Aula Magna (Universitat Central de Veneçuela)

El Aula Magna de l'Universitat Central de Veneçola es troba dins de la Ciutat Universitària de Caracas (la qual va ser declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat el 30 de novembre de 2000 pel Comité de Patrimoni Mundial de la UNESCO) i és l'auditori més important d'esta casa d'estudi degut a que és l'auditori de major aforament de la Ciutat Universitària en una capacitat aproximada de 2700 persones, sent ademés l'edifici principal del proyecte de Síntesis de les Arts portat a terme per l'arquitecte Carlos Raúl Villanueva. En ella s'han portat a terme events acadèmics, artístics i polítics; alguns d'ells de gran importància per al país i que han segut referència històrica de l'ocórrer nacional.

Aula Magna (Universitat Central de Veneçola)

La responsabilitat de la construcció de l'Aula Magna va ser concedida per la companyia “Christiani & Neilsen” i el contracte per a la seua eixecució es va celebrar el 28 de novembre de 1952, el qual establia la culminació dels treballs estructurals per al 31 de març de 1953, és dir, devia concloure's l'obra en sol 4 mesos. Efectivament l'obra va ser culminada en març del 53, tal i com ho havia exigit el general Marcos Pérez Jiménez. La sala va ser batejada i estrenada el 3 de decembre de 1953 (en un chicotet acte eclesiàstic i protocolari), pero va quedar inaugurada oficialment el 2 de març de 1954 en l'obertura de la X Conferència Iberoamericana de Caps d'Estat i Govern.

L'edifici

Acústica

Les Núvols de Calder dins de l'aula Magna de l'Universitat Central de Veneçola

Este recint universitari va ser catalogat en la década dels huitanta com una de les cinc sales en millor acústica del món, propietat que encara conserva gràcies a un sistema que combina la tecnologia i l'art: les Núvols Flotants de l'ingenier i artiste nortamericà Alexander Calder. Dites estructures varen ser instalades en el sostre baix la supervisió de la firma nortamericana Bolt, Beranek i Newman, mentres una orquesta tocava en l'escenari per a calibrar l'acústica de forma exacta.

Al cap del proyecte estava Carlos Raúl Villanueva qui va conseguir una gran síntesis entre requeriments acústics i visuals, incorporant els núvols flotants de Calder. És important destacar açò.

En tota la Ciutat Universitària de Caracas Villanueva va incorporar freqüentment elements artístics. A voltes com a acabaments de frontera. En atres casos va incorporar escultures exentes i murals que dinamisen i organisen l'espai arquitectònic.

La síntesis de les arts aplega a la seua va desenrollar culminant en l'Aula Magna i en la Plaça Coberta.

L'estructura estos panels o núvols és una armassó d'acer recobert per una fusta contra enchapada d'1/2 polzada de gruixa, el més gran té un àrea de 80 m² i un pes de 2,5 tonellades aproximadament. En total són 31 panels, 22 en el sostre, 5 en la paret lateral dreta i 4 en la paret lateral esquerra. Dits panels havien segut construïts en els voltants de Terra de Ningú, espai adjacent a l'edifici, sent llavors introduïts a la sala per la part posterior de l'escenari la qual no estava terminada. Una volta dins, uns cables metàlics de 3/8 elevaven i sostenien els panels fins al sostre de la sala donant-los l'inclinament i l'altura necessària d'acort al disseny i a lo estudiat. El sostre real de la sala es troba 3 metros per damunt del que es percep des d'avall (que és d'algeps), açò obedix bàsicament a facilitar l'apany i canvi dels sistemes d'allumenament i els mecanismes de sostingues i moviments dels “núvols”.

cal destacar que els Núvols Flotants no són l'únic element que ajuda a proporcionar-li la seua característica calitat de sò a l'Aula Magna. Dins de l'auditori la majoria dels elements i materials estan dissenyats en pro de l'acústica i la perdurabilidad. Un dels eixemples més interessant de lo anterior és el de les butaques que estan forrades per llana d'ovelles chilenes, teixida en Anglaterra en un coser solcat, sistema mecànic retraíble i en foradat posterior, sent un disseny que els dona la qualitat de contrarrestar les variacions de sò generades per l'absència de públic en la sala. Un atre element destacable és que totes les portes de la sala són acústiques i dobles (internes i externes). En Pati les portes internes són de metal foradat i reblixes d'un aïllant, mentres que les externes són de fusta, creant entre abdós una espècie de buit que evita l'eixida del sò, i ingrés de soroll de l'exterior. En el Balcó és exactament igual en la diferència que abdós portes –internes i externes- són de fusta.

Inclús l'estora original que recobria els passadiços de la sala estava dissenyada especialment en pro de l'acústica i perdurabilidad davant qualsevol condició llògica, no obstant despuix d'anys de desgast constant no va poder ser reemplaçada per una d'iguals qualitats.

Allumenament, Sò i Aspectes Tècnics

Detalle de les llums dins de l'aula Magna de l'Universitat Central de Veneçola

El sistema d'allumenament és molt variat, conta en 2 sistemes de llums superiors o principals (incandescents i fluorescents), focs laterals de reforç i llànties d'emergència. Ademés posseïx sistemes d'allumenament alterns, bombillos sobre les núvols que allumenen el sostre resaltant el color dels panels i conta en una série d'instruments per a la realisació d'events en efectes d'allumenament: seguidors, reflectores, focs, proyectores, etc. Lo més interessant de l'allumenament de l'Aula Magna és que la consola principal va ser creada en Anglaterra, per un músic que va adaptar el sistema d'allumenament al teclat d'un orgue. En realisar diferents combinacions en les tecles de dit orgue es conseguix crear tot un espectàcul de llums. D'este tipo de sistema solament existixen dos en el món, sent el de l'Aula Magna l'únic que encara funciona; l'atre del seu tipo es troba exhibit en un museu de Londres.

El sistema principal de video, gravació i reproducció va ser donado en 1991 per la República de Japó i la companyia Sony. La consola central de sò va ser comprada en 1997 i és de marca anglesa Arena.

En els seus orígens la sala contava en un sistema d'interpretació simultànea per a events i conferències especials, el qual estava disponible en diversos idiomes i accessible a qualsevol persona des de la seua butaca en tan sol conectar uns audífons a la part frontal dels apoyabrazos. En l'actualitat este sistema està descontinuado i d'ell solament queden els rastres: uns carrils metàlics baix de les butaques i uns cubículos en us distint a l'original.

Estructura i Decoració

Passadiços de l'Aula Magna de l'Universitat Central de Veneçola

L'estil arquitectònic de l'Aula Magna està inspirat en el clàssic teatre Greco- Romà, en planta de ¼ de círcul i sostre en forma de palmito. També inclou elements innovadors per a l'época com el Balcó suspés, un fos per a orquesta, prosceni ampli i obert, entre atres coses.

L'àrea de pati conta en 7 entrades principals, junt en dos eixides d'emergència posteriors, aixina com en 1722 assents dividits en 6 blocs. Respecte al pis superior, es troba dividit en 3 balcons distribuïts de la següent manera: Balcó Lateral Esquerre 391 butaques, Balcó Lateral Dret 390 butaques i Balcó Central 193 (de les que 13 corresponen a la Naya d'Honor i estan restringides al públic).

Llamentablement, si es pren en consideració el pla original, l'Aula Magna mai va ser conclosa. Este fet és notable en alguns eixemples com lo són les portes que es troben suspeses als costats de l'escenari, que s'elevarien per uns gats hidràulics. Aixina mateix, l'espai que hui és la Galeria d'Art estava destinat a ser un lobby i contindre els banys principals per al públic de la sala.

En les adyacencias de l'edifici de l'Aula Magna es poden apreciar numeroses obres d'art. En la plaça coberta que l'antecedix es troba ubicada l'escultura Pastor de Núvols, de Jean Arp. Ademés està rodejada per murals de Mateo Manaure, Victor Vasarely i Pascual Navarro, i diverses escultures.

Visitants ilustres

• Igor Stravinsky va visitar Veneçola en 1953 i 1962, en dos gires de concerts, per a dirigir l'Orquesta Simfònica de Veneçola.

• En 1959 es va realisar l'alocució de Fidel Castro en la seua primera visita a Veneçola.

• En 1984 Zhandra Rodríguez va realisar una série de presentacions populars al front del Ballet Nou Món de Caracas.

• Mstislav Rostropóvich, afamado director i chelista, va interpretar en 1989 el Concert en Do Major d'Haydn, acompanyat per l'Orquesta Simfònica de Veneçola.

• En 1988 l'arpista clàssic espanyol Nicanor Zabaleta va oferir la seua única presentació en Veneçola, acompanyat per l'Orquesta Simfònica Municipal de Caracas baix la batuta de Carlos Riazuelo.

• En 1987 el mim Marcel Marceau va presentar el seu espectàcul teatral i poètic.

• l'Orquesta Simfònica de Moscou va oferir en 1988 un concert dirigit per Verónica Dudarova, en la pianista Tatiana Fedkina actuant com solista.

• Atres destacades personalitats que s'han presentat en el Aula Magna són: Montserrat Caballé, Leonid Kogan, Henryk Szeryng, Jean-Pierre Rampal, Uto Ughi, els Chiquets Cantores de Viena, Pablo Neruda, Antonia Sant Joan, Judith Jaimes, el sextet de jazz de Paul Winter, les agrupacions musicals Madredeus, Quintet Contrapunt, Serenata Guayanesa i Aixarop de Pal, i els cantants populars Fito Páez, Luis Alberto Spinetta, Charly García, Gerry Weil, Els Luthiers, Facundo Cabral. Adrian Belew, Zucchero, Bernard Lavilliers, Alberto Cortez, Soledad Bravo, Yordano, Ilan Chester, Chiqueta Pastori, Jorge Drexler, Alí Primera, Louis Armstrong i Chenoa.