Aulus Cornelius Celsus
Celso (en griego: Κέλσος, romanizado: Kelsos) va ser un filòsof grec que va viure en el II. La seua figura transcendió històricament degut a que va escriure una série de texts contra el cristianisme, escrits i teories que varen ser contestats pel filòsof Orígens. La seua obra més coneguda, el Discurs verdader (Λόγος 'ΑληΘής), va ser criticada per est en la seua obra Contra Celso, escrita entre 70 i 80 anys més vesprada i gràcies a la qual es conserva part de l'obra de Celso. Es creu que, donada la creixent propagació del cristianisme —ya denunciada per Plinio el Jove—, Celso va dirigir els seus escrits contra esta religió i en especial per a contrarrestar les conversió entre pagàs. També va criticar les conversió de pagans al judaisme.[1]
Obra
[editar | editar còdic]De no ser certa la seua identificació en el filòsof epicúreo homònim amic de Luciano de Samosata, es conserva només la seua obra Doctrina verdadera (segons atres traductors, Discurs sobre la veritat). En ella es burla de Jesucristo, dient que hauria segut fill d'una judeua amancebada en un soldat romà de nom Pantero, que hauria practicat la màgia que va deprendre en Egipte i que per això es va guanyar uns quants discípuls d'entre la plebe més miserable i digna de compassió. No obstant, per a Celso l'argument més fort en contra de Crist és la seua humillante mort en la creu, absolutament indigna d'una divinitat. Compara després els relats de la resurrecció en els que circulaven d'atres personages de la cultura grega:
La seua prosa, si ben incendiària, busca activar els mecanismes de la raó en una part del moviment cristià que ell considerava capaç d'entendre el seu mensage, a pesar de que considerava a la majoria dels fidels de la nova religió com a gent inculta:
De la crítica al fundador del cristianisme, passa als seus seguidors i doctrinas. Segons Celso els cristians haurien favorit una sòrt d'Estat dins de l'Estat: no participen en els cults ni festes, neguen les tradicions dels antepassats. Ademés serien gent de la pijor calaña: ignorants, pobres, supersticiosos, venuts, etc. No obstant, donada la situació del imperi, els invita a participar d'una aliança política que permeta un nou enriquiment de l'imperi. És revelador i invita a reflexionar el seu text:
És crític en les proves que oferixen els seus contemporàneus cristians a favor de la divinitat de Jesús, en recordar-els que molt de lo que se li atribuïa ya era comuna en atres figures mítiques de l'época:
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Sand, Shlomo (2010). Comment li peuple juif fut vaig inventar (en fr), Pariu: Flammarion, p. 324. ISBN 978-2-08-122882-5.
- Celso, Discurs verdader contra els cristians, Aliança Ed., Madrit, 1989. Traducció, introducció i notes de Serafín Bodelón. ISBN 84-206-0324-4.
- Orígens, Contra Celso. Ed. Biblioteca d'Autors Cristians. Madrit, 2001. Introducció i notes de Daniel Ruiz Bo. ISBN 84-7914-240-5.
- Enciclopèdia cattolica (versió italiana), any de publicació: 1949.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Celso: El discurs verdader contra els cristians.
- «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 24 de juny de 2013. Consultat el 24 d'agost de 2012.
- doc El discurs verdader contra els cristians, en el lloc Federació Atea.
- Samuel Fernández: El "Discurs verídico" de Celso contra els cristians. Crítiques d'un pagà del sigle II a la credibilitat del cristianisme.
- Text de l'artícul de la revista Teologia i vida en el lloc chilé de la biblioteca científica SciELO.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Celso» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.