Araucarioxylon arizonicum

Archiu:ArizonaPetrifiedWood.jpg

Araucarioxylon arizonicum

Araucarioxylon arizonicum és una espècie de conífera descrita a partir dels seus restants fòssilés en la Chinle Formation d'Arizona i Nou Mèxic, Estats Units. Datats en el periodo Triásico tardà (208 a 230 millons d'anys) els grans troncs fosilizados d'esta espècie, que podia alcançar els 60 metros d'altura i un màxim de 3 metros de diàmetro, són àmpliament coneguts per la seua presència en el Parc nacional del Bosc Petrificado. L'espècie presenta un creiximent monopodial en ramificacions laterals insertades entre 30° i 40° i una raïl principal de gran gruixa. Es desconeix la morfologia de les seues estructures reproductives i fulls. A pesar de posseir un gran registre fòssil i de ser coneguda des de finals de el XIX la posició taxonómica d'esta espècie, i inclús la validea del seu gènero ha segut qüestionada despuix d'investigacions recents.

Descripció

Araucarioxylon arizonicum va ser descrita com a espècie en 1888 a partir de tres fragments de fuste que es conservaven en l'U.S. National Museum procedents de Fort Wingate a on es troben en freqüència. Les seccions de tronc de A. arizonicum pel procés de fossilisació apareixen en ocasions vivament coloreadas o en inclusions de cristal.

Segons la descripció original en les seccions de tronc poden observar-se uns anells de creiximent molt tènues en etapes de creiximent actiu diferenciades d'atres de repòs per mig de capes de fins a quatre cèlulas de gruixa molt comprimides i obscures. El sistema conductor s'observava format per traqueidas de parets primes i poros cirulares uniseriados o multiseriados molt característics. En la zona medular de les seccions de talle es varen observar cèlules curtes tènuement engrossades i s'advertix l'absència de canals resiníferos similars a araucarias actuals.

Encara que totes les porcions de tronc conservades apareixen seccionades i cap conserva el seu tram final pel procés de transport fluvial que varen sofrir post mortem les proporcions que varen tindre estos vegetals en vida han pogut ser calculades en uns 60 metros per mig del método de Niklas, extrapolando la gruixa de les espècies conegudes i utilisant els 1 a 3 metros dels fustes de A. arizonicum de major tamany.

Les ramificacions laterals observades en els espècimen millor conservats indiquen un creiximent monopodial en ànguls d'emergència d'entre 30° i 40° respecte a l'eix principal i un diàmetro en la base de 20 centímetros en el millor dels casos. S'advertix que no s'observa el creiximent de les branques laterals en verticilos com presenten les actuals araucarias i que s'ha utilisat en diverses reconstrucció basades en elles. El sistema radicular que s'ha associat a esta espècie, encara que mai s'ha identificat in situ, sembla haver estat format per una raïl principal de 50 centímetros i al voltant de 6 raïls secundàries. No s'han trobat estructures reproductores ni fulls en cap dels fòssils de l'espècie.

Taxonomia

Archiu:PetrifiedWood.jpg

Araucarioxylon arizonicum petrificado.

La validea del gènero Araucarioxylon ha segut qüestionada degut a que el terme va ser utilisat com morfotipo para tots els troncs fosilizados coneguts en la regió d'orige d'estos restants. De fet els tres espècimen utilisats originalment per a la descripció de A. arizonicum mostraven característiques morfològiques tan diferents entre sí que moderns estudis han determinat que corresponien a tres espècies diferents, reclasificadas tentativamente com Pullisilvaxylon arizonicum, Pullisilvaxylon daughertii i Chinleoxylon knowltonii. La varietat d'espècies d'gimnosperma presents en els boscs del Triásico és encara desconeguda i molts dels restants assignats a Araucarioxylon poden correspondre, ademés d'a les tres espècies nomenades, a Silicisilvaxylon imprimicrystallus, Crystalloxylon imprimicrystallus, Arboramosa semicircumtrachea, Protocupressinoxylon arizonica o Ginkgoxylpropinquus hewardii quedant el gènero Araucarioxylon en dubte.