Atarazanas del Grao
Les atarazanas del Grao de Valéncia (Espanya), també conegudes en valencià com Drassanes del Grau, són unes edificacions industrials construïdes en el XIV en estil gòtic valencià, situades en la plaça Juan Antonio Benlliure.
L'aument d'activitat del port va fer vore la necessitat de dispondre d'uns llocs aptes per a la construcció i reparació de naus, al mateix temps que per a depòsit d'aparejos i mercaderias. En vista d'això i de l'utilisació inadequada, per a alguns d'estos fins, de cases o locals de particulars, el Consell de la ciutat va acordar en 27 d'agost de 1338 que, de lo recaptat en contribució es construïra un edifici en la finalitat de servir de guarderia de rems i demés aparejos de les naus.
Estes varen ser les primeres Atarazanas del Grao, ignorant-se el seu tamany i disposició en planta i alçat. Les Atarazanas varen poder adquirir la seua actual disposició en planta i alçat per l'acort, sobre les seues obres de reparació i aplicació, adoptat pels jurats de Valéncia del 12 d'agost de 1500.
Les Atarazanas, per la seua funció i el conegut retire de la mar per la costa valenciana i el aterramiento de la plaja, estarien a curta distància d'ell, havent citacions en l'Archiu Regional sobre edificis propencs i encara immediats a elles, en 1784 i 1790, i confirmant-ho els gravats de dita época.
Consten de cinc naus paraleles, de planta rectangular, d'uns 10 per 48 m. El seu tipo arquitectònic respon plenament al model d'edificació -en el seu orige civil- de naus cobertes per armadura lignaria a doble alvertent baix teixixca àrap, sostinguda per voltons i entrevigas sobre arcs fajones o perpiaños diafragmàtics, o arcs diafragmes, de dèu metros de llum aproximadament i arcs-murs que constituïxen una grossa paret, ací de rajola, perforada pel va d'una amplísima ogiva.
Cada nau té huit trams, compresos entre nou arcs diafragmes, lo que fa un total de quaranta espais o trams. L'edifici ha sofrit profundes alteracions en algunes naus, i especialment en les fronteras. Entre nau i nau s'òbrin huit arcs, també ojivales, casi equiláteros, de paregut perfil i igual material als diafragmàtics, que comunicarien cada tram en el seu veí, estant hui cegats, llevat dos que comuniquen les naus primera, segona i tercera.
La part atrassera, és la millor conservada, per no haver tingut ni tindre portes d'accés, ni afectar-li les reformes de la frontera. En ella destaca la rajola gran en molt tendel, com en totes les parts de l'edifici, formant arcs apuntats de roll que reforcen este mur posterior.
Les atarazanas varen deure ser construïdes en distints moments, pero les gàrgoles gòtiques no permeten supondre obra molt posterior als seus orígens. Es varen utilisar i no solament per al comerç, també per a armar bucs -i galeras- en defensa contra els pirates berberiscos "moros de Berbería". Despuix de la guerra de successió espanyola, agents de Felipe V es varen expropiar l'edifici, passant més vesprada a almagasén, de la sal i atres coses, fins que en 1802 varen ser adjudicades, en pago de deutes de contribució del municipi, a la Real Facenda, i l'Estat, en setembre de 1849, va vendre els cinc cossos a particulars.
Referències
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Atarazanas del Grao.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Atarazanas del Grao» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.