Artemisa de Gabios

Artemisa de Gabios

La Artemisa de Gabios és l'escultura d'una dòna coberta en un quitón drapeado, que representa provablement a la deesa Artemisa i que s'atribuïx tradicionalment al escultor Praxíteles. Trobada en l'antiga localitat de Gabios, va formar part de la colecció de la família Borghese. Actualment es conserva en el museu del Louvre en el número d'inventari Ma 529.

Història

L'estàtua va ser descoberta en 1792 per Gavin Hamilton en la propietat del príncip Borghese en Gabios, prop de Roma, i immediatament es va incorporar a les seues coleccions. En 1807, el príncip es va vore obligat a vendre-la a Napoleón a causa de les seues dificultats financeres, i l'escultura va ser exposta en el museu del Louvre des de 1820. L'Artemisa de Gabios es va fer molt popular en el XIX. En l'Ateneu de Londres es va instalar una reproducció en escayola, en el Cour Carrée del Palau del Louvre es va emplaçar un model en marbre junt a atres còpies de l'antiguetat, i una atra rèplica en fundició es va ubicar en una font de la vila de Grancey-li-Château-Neuvelle, en el departament de Côte-d'Or. Aixina mateix, es varen comercialisar diverses còpies destinades als admiradors de l'original, realisades a menor escala en fanc cuit o porcelana.

Descripció

Detall del rostre de l'Artemisa de Gabios

L'escultura representa a una dòna jove situada de peu, que vares vore un robage drapeado i està esculpida tamany real. Tot el pes del seu cos descansa sobre la cama dreta, subjectada per un tronc d'arbre, mentres que la cama esquerra permaneix lliure. El peu esquerre està tirat cap a arrere i el taló s'eleva llaugerament, en la punta del peu girada cap a l'exterior.

La deïtat representada s'identifica habitualment en Artemisa, la deesa casta de la caça i de la naturalea salvage, basant-se únicament en la seua vestimenta, encara que una atra hipòtesis minoritària considera l'estàtua com una representació d'Ifigenia. En efecte, la jove vares vore un quitón curt en àmplies mànegues, típic de la deesa caçadora. El corfoll està nugat en dos cinturons: un de visible al nivell de la cintura i l'atre, amagat, permet doblar una part del robage i per tant acurtar el quitón i descobrir els genolls. Artemisa fa el gest d'abotonar-se el mant: la mà dreta sosté una fíbula i arreplega un faldón de la roba sobre el seu muscle dret, mentres que la mà esquerra alça l'atre faldón a l'altura del pit. El moviment fa esgolar el coll del quitón, mostrant el muscle esquerre nuet.

El cap està llaugerament girada cap a la dreta, encara que la deesa en realitat no observa lo que està fent sino que mira al buit, un gest habitual en les estàtues del segon classicisme. Els cabells ondulats estan arreplegats en la part posterior del cap en una cinta nugada en la part alta de la nuca. Els seus extrems estan units formant una espècie de castanya subjectada per una segona cinta invisible.

Vore també

• Diana de Versalles
• Afrodita de Cnido

Bibliografia

• Ajootian, Aileen (1998). Personal Styles in Greek Sculpture. Praxiteles, 1ª edició 1996 edició (en en), Cambridge University Press, pp. 124-126. ISBN 0-521-65738-5.

• (1988) Taste and the Antique. The Lure of Classical Sculpture, 1500–1900 (en fr), París: Hachette, pp. 218-219. ISBN 2-01-011642-9.
• (2007).«Praxitèle après Praxitèle».Catàlec de l'exposició en el museu del Louvre.éditions du Louvre & Somogy.(73)

312-314.

• Ridgway, Brunilde Sismondo (1997). Fourth-Century Styles in Greek Sculpture (en en), Madison: University of Wisconsin Press, p. 329. ISBN 0-299-15470-X.
• (1999) La Sculpture grecque (en fr), Picard, p. 262. ISBN 2-7084-0506-3.