Pseudobrookita
La pseudobrookita és un mineral de la classe dels minerals òxits. Va ser descoberta en 1878 en una mina en Simeria, en el districte d'Hunedoara (Romania), sent nomenada aixina del grec pseudos -fals- i de brookita, en alusió a la semblança en este mineral.[1]
Característiques químiques
[editar | editar còdic]Forma una série de solució sòlida en l'armalcolita ((Mg,Fe2+,Al)(Tu4+,Fe3+)2O5), en la que la substitució gradual del ferro per magnesi i/o alumini va donant els distints minerals de la série.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]És un mineral que es forma per processos pneumatolíticos en roques magmáticas andesita, basalt o riolita enriquides en titani, aixina com per reaccions post-volcàniques en xenolitos inclosos en dites roques.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: hematita, magnetita, bixbyíta, ilmenita, enstatita-ferrosilita, tridimita, cuarzo, sanidina, topacio, espesartina, berilo, mica, cassiterita o apatito.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Koch, A., 1878. "XXII. Neue Minerale aus dem Andesit dones Aranyer Berges in Siebenbürgen", Tschermaks Mineralogische und Petrographische Mitteilungen 1, Neue Folge, 331-361.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pseudobrookita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.