Pullisilvaxylon

Pullisilvaxylon és un gènero de gimnosperma descrit a partir dels restants fòssils de dos espècies Pullisilvaxylon arizonicum i Pullisilvaxylon daughertii en la Chinle Formation d'Arizona i Nou Mèxic, Estats Units. Pren el seu nom del lloc en el que varen ser trobats els seus restants, el Black forest d'Arizona significant Pullisilvaxylon lliteralment fusta del bosc negre.

Datats en el periodo Triásico tardà (208 a 230 millons d'anys) els grans troncs fosilizados d'esta espècie, presents en el Parc nacional del Bosc Petrificado, varen ser assignats inicialment a l'espècie Araucarioxylon arizonicum i posteriorment reclasificados despuix d'estudis detallats de la seua morfologia.

Degut a que els únics restants de les espècies que formen este gènero són seccions de tronc transportades fluvialmente només ha pogut descriure's l'organisació d'este teixit. Els fustes presenten un xilema secundari picnoxílico sense a penes o en molt escàs teixit parenquimático. Les traqueidas que formen la seua cilindre vascular són grans en un diàmetro de 70 μm en secció llongitudinal, fins a 40 μm en secció travessera i un lumen màxim de 40 μm. El teixit secundari del cilindre està format per cèlules de 10 μm de diàmetro en amplis espais intercelulares i parènquima axial dispers. En secció travessera el sistema conductor deixa entrevore punteaduras, estructures de comunicació intercelular, circulares i uniseriadas de tipo cupresoide o taxoide en 18 μm de diàmetro i 5 μm de lumen.