Armalcolita
La armalcolita és un mineral de la classe dels minerals òxits. Va ser descoberta en 1969 en el Mar de la Tranquilitat, de la Lluna,[1] i va ser nomenada aixina en honor dels tres astronautes del Apolo 11 com un acrònim de: ARMstrong + ALdrin + COLlins. La seua clau és IMA1970-006.
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un òxit múltiple de titani, ferro i magnesi. Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurea alumini. Forma una série de solució sòlida en la pseudobrookita (((Fe3+)2Tu)O5), en la que la substitució gradual dels metals per Fe3+ va donant els distints minerals de la série.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]En les mostres llunars en que va ser descoberta eren roques de basalts rics en titani, formats a baixa pressió i alta temperatura. En el nostre planeta s'ha trobat en roques sálicas, en roques ultramáficas, en cràters d'impacte, en inclusions en condritas carbonáceas, i rarament en roques pegmatitas de tipo granit.
En un aflorament de roques lamproítas[2] de la Aljorra (Múrcia) s'ha trobat un mineral de composició intermija entre la armalcolita i la pseudobrookita, encara que sol predominar el segon terme.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: ilmenita, òxits de ferro-titani, ferro, grafit, flogopita, analcima, diópsido o rútil.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Armalcolita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.