Aument ebulloscópico

El aument o ascens ebulloscópico és l'aument del punt d'ebullició que experimenta un dissolvent pur, en formar una dissolució en un solut determinat en un solvent. L'aigua en sal, hervir a major temperatura que l'aigua sense sal, per eixemple. La magnitut de l'ascens ebulloscopio, $\Delta {𝑇}_b$, s'obté en calcular la diferència entre la temperatura d'ebullició de la dissolució i del dissolvent pur, ${𝑇}_b$ i ${𝑇}_b^{*}$, respectivament:

$\Delta {𝑇}_b:=T_b-T_b^{*}$

Açò succeïx degut a que entre més partícules de soluts hi haja en la dissolució, el punt d'ebullició aumentarà i el punt de fusió disminuirà. Esta variació es relaciona en l'Entalpia de vaporisació per mig de l'equació,

$\Delta T_b=\frac{R{T_b^{*}}^2}{\Delta H_{\text{vap}}}$

Empíricament, es definix una equació en térmens de la molalidad del solut,

$\Delta T_b=i\cdot K_b\cdot x$

• $i$ és el factor de van't Hoff (vore Jacobus Henricus van't Hoff), té en conte la formació de ions en la solució, indica el número de partícules formades per cada partícula de solut que passa a la solució.
• $K_b$, constant d'aument ebulloscópico, característica de cada substància.
• $x$, molalidad en mol/kg.

Si es vol ser més estricte en esta expressió, es definix en térmens de l'activitat o més precisament, a l'activitat del solut, $a=\gamma x$,

$\Delta T_b=i\cdot K_b\cdot a$.

El factor de van't Hoff per a diferents dissolvents i soluts és:

• $i=1$, per a sucre en aigua.
• $i=2$, para NaCl en aigua (un ion clorur i un ion sodi).
• $i=3$, per a CaCl₂ en aigua (dos ions clorur i un ion calcio).
• $i=2$, para HCl en aigua (es disocia completament).
• $i=1$, per a HCl en benceno. (no es disocia en benceno)