Molalidad

En química, la molalidad correspon a la mida de la cantitat de solut en una solució en relació en una massa donada de dissolvent. Açò contrasta en la definició de molaridad, que es basa en un volum donat de solució.

Una unitat comunament utilisada per a la molalidad són els moles de solut per quilogram de dissolvent; és dir, moles per quilogram (mol/kg). Una solució de concentració 1 mol/kg a sovint s'escriu com 1 molal (o 1 m). L'unitat mol/kg requerix que la massa molar s'expresse en kg/mol, en lloc dels habituals g/mol o kg/kmol.

Definició

La molalidad (m), d'una solució es definix com la cantitat de substància (en moles) de solut, n_, dividida per la massa (en kg) del dissolvent, m:

$m=\frac{n_{\mathrm{s}\mathrm{o}\mathrm{l}\mathrm{u}\mathrm{t}\mathrm{o}}}{m_{\mathrm{s}\mathrm{o}\mathrm{l}\mathrm{v}\mathrm{e}\mathrm{n}\mathrm{t}\mathrm{e}}}$.

En el cas de solucions en més d'un dissolvent, la molalidad pot definir-se considerant a la mescla de dissolvents com un únic dissolvent mixt. En lloc de moles de solut per quilogram de dissolvent, com en el cas binario, les unitats es definixen com moles de solut per quilogram de dissolvent mixt.

Orige

El terme molalidad es forma per analogia en la molaridad, que és la concentració molar d'una solució. El primer us conegut de la propietat intensiva molalidad i de la seua unitat adjectival, l'ara obsolet molal, sembla haver segut publicat per GN Lewis i M. Randall en la publicació de 1923 de Termodinàmica i les Energies Lliures de les Substàncies Químiques. Encara que abdós térmens poden confondre's entre sí, la molalidad i la molaridad d'una solució acuosa diluïda són pràcticament iguals, ya que un quilogram d'aigua (dissolvent) ocupa el volum d'1 litro a temperatura ambiente i una chicoteta cantitat de solut té un baix efecte en el volum.