des d'a on es va estendre fins a aplegar a les aigües del Guadiana, en Espanya.[3] També s'ha detectat la seua presència en #llac d'Alemània, possiblement per la solta d'eixemplars d'aquaris.
Espècie invasora en Espanya
[editar | editar còdic]Pel seu potencial colonizador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, esta espècie ha segut inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, regulat pel Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en Espanya la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç.[4]
Comportament
[editar | editar còdic]Els chanchitos són omnívoros que lo mateixa s'alimenta d'algues i atres plantes aquàtiques que de cucs, larves d'insectes, moluscs, carrancs i atres peixos de tamany inferior, que conseguixen nadant activament entre la vegetació del fondo.
Els chanchitos viuen emparellats de per vida. La freza es produïx quan la temperatura de l'aigua ronda els 28-30 °C.[3] Llavors la femella posarà varis centenars d'ous en un niu que vigilarà en ajuda del macho, i despuix de l'eclosió abdós també cuidaran dels alevines.[3]
Us comercial
[editar | editar còdic]En la seua àrea de distribució natural són peixcats i consumits per ser considerada la seua carn saborosa. Ademés és una espècie apreciada en peixca deportiva. També és una espècie apreciada en acuariofilia sent la primera perca multicolor que es va importar per a ser criada en aquaris en Europa, concretament en França en 1889.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Use sostenible de peixos en la Conca de l'Argent
- Archivat el 11 de maig de 2015 archivat en Wayback Machine.. Fundació Protegir.
- ↑ J. Tola, I. Infiesta (2002), Peixos continentals de la Península Ibèrica. Ed. Jaguar. P. 183. ISBN 84-95537-25-7
- ↑ 3,0 3,1 3,2 J. Tola, I. Infiesta (2002), Peixos continentals de la Península Ibèrica. Ed. Jaguar. P. 184. ISBN 84-95537-25-7
- ↑ «Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel que es regula el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras.».
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Elvira, B. (1995): Native and exotic freshwater fishes in Spanish river basins. Freshwater Biology 33: 103-108
- Elvira, B. & A. Almodovar (2001): Freshwater fish introductions in Spain: facts and figures at the beginning of the 21st century. Journal of Fish Biology 59 (Supplement A): 323-331
- Geiter, 0., S. Homma, R. Kinzelbach (2002): Bestandsaufnahme und Bewertung von Neozoen in Deutschland 2002. Bundesministerium für Umwelt, Naturschutz und Reaktorsicherheit, Forschungsbericht 296 89 901/01 UBA-FB 000215. Im Auftrag dones Umweltbundesamtes (Umweltbundesamt Texte) 25 02 ISSN 0722-186X.
- Jenyns, L. (in Darwin 1842): The zoology of the voyage of H. M. S. Beagle, under the command of Captain Fitzroy, R. N., during the years 1832 to 1836. London: Smith, Elder, and Co. Issued in 4 parts. Fish, Voyage Beagle; i-xvi + pp. 1-172.
- Ribeiro, F., R. L. Orjuela, M. F. Magalhãés & M. J. Collars-Pereira (2007): Variability in feeding ecology of a South American cichlid: a reason for successful invasion in mediterranean-type rivers? Ecology of Freshwater Fish Volume 16 Issue 4, Pages 559 - 569.
- Rícan, O. & S. O. Kullander (2006): Character- and tree-based delimination of species in the "Cichlsaoma" facetum group (Teleostei, Cichlidae) with the description of a new genus. J. Zool. Syst. Evol. research 44: 136-152.
- Rícan, O. & S. O. Kullander (2008): The Australoheros (Teleostei: Cichlidae) species of the Uruguai and Paraná River drainages. Zootaxa, Magnolia Press ISSN 1175-5334 (online edition): 1 - 52.
- Ribeiro, F., M. L. Chaves, T. A. Marques & L. Moreiradacosta (2007): First record of Ameiurus melas (Siluriformes, Ictaluridae) in the Alqueva reservoir, Guadiana basin (Portugal). Cybium, 30(3): 283-284.
- Stawikowski, R. & O. Werner (1998): Die Buntbarsche Amerikas, Bd. 1. Verlag Eugen Ulmer, Stuttgart, ISBN 3-8001-7270-4.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Australoheros facetus.- Este artícul conté una traducció derivada de «Australoheros facetus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.