Athenaeum Club

Athenaeum Club

El Athenaeum Club, generalment conegut com el Athenaeum (l'Ateneu), és un club de cavallers de Londres. Està situat en el n.º 107 de Pall Mall, en el cantó de Waterloo Plau.

És famós per la seua gran biblioteca i pels bajorrelieves que decoren l'exterior de l'edifici. Durant molt temps va ser vist com un club de sacerdots anglicans i entre els seus membres hi havia bisbes, ministres i nobles.

Les instalacions inclouen un menjador, una sala de fumadors i suites. Una peculiaritat del rellonge del club, que penja sobre les escales, és que té dos números sèt i no té número huit.

Història

Hall del Athenaeum en un gravat de 1845

John Wilson Croker, Thomas Lawrence i alguns amics varen fundar el club en 1824 per a persones en talent en el camp de la ciència, la lliteratura o les arts aixina com per als mecenes d'estos. Lawrence va dissenyar el blasón del club: el cap d'Atenea dins d'un círcul rodejat per la llegenda ATHENÆUM CLUB•PALL MALL.

La sèu va ser dissenyada en estil neoclàssic per Decimus Burton. L'entrada principal i la frontera de la casa que dona a Waterloo Plau tenen un pòrtic dòric en columnes. En el piano nobile, la planta principal que està sobre la planta baixa, té una barana contínua en un destacable pero costós friso, còpia del Partenón damunt. Una estàtua de Pala Atenea d'Edward Hodges Baily es troba damunt del portal. El disseny original solament contemplava dos plantes, la tercera es va afegir posteriorment. Croker va dirigir les obres originals resistint la pressió d'alguns membres.

Durant molts anys el Athenaeum va ser vist com a màxim representant dels clubs de Londres per al públic intelectual. La major part dels seus membres eren hòmens que havien heretat riquees i estatus, pero, despuix de la Rule II, el club també va admetre a hòmens "de distinguida eminència en Ciència, lliteratura, o arts". L'admissió de hòmens que havien conseguit guanyar posició social gràcies a l'influència intelectual més que per diners o títuls va donar al club una diversitat inusual.

El número de membres del Athenaeum estava llimitat a cent i la llista d'espera era sempre llarga. El cost de l'edifici va dur al club a tindre un dèficit de 20 000 lliures i en 1832 es varen acceptar 200 nous membres per a restaurar les finances.

Cap a 1838, el club estava passant de nou per dificultats econòmiques per les obres realisades per a solucionar els problemes derivats de l'allumenament a gas (va ser un dels primers edificis en ser allumenat d'esta manera). Per a aliviar la situació, es varen admetre cent xixanta nous membres i atres quaranta varen ser alvançats en la llista d'espera. Entre estos "quaranta lladres", com se'ls coneixia, estaven Charles Dickens i Charles Darwin. En 1886 el club va ser allumenat en electricitat, alguna cosa relativament modern per als edificis de Londres.

En 2002 va decidir admetre dònes.